19
de juny
del
2021
Actualitzat
el
20
de juny
a les
23:38h
Les Jornades del Cercle d'Economia han protagonitzat l'atenció política i mediàtica durant tres dies. Amb una forta càrrega de gestos i missatges, amb els indults planejant sobre la trobada, les Jornades han concentrat les forces en joc en la política espanyola. Els assistents han contemplat la primera salutació entre el rei i el primer president de la Generalitat membre d'ERC des de l'autonomia restaurada; un xoc inusual amb el líder de la dreta espanyola; i gairebé una lluna de mel amb la Moncloa.
Al llarg de la cita, el president del Cercle, Javier Faus, ha insistit en el paper històric jugat per l'entitat i en els seus orígens. Fundada el 1958 per fills de la burgesia barcelonina que ja pensaven en un futur sense Franco i arrelat a Europa, Faus ha repetit fins a la sacietat l'impuls que el Cercle va donar al Pla d'Estabilitat i al procés d'integració a la Unió Europea (UE), com també l'aposta per les llibertats en un sector, l'empresariat, poc compromès amb els valors democràtics a finals dels cinquanta. La ressaca del conclave empresarial deixa aquestes petjades.
1. Garrotada al PP
Un dels moments estelars de les Jornades va ser l'enfrontament entre Pablo Casado i Jordi Gual. El president del PP va haver d'escoltar del vicepresident del Cercle -fins fa poc president de CaixaBank- un al·legat en favor dels indults. No va ser una simple petició, sinó una defensa argumentada amb voluntat de deixar Casado sense marge. El líder del PP, però, no va fer esforços de seducció aquest cop, a diferència d'una recent entrevista a RAC1 en què havia arribat a admetre que l'havien colpit els fets de l'1-O.
Per un cop, els empresaris s'han mullat. I ho han fet donant suport a l'executiu espanyol, però oposant-se de pla al dicurs guerracivilista i bel·ligerant de la dreta hispana. La mentalitat transaccionadora del moderantisme català van xocar amb la visió castellana més conservadora de Casado. Mentre Gual citava Cambó, Casado es refugiava en Ortega.
Al final de l'acte, la majoria d'assistents mostrava el seu astorament per l'immobilisme de Casado. Això sí, dividits entre els literalment indignats i decebuts, i els que cridaven, si més, no a respectar la "coherència" d'un polític que diu el mateix a Barcelona que a Valladolid. El mateix contra tota concessió a Catalunya.
2. Treva amb la Generalitat
Aquests dies també s'ha evidenciat que ha canviat el clima entre sectors econòmics i la Generalitat. La sessió inaugural es va comprovar, quan Faus va començar la trobada a l'Hotel W anunciant la posició sobre els indults en presència d'Aragonès. El president català no va anar al sopar amb Felip VI, però va escenificar que no tenia problemes per fer-s'hi la foto junt amb el president de Corea del Sud. Aragonès, fins ara conseller d'Economia i fill i net d'empresaris, connecta bé amb els sectors econòmics, on agrada el seu vessant professional. El temor entre el patriciat és que la nova etapa de conciliació trobi entrebancs. L'atac del Tribunal de Comptes contra l'exconseller Andreu Mas-Colell inquieta.
3. Els fons europeus uneixen els empresaris
Vistos com una gran oportunitat, l'arribada dels Next Generation ha estat saludada com el factor decisiu per avançar cap a un nou model de creixement. També aquí Moncloa i empresa catalana (Foment, Cercle, Pimec) semblen anar a la una. Hi ha exigència per una gestió transparent. Pedro Sánchez branda el suport de Brussel·les al Pla de Recuperació i Resiliència, un aval que sempre impacta en els fòrums econòmics. Però la Generalitat també hi vol dir la seva.
Aquest divendres, el conseller Jaume Giró insistia en la cogestió catalana i rebutjava un paper menor o de "simple gestoria" per al Govern. Giró, hàbil i bon coneixedor dels ambients patronals i financers, recordava els 27 projectes abanderats pel Govern, que es podrien finançar "demà mateix" si l'executiu pogués intervenir en la seva gestió. El paper de la Generalitat, en tot cas, pot ser cabdal perquè part dels fons penetrin també en el teixit de les pimes. El conseller, per cert, s'ha mostrat partidari d'un estat català per primera vegada davant d'un auditori que coneixia al detall.
Les urgències es diuen ara estabilitat política i indults (amb la desescalada que poden comportar) i fons de la UE, que arribaran ben aviat. El tema del finançament no està pas oblidat, però ha quedat en un segon terme per la magnitud de la crisi pandèmica i la crispació política. Curiosament, va ser el mateix Casado qui, intentant desviar el focus cap als aspectes econòmics en la seva intervenció al Cercle, va advocar per una millora del sistema de finançament. Va ser Giró qui, en la seva intervenció, va insistir en els dèficits de la Generalitat en aquesta carpeta, caducada des del 2014.
4. Madrid, el gran enemic
Una de les grans batalles del Cercle és contra el model territorial radial. En aquest terreny, cal reconèixer que l'entitat va ser de les primeres a alertar sobre la consolidació d'un gran Madrid en un document del 2001 (El paper de l'Estat en l'equilibri territorial) que va tenir una gran repercussió. La crítica a la gran concentració de poder i al dúmping fiscal de Madrid ha estat una constant del Cercle, que recentment hi ha insistit amb una aposta per estrènyer lligams amb el País Valencià i l'Espanya perifèrica.
Precisament dijous es va fer un debat sobre el model territorial amb presència dels presidents d'Andalusia, Juan Manuel Moreno Bonilla, el gallec Alberto Núñez Feijóo, la illenca Francina Armengol i el valencià Ximo Puig, vell conegut del Cercle. El més vehement en la crítica al gran Madrid és Puig, a qui l'entitat econòmica acull sovint a Barcelona. Va ser Armengol qui va afirmar que "el poder ha de bascular cap a la perifèria". Però Moreno i Feijóo, del PP, tot i ser més suaus, es van afegir a la reclamació d'un nou model de finançament.
5. La interlocució amb l'Estat
Aquests dies s'ha escenificat una interlocució molt fluida entre el món empresarial i la Moncloa. Es tracta d'una interlocució sense intermediaris? Fonts econòmiques expliquen que el paper del ministre Miquel Iceta i del dirigent del PSC Salvador Illa és decisiu a l'hora de facilitar contactes i fer de pont. De fet, el paper que està jugant el PSC és vist molt positivament en un ampli sector de la burgesia, cada cop més satisfeta davant l'actitud de "partit d'ordre" del PSC. Un partit que ha estat molt explícit a l'hora de donar suport al projecte d'ampliació de l'aeroport.
En el cas de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre té un paper d'interlocució força directa, ja que disposa d'una agenda considerable des dels seus anys com a diputat al Congrés. De fet, va ser l'expresident de la CEOE, Joan Rosell, qui l'octubre del 2016 el va fer adjunt a la presidència com a pont amb el Congrés. Des d'aquesta posició, es va postular a la presidència de Foment. Sánchez ha estat dos cops a Foment en els darrers dotze dies, per un homenatge al comte de Godó i aquest divendres en un acte del Fòrum de Diàleg Espanya-Itàlia. El coordinador del fòrum és Josep Antoni Duran Lleida.
Al llarg de la cita, el president del Cercle, Javier Faus, ha insistit en el paper històric jugat per l'entitat i en els seus orígens. Fundada el 1958 per fills de la burgesia barcelonina que ja pensaven en un futur sense Franco i arrelat a Europa, Faus ha repetit fins a la sacietat l'impuls que el Cercle va donar al Pla d'Estabilitat i al procés d'integració a la Unió Europea (UE), com també l'aposta per les llibertats en un sector, l'empresariat, poc compromès amb els valors democràtics a finals dels cinquanta. La ressaca del conclave empresarial deixa aquestes petjades.
1. Garrotada al PP
Un dels moments estelars de les Jornades va ser l'enfrontament entre Pablo Casado i Jordi Gual. El president del PP va haver d'escoltar del vicepresident del Cercle -fins fa poc president de CaixaBank- un al·legat en favor dels indults. No va ser una simple petició, sinó una defensa argumentada amb voluntat de deixar Casado sense marge. El líder del PP, però, no va fer esforços de seducció aquest cop, a diferència d'una recent entrevista a RAC1 en què havia arribat a admetre que l'havien colpit els fets de l'1-O.
Per un cop, els empresaris s'han mullat. I ho han fet donant suport a l'executiu espanyol, però oposant-se de pla al dicurs guerracivilista i bel·ligerant de la dreta hispana. La mentalitat transaccionadora del moderantisme català van xocar amb la visió castellana més conservadora de Casado. Mentre Gual citava Cambó, Casado es refugiava en Ortega.
Al final de l'acte, la majoria d'assistents mostrava el seu astorament per l'immobilisme de Casado. Això sí, dividits entre els literalment indignats i decebuts, i els que cridaven, si més, no a respectar la "coherència" d'un polític que diu el mateix a Barcelona que a Valladolid. El mateix contra tota concessió a Catalunya.
2. Treva amb la Generalitat
Aquests dies també s'ha evidenciat que ha canviat el clima entre sectors econòmics i la Generalitat. La sessió inaugural es va comprovar, quan Faus va començar la trobada a l'Hotel W anunciant la posició sobre els indults en presència d'Aragonès. El president català no va anar al sopar amb Felip VI, però va escenificar que no tenia problemes per fer-s'hi la foto junt amb el president de Corea del Sud. Aragonès, fins ara conseller d'Economia i fill i net d'empresaris, connecta bé amb els sectors econòmics, on agrada el seu vessant professional. El temor entre el patriciat és que la nova etapa de conciliació trobi entrebancs. L'atac del Tribunal de Comptes contra l'exconseller Andreu Mas-Colell inquieta.
3. Els fons europeus uneixen els empresaris
Vistos com una gran oportunitat, l'arribada dels Next Generation ha estat saludada com el factor decisiu per avançar cap a un nou model de creixement. També aquí Moncloa i empresa catalana (Foment, Cercle, Pimec) semblen anar a la una. Hi ha exigència per una gestió transparent. Pedro Sánchez branda el suport de Brussel·les al Pla de Recuperació i Resiliència, un aval que sempre impacta en els fòrums econòmics. Però la Generalitat també hi vol dir la seva.
Aquest divendres, el conseller Jaume Giró insistia en la cogestió catalana i rebutjava un paper menor o de "simple gestoria" per al Govern. Giró, hàbil i bon coneixedor dels ambients patronals i financers, recordava els 27 projectes abanderats pel Govern, que es podrien finançar "demà mateix" si l'executiu pogués intervenir en la seva gestió. El paper de la Generalitat, en tot cas, pot ser cabdal perquè part dels fons penetrin també en el teixit de les pimes. El conseller, per cert, s'ha mostrat partidari d'un estat català per primera vegada davant d'un auditori que coneixia al detall.
Les urgències es diuen ara estabilitat política i indults (amb la desescalada que poden comportar) i fons de la UE, que arribaran ben aviat. El tema del finançament no està pas oblidat, però ha quedat en un segon terme per la magnitud de la crisi pandèmica i la crispació política. Curiosament, va ser el mateix Casado qui, intentant desviar el focus cap als aspectes econòmics en la seva intervenció al Cercle, va advocar per una millora del sistema de finançament. Va ser Giró qui, en la seva intervenció, va insistir en els dèficits de la Generalitat en aquesta carpeta, caducada des del 2014.
4. Madrid, el gran enemic
Una de les grans batalles del Cercle és contra el model territorial radial. En aquest terreny, cal reconèixer que l'entitat va ser de les primeres a alertar sobre la consolidació d'un gran Madrid en un document del 2001 (El paper de l'Estat en l'equilibri territorial) que va tenir una gran repercussió. La crítica a la gran concentració de poder i al dúmping fiscal de Madrid ha estat una constant del Cercle, que recentment hi ha insistit amb una aposta per estrènyer lligams amb el País Valencià i l'Espanya perifèrica.
Precisament dijous es va fer un debat sobre el model territorial amb presència dels presidents d'Andalusia, Juan Manuel Moreno Bonilla, el gallec Alberto Núñez Feijóo, la illenca Francina Armengol i el valencià Ximo Puig, vell conegut del Cercle. El més vehement en la crítica al gran Madrid és Puig, a qui l'entitat econòmica acull sovint a Barcelona. Va ser Armengol qui va afirmar que "el poder ha de bascular cap a la perifèria". Però Moreno i Feijóo, del PP, tot i ser més suaus, es van afegir a la reclamació d'un nou model de finançament.
5. La interlocució amb l'Estat
Aquests dies s'ha escenificat una interlocució molt fluida entre el món empresarial i la Moncloa. Es tracta d'una interlocució sense intermediaris? Fonts econòmiques expliquen que el paper del ministre Miquel Iceta i del dirigent del PSC Salvador Illa és decisiu a l'hora de facilitar contactes i fer de pont. De fet, el paper que està jugant el PSC és vist molt positivament en un ampli sector de la burgesia, cada cop més satisfeta davant l'actitud de "partit d'ordre" del PSC. Un partit que ha estat molt explícit a l'hora de donar suport al projecte d'ampliació de l'aeroport.
En el cas de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre té un paper d'interlocució força directa, ja que disposa d'una agenda considerable des dels seus anys com a diputat al Congrés. De fet, va ser l'expresident de la CEOE, Joan Rosell, qui l'octubre del 2016 el va fer adjunt a la presidència com a pont amb el Congrés. Des d'aquesta posició, es va postular a la presidència de Foment. Sánchez ha estat dos cops a Foment en els darrers dotze dies, per un homenatge al comte de Godó i aquest divendres en un acte del Fòrum de Diàleg Espanya-Itàlia. El coordinador del fòrum és Josep Antoni Duran Lleida.