L'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Juan José Omella, ha estat elegit nou president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), en substitució del també cardenal Ricardo Blázquez, que ha esgotat el seu mandat. L'elecció d'Omella semblava de fa dies l'opció més probable i alhora la que estava més en sintonia amb el camí traçat pel Papa Francesc. NacióDigital havia explicat les possibilitats d'aquesta elecció fa un mes.

L'elecció d'Omella té transcendència perquè suposa l'enfortiment del corrent més obert del catolicisme en una plaça tan important com la de l'episcopat espanyol. I això en un moment en què s'han visualitzat divisions sensibles en el cim mateix del Vaticà entorn algunes posicions de l'actual Papa, com la seva obertura envers els catòlics divorciats o la seva defensa dels refugiats i els immigrants. L'arribada d'Omella al capdamunt de l'estructura de poder eclesial envia molts senyals. Veiem-ne alguns.  

1.- El primer català que presideix els bisbes espanyols

Des del punt de vista de la geopolítica eclesial, el triomf de Juan José Omella és un èxit per l'Església catalana, que aconsegueix col·locar un dels seus de cap dels bisbes. Una cosa que no havia succeït des dels temps del cardenal Vidal i Barraquer, que va presidir durant la Segona República el precedent de la CEE, l'anomenada Conferència de Metropolitans (i encara per absència del cardenal primat de Toledo). Cal esperar a veure quin serà el canvi de línia i d'estil que imposarà el nou president.    

2.- Les tesis de Francesc es consoliden en l'episcopat 

Les votacions en el si de la Conferència Episcopal s'esperaven com un senyal de com respirava l'Església respecte al pontificat renovador de Francesc. En aquest sentit, es pot dir que les tesis pontifícies s'han imposat, malgrat la resistència d'un sector conservador que no comparteix la línia del Papa. Un dels grans derrotats és el cardenal Cañizares, que s'havia insinuat com a possible recanvi i a qui Francesc va apartar de la cúria, on dirigia el culte sagrat, per enviar a València. Un altre és Jesús Sanz Montes, arquebisbe d'Oviedo i home de la corda del cardenal Rouco, antic home fort de l'episcopat. 

[blockquote]La direcció del PP no es veurà acompanyada per la cúpula eclesial en la seva estratègia de confrontació amb Pedro Sánchez[/blockquote]  

3.- L'Església i la dreta política no van a la una

El resultat del pols viscut a la CEE indica també que l'Església no ballarà al pas de la dreta política i mediàtica madrilenya. El discurs que emet la direcció del PP que lidera Pablo Casado no trobarà escalf en un episcopat que voldrà evitar batalles ideològiques. També e spoden evidenciar més distàncies entre l'episcopat i Vox en temes com la política immigratòria o l'acollida als refugiats.   

[noticia]197459[/noticia]
4.- Les tesis de la negociació amb Sánchez s'imposen

Omella assumeix la presidència de la jerarquia catòlica poc després de la formació del govern de coalició PSOE-Podem i quan hi ha assumptes pendents de negociació entre l'Església i l'Estat, com el futur de la classe de religió, el pagament o no de l'IBI i el futur dels concerts educatius. Això no vol dir que Omella i la nova executiva eclesial siguin interlocutors fàcils per la Moncloa, i segur que hi haurà moments de tensió, però sí que es pot descartar que l'Església cridi a la mobilització contra el govern. Els temps del cardenal Rouco i les manifestacions de bisbes difícilment tornaran.   

[blockquote]S'imposen dins de l'episcopat els qui volen evitar un xoc de trens amb l'executiu d'esquerres en temes com l'assignatura de religió o les escoles concertades[/blockquote]  

5.- El paper del nunci

Fa uns mesos, va arribar el nou nunci de la Santa Seu a l'estat espanyol, Bernardito Auza, un filipí que era observador a les Nacions Unides, un lloc clau en la diplomàcia vaticana. Segons els analistes de la realitat del catolicisme espanyol, el nomenament ha estat molt pensat per Roma. Auza és un dels diplomàtics més brillants de l'Església i molt en sintonia amb Francesc. Abans havia estat a Haití. El seu paper per reforçar les posicions "franciscanes" a l'Església serà crucial.