El creixement natural del Berguedà torna a resultar negatiu el 2023

L'últim any han nascut 224 nadons a la comarca, mateix període en què han traspassat 525 persones

Vista aèria general de Berga
Vista aèria general de Berga | Lídia López
Redacció
21 de novembre de 2024, 12:00
Actualitzat: 25 de novembre, 15:59h

El Berguedà manté la tendència global de Catalunya d'anar a la baixa pel que fa al nombre de naixements, registrant novament un creixement natural en negatiu el 2023. Així ho posa de manifest la darrera enquesta de Moviment Natural de la Població de l'INE, que situa aquest balanç en -301 persones a la comarca el darrer any.

En concret, les dades assenyalen que van néixer 224 nadons al Berguedà al llarg del 2023, mentre que les defuncions en aquest mateix període van ser més del doble, amb un total de 525. Si s'observen municipis concrets, Berga és el poble on es van registrar més naixements, amb 98, seguit pels 37 de Puig-reig, els 29 de Gironella i els 17 d'Avià. Així mateix, hi ha 11 poblacions de les 31 que té la comarca on no n'hi va haver cap, i vuit més on tan sols es va comptabilitzar un naixement. Per contra, si es miren els traspassos, la capital torna a ser el municipi amb la xifra més elevada, amb 207, i a continuació s'hi situen Puig-reig (66), Gironella (61) i Bagà (33). Mirant les dades més baixes, hi ha quatre municipis on no es va lamentar cap pèrdua i quatre més on va traspassar una persona.

D'aquesta manera, el desglòs del creixement natural per pobles situa Berga amb el nombre absolut més elevat, amb -109 persones, seguit de Gironella amb -32, Puig-reig amb -29, Bagà amb -24, i la Pobla de Lillet amb -18. En total, són 24 els municipis amb un creixement en negatiu i quatre que es mantenen a zero, resultant amb només tres pobles amb un saldo de creixement natural en positiu al Berguedà el 2023. Es tracta de Montclar, Santa Maria de Merlès i Vilada, els tres amb el resultat d'1.

Sigui com sigui, les dades del darrer curs no disten gaire de les dels anys anteriors, exceptuant el context extraordinari de la pandèmia del coronavirus. Fa 10 anys, el 2013, el balanç de creixement, malgrat i ser negatiu, sí que va resultar notablement inferior a l'actual. Aleshores la variació va ser de -204 persones, amb 290 naixements per 494 defuncions. En canvi, si se cerca la mateixa estadística 20 anys enrere, la de l'anualitat 2003, les xifres van resultar més similars a les d'enguany. Es van registrar 283 naixements i 533 defuncions, restant la diferència en -250 persones.