Habitatge, seguretat i ideologia

Hi ha tres carpetes que marquen i marcaran el trimestre: el finançament singular -que condicionarà la negociació dels pressupostos a Barcelona i a Madrid-, el debat sobre la seguretat, i la problemàtica urgent de l'habitatge. Aquestes dues són les de caire més social i amb més impacte en la conversa pública, perquè suposen un xoc de visions -ideològic, per descomptat- entre uns i altres. S'ha vist amb nitidesa aquests dies. En clau de seguretat, el nou Govern de Salvador Illa està alçant aquesta bandera per marcar perfil. I en clau d'habitatge està tot enverinat després del vot contrari de Junts, ara també al Congrés, a regular els lloguers de temporada. 

La protesta del Sindicat de Llogateres i de més entitats davant la seu del partit de Carles Puigdemont -cal presuposar que haurien fet el mateix si hagués estat el PSC qui hagués adoptat la decisió- és indicativa del moment i d'on se situa cadascú. Combina les dues pulsions: la d'una ciutadania més o menys organitzada que veu amb temor la dificultat de l'accés a l'habitatge -un passeig pels grans portals de recerca de pisos és frapant. I la d'un partit que torna sobre l'ideari de centredreta i que sovint es veu situat entre l'espasa de no voler donar oxigen a Pedro Sánchez, amb qui el líder a l'exili amaga amb trencar, i ser útil. En aquesta ocasió, encara que les giragonses dialèctiques siguin quasi olímpiques, el vot contrari pot ser un bumerang.

Amb el preu disparat i quasi la meitat d'habitatges de lloguer amb l'epígraf "de temporada" incorporat a Barcelona, es fa difícil entendre segons què. És massa intrusiu regular el mercat? Caldria anar encara més enllà o no s'hi pot fer res? Què ha de pesar més, el mercat o el dret a l'habitatge? Tothom que vulgui, vingui d'on vingui, pot comprar un pis a Catalunya? Són preguntes que requereixen rigor en el debat, però en el mentrestant es fa difícil d'explicar que s'opti per no actuar, sigui regulant o sigui ampliant el parc d'habitatge protegit.

Que la mesura que es va votar a Madrid suposava una intervenció de competències? Coneixent com funciona l'Estat, és possible. Això, però, no va impedir que el PNB, el BNG o EH Bildu, a més d'ERC, avalessin tramitar-la per fer-hi alguna cosa. Cal tenir, a més, en compte que Junts també va posicionar-se en contra de regular lloguers de temporada quan es va abordar al Parlament.

El partit de Puigdemont va néixer com un partit sense ideologia clara però amb un cert flaire de centreesquerra, fruit del desplaçament d'eixos provocat pels companys de viatge i per la necessitat d'ampliar la base del procés. Però el procés, mort i enterrat institucionalment -la foto d'un president de la Generalitat reunit amb el rei Felip VI, el del 3-O, ho testimonia de nou-, ha donat pas a una etapa en què les ideologies -oh, sorpresa!- tornen al centre en un mentrestant que serà llarg. No és casualitat que Junts parli de "seguretat jurídica" i drets dels propietaris. De la mateixa manera que no ho és que Illa, que ha olorat el buit, alci la bandera de la seguretat mentre encara ressonen les crítiques de Junts als Mossos pel dispositiu del 8 d'agost.

Hi ha elements que ha desgranat Nuria Parlon com a consellera d'Interior o Jaume Collboni com a alcalde de Barcelona -ahir van comparèixer després de la junta de seguretat de la Generalitat i l'Ajuntament- que haurien pogut ser defensats per Felip Puig. Que el PSC posi al centre de l'acció de Govern la lluita contra la multireincidència i les armes blanques, mentre intenta esquivar les espines del debat sobre la immigració -primera preocupació dels espanyols, segons el CIS-, ajuda a entendre el nou mapa polític. Perquè, agradi o no, prendre decisions sobre seguretat o habitatge sempre ens mostra el centre de gravetat ideològic dels partits.

Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació

Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.