Pedro Sánchez està, lògicament, preocupat pel context internacional. Com tothom espera que faci un president espanyol, ha posat tots els ous la cistella de l'europeisme i això no és senzill de gestionar en continent que continua escorant-se a la dreta i amb influència creixent de l'extrema dreta tal com ahir ens van recordar les eleccions alemanyes. L'horitzó que, per als interessos europeus, té la situació a Ucraïna (avui fa tres anys que va començar la guerra) arran del gir de guió que ha suposat l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca tampoc l'ajuda a dormir tranquil. Sobre les emergències que es dibuixen us aconsello les opinions de Montserrat Tura i Enric Marín.
Sánchez és, en qualsevol cas, el principal bastió en peu de l'esquerra continental i aquest cap de setmana, als congressos regionals del PSOE, tant ell com José Luis Rodríguez Zapatero han volgut enviar un missatge de confrontació a les dretes (amb garrotades a dojo al PP i a Vox per la seva tebior amb les amenaces a la convivència) i tranquil·litzador en el sentit que la legislatura s'esgotarà.
Ho poden dir perquè el front català ara està més pacificat que mai en l'última dècada. Salvador Illa governa sense massa turbulències ni amb la necessitat de fixar grans horitzons polítics més enllà de promeses de gestió i l'estabilitat. Dues banderes que alguns enyoraven tant que fins i tot li perdonen al PSC no tenir pressupostos ni a la Generalitat ni a Barcelona.
Del bon clima que, per les necessitats i les dificultats del projecte independentista, els socialistes han estat capaços de crear amb ERC primer i ara també amb Junts, en tindrem avui bones proves i també fruits. D'una banda, a la comissió Bilateral Estat-Generalitat que es reuneix a Palau i que és una pedra més a la paret de la qual també en formen part els acords sobre Rodalies, finançament i reducció del deute que han impulsat els republicans amb el PSC i el PSOE. Avui, però, es parlarà de seguretat, de justícia, de funcionaris municipals i també de les inversions de l'Estat, un assumpte que erosiona enormement la confiança entre els partits i que, sobretot, perjudica els ciutadans de Catalunya pels continus incompliments del govern espanyol en assumptes com ara les infraestructures.
I com que les negociacions avancen a bon ritme entre el PSOE i Junts per delegar a la Generalitat l'execució d'algunes polítiques estatals en matèria d'immigració, la direcció del partit de Carles Puigdemont es prepara per fer un gest rellevant que pot ser l'avantsala d'un acord. Estudiarà avui, a petició del mediador present a les trobades a Suïssa, retirar la qüestió de confiança a Sánchez, que fa només unes setmanes era condició sine qua non per dialogar. Veurem, però, si l'agenda econòmica, molt condicionada per la relació de Junts amb les patronals, també dona fruits.
Si la feina amb ERC es concreta (dimecres s'hauria d'aprovar una important reducció del deute català que es va pactar el novembre de 2023 quan es va investir Sánchez) i es continua avançant amb Junts, el PSOE intentarà aprovar, amb molt de retard respecte als tempos que marca la norma, pressupostos per aquest mateix 2025. Això li permetria encarar amb calma el segon tram d'una legislatura que estarà molt condicionat per la política exterior. Tenir més pacificada la rereguarda gràcies a acords (i, lògicament, cessions) amb el bloc de la investidura permetrà afinar el relat per confrontar amb la dreta espanyola, on Feijóo, Abascal i Ayuso naveguen entre Merz, Trump i Meloni. S'allunyarà el perill que l'inquilí de la Moncloa acabi com un anacoreta per engrandir la imatge de resistent.
Primícia: Divisió als jutjats amb la via exprés de Barcelona per retirar llicències de pisos turístics; per David Cobo.
Enagás busca flotador català amb gest inclòs a Junts; per Pep Martí.
Entrevista: Txema Seglers: «Després de la carta, Pujol va anar a veure mossèn Ballarín per demanar l'absolució»; per Pep Martí.
Anàlisi: Com salvar el català? Els 10 reptes que planteja l'enquesta d'usos lingüístics; per Mar Riera.
La història d'èxit del retorn de la llúdriga a Catalunya; per Arnau Urgell i Vidal.
El passadís
Tot el PP en va ple dels darrers moviments de l'exregidor Alberto Fernández Díaz. En segon terme des que va sortir de l'Ajuntament de Barcelona el 2019, Fernández ha mantingut una intensa activitat social i se'l pot veure en nombrosos actes, especialment els vinculats amb la realitat de Barcelona. Però la presentació pública de l'entitat Barcino 5G, que funcionava fins ara en clau interna, ha agafat tot el PP català desprevingut. Fernández va reunir més de 150 persones al centre cívic Pere Pruna per parlar de "la millor Barcelona".
La setmana passada, en una entrevista al Cafè d'idees de TVE, Gemma Nierga preguntava a l'exregidor si també hauria tret l'alcaldia a Xavier Trias. Ell va dir que hauria fet alcalde a qui "hagués signat un paper". Una afirmació que és un atac en tota regla a Daniel Sirera, actual cap del grup municipal a Barcelona que va cedir els seus vots a Collboni per barrar el pas al pacte Trias-Maragall. La guerra entre Fernández Díaz i Sirera, que ja van pugnar per liderar el PP català el 2008 abans que Génova triés Alicia Sánchez-Camacho, és total i s'afegeix a les difícils relacions que Alejandro Fernández té amb l'entorn de Feijóo. Els bons resultats no sempre són balsàmics.
Vist i llegit
Un dels pilars del PP quan es parla d'habitatge són les ocupacions. El baix percentatge de primers immobles ocupats, segons dades de l'INE, i el desplaçament de la crisi residencial als lloguers, han fet que per la darrera campanya d'habitatge, els populars hagin encunyat un nou terme: la 'inquiokupació'. A El País, Ángel Munárriz, periodista establert a Andalusia, descobreix aquest nou concepte: "És una paraula de moda al PP. La pronuncien Alberto Núñez Feijóo i Isabel Díaz Ayuso i fins i tot figura en una llei andalusa en tramitació". El periodista demostra que no hi ha dades fiables que avalin aquest fenomen i diversos experts remarquen que més que un concepte és un discurs.
El nom propi
Friedrich Merz (nascut a Brilon, aleshores a la RFA, el 1955) serà el pròxim canceller alemany després de la seva clara victòria a les eleccions d'ahir. Vol formar govern abans de Setmana Santa i manté la negativa del seu partit, la CDU, a pactar amb els neonazis d'AfD, que van doblar resultats i superar els socialistes, fins ara al govern. Merz és l'ala dreta del seu partit, té un discurs dur en matèria migratòria i va deixar la política després d'enfrontar-se a Angela Merkel. Va tornar quan ella va dir que ho deixava i el 2021 es va convertir en el líder dels democristians. Malgrat haver ocupat diversos càrrecs parlamentaris, Merz mai n'ha tingut cap de gestió. És catòlic, va fer de jutge i advocat i ha estat alt càrrec de la inversora americana BlackRock, fet que li ha permès fer una gran fortuna.
Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació
Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.