Passejar pels boscos vells de la Garrotxa millora la qualitat de vida de les dones que pateixen fibromiàlgia i fatiga crònica. Així ho ha demostrat un estudi que l'Hospital Josep Trueta i l'Institut d'Assistència Sanitària han fet aquest estiu amb 30 voluntàries de la comarca, pioner a tot el món. Les van dividir en dos grups, unes van passejar durant sis dies per un bosc centenari i unes altres per un bosc de menys de 50 anys.

Totes dues van presentar millores, però si en el cas del bosc jove eren produïdes només pel fet de practicar exercici físic, en el cas del bosc centenari els avenços van ser molt més evidents, sobretot rebaixant el dolor i l'ansietat. El neuròleg Secundí López-Pousa, coordinador del projecte, atribueix aquesta millora als fongs i les substàncies volàtils que hi ha presents en la roureda de Can Serra del barri de Bonavista d'Olot, el bosc centenari escollit per fer l'estudi.

Durant mitja hora, les participants recorrien poc més d'un quilòmetre i establien un major contacte amb la natura abraçant els arbres i contemplant les plantes. "Ens sentíem molt relaxades, semblava que haguéssim volat", explica Josefina Prat, una de les afectades per les dues malalties, que normalment sol estar molt cansada.

Ganes de continuar investigant

Als responsables del projecte els agradaria continuar la investigació, comprovant si tots els boscos de més de 100 anys són terapèutics o cal que tinguin algunes característiques concretes. A més, també volen estudiar si l'estació de l'any en què es troben hi influeix i si aquests entorns milloren també la qualitat de vida de les persones autistes i dels qui pateixen el TDH.

L'Associació de Síndrome de la Fatiga Crònica i Fibromiàlgia de la Garrotxa ha decidit continuar amb les passejades per aquest bosc, en vistes del benefici que els comporta. Pel seu compte hi van un o dos cops a la setmana i aprofiten per "carregar les piles", en paraules de Fina González, presidenta de l'associació.

Entre un 2% i un 8% de la població pateix fibromiàlgia

La fibromiàlgia es caracteritza per dolors ossis i musculars crònics acompanyats de fatiga, trastorns de la son, ansietat i depressió. No se'n sap l'origen, però afecta entre el 2% i el 8% de la població, sobretot a les dones. A dia d'avui no hi ha cap fàrmac que serveixi per controlar totes les molèsties que pateixen.