A mitjan setembre el centre d'Europa es va veure greument afectat per la tempesta Boris. Les precipitacions, les més importants mai registrades a la regió, van provocar greus inundacions i un balanç de 24 persones mortes. Ara, un ràpid estudi d'atribució estima que el fenomen extrem va ser el doble de probable a causa del canvi climàtic, però que va provocar menys danys que episodis anteriors gràcies a mesures d'adaptació.
Més freqüència i més intensitat
Entre el 12 i el 15 de setembre la tempesta Boris va descarregar amb força a una vasta regió de l'Europa central en estats com Polònia, la República Txeca, Àustria, Romania, Hongria, Alemanya i Eslovàquia, on es van batre rècords de precipitació tant a escala local com estatal.
L'anàlisi d'un grup internacional de científics coordinats per World Weather Atribution, autoritat en determinar l'impacte de la crisi climàtica en fenòmens meteorològics, certifica que la formació del temporal va ser el doble de probable i un 7% més intens a causa de l'escalfament global.
Aquesta "tempesta perfecta", formada per la combinació d'un embossament d'aire fred als Alps que contrastava amb masses molt càlides sobre el Mediterrani i el mar Negre, van provocar registres superiors i una afectació més extensa respecte a les grans inundacions de 1997 i 2002, per exemple.
De fet, la severitat d'aquest fenomen en les condicions actuals no s'hauria de repetir fins d'aquí a 100 o 300 anys, però si en comptes de l'actual situació -escalfament d'1,3 ºC- es passés a un llindar de +2 ºC respecte a l'era preindustrial, la probabilitat augmentaria el 50% més i serien un 5% més intenses.
Menys morts i danys materials que episodis anteriors
Els efectes de la tempesta Boris van deixar fins a 24 morts al centre d'Europa, set dels quals tan a Polònia i Romania, així com cinc a la República Txeca i Àustria. Ara bé, l'estudi de World Weather Atribution destaca que les inundacions "estaven ben previstes" i que el nombre de morts és considerablement inferior als episodis de 1997 i 2002.
El setembre de 2022, per exemple, només a la República Txeca van morir una cinquantena de persones i el centre de Praga va quedar negat per les aigües, inutilitzant una part substancial de la xarxa de metro. La sèrie La gran inundación (Netflix, 2022) aborda, en canvi, l'impacte de les pluges del 1997 a la ciutat polonesa de Breslàvia.
Per explicar aquesta diferència, s'assenyala l'eficàcia de les inversions realitzades en previsió, els sistemes d'alerta primerenca així com evacuacions, defenses contra inundacions i l'alliberament preventiu d'aigua en embassaments i altres zones crítiques. Malgrat això, els científics de World Weather Atribution constaten que el balanç de víctimes mortals "subratlla la necessitat de millores addicionals per tenir en compte l'impacte del canvi climàtic" tant en l'àmbit d'infraestructures físiques com en la millora de la comunicació de riscos i els plans d'emergències.