És una veritat incòmoda. A Catalunya sobren arbres. Mentre al conjunt del món la desforestació és un greu problema no només per a la biodiversitat sinó per mitigar l'escalfament global, al nostre país la situació és la contrària. El creixement descontrolat de la superfície forestal -i la seva densificació- suposa un gran repte en plena sequera i emergència climàtica. Per què?
🔥 Augmenta el risc de grans incendis forestals.
🌳 Pèrdua del tradicional paisatge en forma de mosaic agroforestal.
📉 Reducció de biodiversitat en boscos molt densos.
🌍 Pèrdua de capacitat de fixació de carboni.
💧 Reducció de la capacitat de generació d'aigua blava.
En aquest sentit, té tot el sentit del món la proposta del Departament d'Acció Climàtica de fer tales selectives per tal d'augmentar l'aigua que arriba als torrents, als rius i, en darrer terme, als embassaments. Els estudis són clars: des de fa mig segle -i sense una baixada significativa de la precipitació- les aportacions fluvials a les capçaleres han disminuït entre un 5 i un 10% per dècada. No només vol dir menys aigua a les nostres aixetes -altra cosa és si caldria replantejar el model de consum- sinó també per als ecosistemes fluvials. M'ho recordava el prestigiós ecòleg Narcís Prat a través de les xarxes: "Ja era hora (...), els boscos no són intocables. Recordeu d'avaluar no només la quantitat d'aigua sinó la seva qualitat biològica".
La primera actuació és en una forest pública d'Espinavell. Una zona que per motius familiars conec molt bé i on vaig ser fa poques setmanes d'excursió. Fa cinquanta anys s'hi van fer replantacions de pins i, des d'aleshores, no s'ha gestionat. El resultat? Un bosc impenetrable, de baixa biodiversitat i amb fins a 2.000 peus per hectàrea, molts dels quals amb dificultats per créixer o, directament morts.
Allà només es pretén retirar un de cada quatre arbres i se seleccionen manualment. Una actuació quirúrgica que, si es compleixen les previsions a partir de parcel·les experimentals, en una situació pluviomètrica normal podrà generar l'aigua blava equivalent a 2.700 persones -tot Camprodon-.
L'actuació del nord del Ripollès permetrà confirmar ja a una escala important els estudis previs del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal (CTFC) i l'Agència Catalana de l'Aigua, però també del CREAF en el marc del projecte ForesTime. En aquest cas, també s'ha demostrat com els boscos catalans han deixat de fixar un 17% de CO2 (entre 1990 i 2014), en el marc de forests molt densificades i estressades per les condicions ambientals. Per tant, aquesta política no només ha d'afavorir omplir els embassaments sinó també millorar el balanç de carboni.
Per tot plegat, costa d'entendre algunes de les reaccions de les darreres hores. Ja no parlo a les xarxes -amb algunes publicacions que freguen la línia de l'insult-, sinó de comunicats com el d'Ecologistes en Acció qualificant-ho d'un "altre error greu del Govern". Més enllà que es tracta d'una possible solució estructural (adaptació al canvi climàtic) més que conjuntural (l'actual sequera), cal començar a entendre que la intocabilitat dels boscos ens pot portar al col·lapse. Lamentablement, la incomprensió social sobre la necessitat d'una gestió forestal multifuncional -que incorpori vectors com l'aigua, la biodiversitat o el carboni- és encara avui molt elevada.
💧 Cinc bones notícies en el Dia Mundial de l'Aigua
Fa molts mesos que parlo i escric de sequera i, malauradament, quasi sempre en negatiu. Coincidint amb el Dia mundial de l'Aigua (22 de març), voldria fer l'esforç per destacar cinc bones notícies:
- Les restriccions funcionen: el consum d'aigua baixa un 9% en un any i, en el cas de Barcelona, la despesa ja és només de 160 litres per habitant i dia.
- Els embassaments guanyen les reserves equivalents als vaixells de Sagunt. En dues setmanes, el sistema Ter-Llobregat ha augmentat en 7 hm3 i s'allunya l'emergència 2.
- Captar l'aigua de la boira de Catalunya és possible. Un projecte europeu ha dissenyat tres sistemes de captació i ja s'està fent una prova pilot en una pedrera abandonada del Garraf.
- Mapa interactiu: fins a 128 milions d'euros als municipis per reparar fuites. Finalment, ja s'han atorgat uns ajuts que beneficiaran més de 700 ajuntaments d'arreu del país.
- La manca de pressupostos es notarà poc en la gestió de la sequera. Només es perdrà 1 dels 1.045 milions destinats a la crisi hídrica (i caldrà fer tràmits suplementaris per 80 més).
Aquesta setmana també és important...
🟢 Sancions de fins a 100.000 euros per frenar el greenwashing. La nova llei de consum sostenible obligarà a revisar amb un verificador independent totes les al·legacions verdes (el 60% són falses o indemostrables).
⚓️ Els pescadors catalans retiren 120.000 litres de residus del mar, un 50% més que el 2022.
🚌 La línia de bus interurbà entre Granollers i Mollet del Vallès serà 100% elèctrica: Territori ha comprat tres vehicles per substituir-ne dos de dièsel.
🚳 Mobilització contra l'eliminació d'un carril bici per part del govern popular de Castelldefels, una de les principals accions contra la mobilitat sostenible a Catalunya.
La volta al món en quatre notícies
- L'onada de calor extrema empeny el Sudan del Sud a tancar les escoles. El país més jove del món afronta dues setmanes de temperatures extremes que poden arribar als 45 ºC (llegit a The New York Times).
- Els gegants del petroli es conjuren per evitar-ne la fi: els gegants del sector, reunits a Texas, han qualificat de fracàs les polítiques de transició energètica (llegit a Le Monde).
- LL'escalfament global podria causar 1,2 milions de morts addicionals de xais a Austràlia cada any, segons un estudi de la Universitat d'Adelaida (llegit a The Guardian).
- Bangladesh, Pakistan i l'Índia són els països amb l'aire més contaminat. Només Austràlia, Estònia, Finlàndia, Grenada, Islàndia, Maurici i Nova Zelanda compleixen les recomanacions de l'OMS (llegit a Climática).
🙏 Gràcies per llegir-me! Ens retrobem la setmana vinent!