11
de març
de
2024, 20:17
Actualitzat:
12
de març,
8:30h
L'Ajuntament de Barcelona feia temps que li devia a la ciutadania una resposta. De manera pionera, la capital catalana va engegar un procés anomenat Assemblea Ciutadana pel Clima l'abril del 2022. El gener del 2023 es van entregar les 34 peticions que el veïnat de la ciutat havia consensuat reclamar al govern local. Un any i dos mesos més tard, finalment ha arribat la resposta de què es farà amb aquestes peticions. I el resultat és que se'n faran la gran majoria, però amb matisos. Així ho ha confirmat l'actual executiu socialista en una nova edició de l'assemblea, celebrada aquest dilluns. "S'han acceptat més del 85% de les propostes", ha reivindicat la primera tinent d'alcaldia a l'Ajuntament, Laia Bonet. Només se n'han rebutjat totalment cinc. Ara bé, de les 29 que s'ha decidit entomar, la majoria (22) tenen alguna modificació per part del consistori.
En essència, el govern municipal ha acceptat sense matisos mesures com "difondre les comunitats energètiques" entre el teixit barceloní perquè sigui més fàcil la seva irrupció o "revisar i ampliar la xarxa d'autobusos". Alhora, ha esquivat les propostes més polèmiques, com implantar un límit anual de quilòmetres per circular en cotxe a Barcelona o multar els habitants dels domicilis on es malgasti més energia. Tots dos casos han fet referència a temes competencials.
Igualment, el govern de Jaume Collboni s'ha mostrat a favor de seguir ampliant els carrils bici de la ciutat en detriment dels cotxes, a més de fer més pacificacions de carrers. També s'ha obert la porta a donar ajudes a les famílies vulnerables perquè renovin els electrodomèstics quan se'ls hi acabi la vida útil. I s'ha compromès a seguir remant per ampliar la presència i ús dels vehicles compartits. Així fins a una trentena de mesures que s'espera que l'any 2027 ja hagin "començat" a funcionar.
Així, s'ha rebutjat introduir un límit de quilòmetres anuals per als cotxes que es moguin per Barcelona, a la Zona de Baixes Emissions (ZBE). La proposta s'havia plantejat adequant aquest topall al vehicle i les condicions de cada conductor. També s'ha denegat la idea de regular el preu del lloguer perquè específicament no es puguin cobrar mensualitats abusives a pisos amb una eficiència energètica baixa. Aquestes dues competències dependrien més aviat de l'Estat, han argumentat els responsables municipals, entre altres motius.
També s'ha vist massa complicat desplegar una targeta i una aplicació que premiï el consum responsable, aportant després descomptes a la ciutadania en les taxes municipals o en l'oci. Alhora, tampoc no es veu possible revisar la concessió de llicències comercials per qüestions de residus. A la normativa per atorgar llicències no es pot tocar "ni una coma" per les exigències de l'administració, ha dit la gerent de Serveis Urbans, Sònia Frias. Tampoc es veu viable anar més enllà en la promoció del teletreball del que ja s'ha fet.
Aquesta assemblea -com també n'existeix una d'àmbit català- serveix per tenir una representació diversa de la ciutadania i tantejar les accions municipals al voltant de l'emergència climàtica. La selecció de les 100 persones que conformen aquest organisme arriba després d'haver enviat una carta a 20.000 barcelonins i que en responguessin uns 1.600. A partir del perfil dels aspirants a participar, es va fer una elecció aleatòria, assegurant que es complia una mostra que representés sociodemogràficament la ciutat, des de la varietat d'edats a la condició socioeconòmica. La capital catalana va ser el primer gran municipi de l'estat espanyol a fer una assemblea d'aquesta mena, inspirant-se en processos similars a França, Escòcia o Espanya.
En essència, el govern municipal ha acceptat sense matisos mesures com "difondre les comunitats energètiques" entre el teixit barceloní perquè sigui més fàcil la seva irrupció o "revisar i ampliar la xarxa d'autobusos". Alhora, ha esquivat les propostes més polèmiques, com implantar un límit anual de quilòmetres per circular en cotxe a Barcelona o multar els habitants dels domicilis on es malgasti més energia. Tots dos casos han fet referència a temes competencials.
Igualment, el govern de Jaume Collboni s'ha mostrat a favor de seguir ampliant els carrils bici de la ciutat en detriment dels cotxes, a més de fer més pacificacions de carrers. També s'ha obert la porta a donar ajudes a les famílies vulnerables perquè renovin els electrodomèstics quan se'ls hi acabi la vida útil. I s'ha compromès a seguir remant per ampliar la presència i ús dels vehicles compartits. Així fins a una trentena de mesures que s'espera que l'any 2027 ja hagin "començat" a funcionar.
Les que han quedat fora
Per contra, l'Ajuntament de Barcelona ha descartat algunes de les peticions que la ciutadania els havia transmès de manera assembleària. Els motius per rebutjar-los, generalment, és perquè sobrepassen les capacitats municipals o són massa complexos. "Són les d'un àmbit en què no tenim competències o la normativa ens obliga a actuar d'una altra manera", ha expressat la tinent d'alcaldia Laia Bonet.Així, s'ha rebutjat introduir un límit de quilòmetres anuals per als cotxes que es moguin per Barcelona, a la Zona de Baixes Emissions (ZBE). La proposta s'havia plantejat adequant aquest topall al vehicle i les condicions de cada conductor. També s'ha denegat la idea de regular el preu del lloguer perquè específicament no es puguin cobrar mensualitats abusives a pisos amb una eficiència energètica baixa. Aquestes dues competències dependrien més aviat de l'Estat, han argumentat els responsables municipals, entre altres motius.
També s'ha vist massa complicat desplegar una targeta i una aplicació que premiï el consum responsable, aportant després descomptes a la ciutadania en les taxes municipals o en l'oci. Alhora, tampoc no es veu possible revisar la concessió de llicències comercials per qüestions de residus. A la normativa per atorgar llicències no es pot tocar "ni una coma" per les exigències de l'administració, ha dit la gerent de Serveis Urbans, Sònia Frias. Tampoc es veu viable anar més enllà en la promoció del teletreball del que ja s'ha fet.
Aquesta assemblea -com també n'existeix una d'àmbit català- serveix per tenir una representació diversa de la ciutadania i tantejar les accions municipals al voltant de l'emergència climàtica. La selecció de les 100 persones que conformen aquest organisme arriba després d'haver enviat una carta a 20.000 barcelonins i que en responguessin uns 1.600. A partir del perfil dels aspirants a participar, es va fer una elecció aleatòria, assegurant que es complia una mostra que representés sociodemogràficament la ciutat, des de la varietat d'edats a la condició socioeconòmica. La capital catalana va ser el primer gran municipi de l'estat espanyol a fer una assemblea d'aquesta mena, inspirant-se en processos similars a França, Escòcia o Espanya.