13
de juny
de
2023, 12:50
Actualitzat:
13:01h
El Govern ha aprovat aquest dimarts la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050, que estableix una vintena d'estratègies pensades per descarbonitzar el país a meitat d'aquest segle. Per arribar a aquest objectiu, segons ha explicat el nou conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, caldrà invertir fins a 84.361 milions d'euros.
Mascort s'ha estrenat com a nou titular del departament en la reunió ordinària de l'executiu amb els titulars que han entrat a formar part del Govern, que són Ester Capella -Territori- i Anna Simó -Educació-. Mascort ha indicat que l'informe estipula que, de cara a les properes dècades, un 2,5% del territori català haurà d'estar destinat a usos energètics si es vol complir amb els objectius de descarbonització.
L'estudi preveu que per a l'any 2030 caldrà incorporar fins a 12.000 MW d'energies renovables, repartits entre 5.000 MW d'energia eòlica i 7.000 MW de fotovoltaica. La potència renovable total haurà de créixer fins als gairebé 62.000 MW l'any 2050, 18 vegades la que hi ha instal·lada actualment. Es calcula que les inversions en energies renovables hauran d'ascendir als 51.511 milions d'euros.
S'ha previst la instal·lació de més d'11.000 MW en instal·lacions fotovoltaiques en edificis i 2.600 MW d'energia fotovoltaica en altres espais artificialitzats, que aportaran fins al 40% del total de l'energia solar que es generi a Catalunya. En conjunt, fins al 2050 entraran en servei al voltant de 500.000 instal·lacions d'energia elèctrica en teulades i cobertes, moltes d'elles associades a sistemes d'autoconsum i generació distribuïda, que permetran aprofitar fins a un 65% del seu potencial total, segons el document.
La planificació elaborada pel Govern considera l'estalvi i eficiència energètica com l'eix fonamental per fer possible la transformació del model energètic, ja que la demanda de béns i serveis és el que determina les necessitats energètiques d’un país. La prospectiva de l'executiu per al 2050 preveu que, per assolir la descarbonització del sistema energètic, caldrà un fort decreixement del consum d'energia final, que s'haurà de reduir un 30,3% en el període 2017-2050. Els àmbits del transport (-50,6%) i el domèstic (-34,2%) són els que protagonitzaran una major reducció en el consum d'energia. Les inversions necessàries per assolir aquesta xifra d'estalvi d'energia s'han estimat en 15.000 milions d'euros.
Mascort s'ha estrenat com a nou titular del departament en la reunió ordinària de l'executiu amb els titulars que han entrat a formar part del Govern, que són Ester Capella -Territori- i Anna Simó -Educació-. Mascort ha indicat que l'informe estipula que, de cara a les properes dècades, un 2,5% del territori català haurà d'estar destinat a usos energètics si es vol complir amb els objectius de descarbonització.
L'estudi preveu que per a l'any 2030 caldrà incorporar fins a 12.000 MW d'energies renovables, repartits entre 5.000 MW d'energia eòlica i 7.000 MW de fotovoltaica. La potència renovable total haurà de créixer fins als gairebé 62.000 MW l'any 2050, 18 vegades la que hi ha instal·lada actualment. Es calcula que les inversions en energies renovables hauran d'ascendir als 51.511 milions d'euros.
S'ha previst la instal·lació de més d'11.000 MW en instal·lacions fotovoltaiques en edificis i 2.600 MW d'energia fotovoltaica en altres espais artificialitzats, que aportaran fins al 40% del total de l'energia solar que es generi a Catalunya. En conjunt, fins al 2050 entraran en servei al voltant de 500.000 instal·lacions d'energia elèctrica en teulades i cobertes, moltes d'elles associades a sistemes d'autoconsum i generació distribuïda, que permetran aprofitar fins a un 65% del seu potencial total, segons el document.
La planificació elaborada pel Govern considera l'estalvi i eficiència energètica com l'eix fonamental per fer possible la transformació del model energètic, ja que la demanda de béns i serveis és el que determina les necessitats energètiques d’un país. La prospectiva de l'executiu per al 2050 preveu que, per assolir la descarbonització del sistema energètic, caldrà un fort decreixement del consum d'energia final, que s'haurà de reduir un 30,3% en el període 2017-2050. Els àmbits del transport (-50,6%) i el domèstic (-34,2%) són els que protagonitzaran una major reducció en el consum d'energia. Les inversions necessàries per assolir aquesta xifra d'estalvi d'energia s'han estimat en 15.000 milions d'euros.