26
de setembre
del
2023
Actualitzat
a les
12:49h
Les bosses compostables, que han esdevingut molt habituals als supermercats, podrien ser més tòxiques que les de plàstic convencional. Ho determina un estudi liderat per investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) que ha analitzat la toxicitat de les diverses tipologies en cèl·lules de peix zebra in vitro.
Els resultats mostren un alt nivell de toxicitat en les bosses de plàstics compostables, que augmenta amb la fotodegradació, és a dir, en incidir-hi els raigs ultraviolats. El mateix CSIC considera l'estudi preliminar, per haver utilitzat un nombre reduït de bosses, però consideren que són “representatius dels processos de degradació” d'aquests envasos.
En l’estudi, liderat per l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) i l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA-CSIC), i de la plataforma Susplast, i publicat a la prestigiosa revistaJournal of Hazardous Materials, es va realitzar una extracció de bosses per analitzar els compostos tòxics que podien ser alliberats al medi ambient.
“Ens va sorprendre que les cèl·lules exposades a les bosses de plàstic convencional no mostraven rastres de toxicitat. No obstant això, sí que la vam detectar en les biodegradables, les quals disminuïen la viabilitat de les cèl·lules”, explica Cinta Porte, autora principal de l’estudi i investigadora de l’IDAEA-CSIC.
“La nostra hipòtesi és que els fabricants afegeixen additius químics per elaborar les bosses biodegradables que podrien ser especialment tòxics”. A més, les bosses de plàstic reciclat també mostraven majors nivells de toxicitat que les convencionals, ja que també s’afegirien additius plàstics per a la seva reutilització.
L’estudi demostra que la toxicitat observada en les bosses compostables es trasllada a l’adob durant el procés de biodegradació, la qual cosa repercuteix en l’acumulació de contaminants, que poden afectar el medi ambient i impactar negativament en la salut de la població.
Destaquen les bosses de secció, habitualment compostables i que s'utilitzen per a producte fresc, per la fruita o el peix i que, molt sovint, són prescindibles-. L'any 2020 cada català en va usar 355 -per 93 el 2010-. Percentualment, han passat de l'1 al 13% del total.
Acostumen a ser d'un sol ús i, com apunta aquest estudi, també poden ser una font de contaminació. En aquest sentit, entitats com Rezero fa una crida a fer un canvi real de model que aposti per envasos reutilitzables i acabar amb la cultura de l'usar i llençar
De fet, l'ús de bioplàstics com les bosses compostables també pot ser un problema pels gestors de residus que poden veure afectada la qualitat del compost resultant de la recollida selectiva de la matèria orgànica.
Els resultats mostren un alt nivell de toxicitat en les bosses de plàstics compostables, que augmenta amb la fotodegradació, és a dir, en incidir-hi els raigs ultraviolats. El mateix CSIC considera l'estudi preliminar, per haver utilitzat un nombre reduït de bosses, però consideren que són “representatius dels processos de degradació” d'aquests envasos.
En l’estudi, liderat per l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) i l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA-CSIC), i de la plataforma Susplast, i publicat a la prestigiosa revistaJournal of Hazardous Materials, es va realitzar una extracció de bosses per analitzar els compostos tòxics que podien ser alliberats al medi ambient.
Anàlisi de la toxicitat
Es va avaluar la toxicitat d’aquests compostos amb línies cel·lulars de peix zebra en tres situacions diferents: directament, a partir de les mostres de les bosses; després d’una simulació d’envelliment de les bosses amb raigs ultraviolats (fotodegradació); i mitjançant els petits fragments de les bosses que quedaven després de convertir-se en adob o compost de qualitat. Finalment, es va analitzar l’adob resultant del procés de compostatge de les bosses.“Ens va sorprendre que les cèl·lules exposades a les bosses de plàstic convencional no mostraven rastres de toxicitat. No obstant això, sí que la vam detectar en les biodegradables, les quals disminuïen la viabilitat de les cèl·lules”, explica Cinta Porte, autora principal de l’estudi i investigadora de l’IDAEA-CSIC.
“La nostra hipòtesi és que els fabricants afegeixen additius químics per elaborar les bosses biodegradables que podrien ser especialment tòxics”. A més, les bosses de plàstic reciclat també mostraven majors nivells de toxicitat que les convencionals, ja que també s’afegirien additius plàstics per a la seva reutilització.
L’estudi demostra que la toxicitat observada en les bosses compostables es trasllada a l’adob durant el procés de biodegradació, la qual cosa repercuteix en l’acumulació de contaminants, que poden afectar el medi ambient i impactar negativament en la salut de la població.
El consum de les bosses compostables es dispara
Catalunya va prohibir el 2017 repartir gratuïtament bosses de plàstic als comerços i quatre anys més tard la normativa espanyola va eliminar-les de les caixes dels supermercats. Les dues mesures –juntament amb la conscienciació ciutadana- van provocar una reducció molt notable del consum de bosses de plàstic d'un sol ús, però que han estat en part compensada amb altres productes.Destaquen les bosses de secció, habitualment compostables i que s'utilitzen per a producte fresc, per la fruita o el peix i que, molt sovint, són prescindibles-. L'any 2020 cada català en va usar 355 -per 93 el 2010-. Percentualment, han passat de l'1 al 13% del total.
Acostumen a ser d'un sol ús i, com apunta aquest estudi, també poden ser una font de contaminació. En aquest sentit, entitats com Rezero fa una crida a fer un canvi real de model que aposti per envasos reutilitzables i acabar amb la cultura de l'usar i llençar
De fet, l'ús de bioplàstics com les bosses compostables també pot ser un problema pels gestors de residus que poden veure afectada la qualitat del compost resultant de la recollida selectiva de la matèria orgànica.