EL president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha comparegut aquest dimarts de manera extraordinària després de la reunió del consell executiu. Ho ha fet per evidenciar la preocupació del Govern per la sequera, que fa més de dos anys que s'allarga i que s'ha accentuat en els últims mesos, i per solemnitzar que es posa al capdavant de la gestió de la crisi després de rebre durant setmanes les crítiques de l'oposició. "És el primer problema de Catalunya", ha apuntat el president, que ha alertat que episodis com aquests es convertiran en habituals, de manera que cal un "esforç d'adaptació a la nova realitat climàtica". En aquest sentit s'hi emmarquen obres cabdals com noves dessalinitzadores per proveir d'aigua potable el sistema.

La sequera, ha indicat Aragonès, està motivada per la crisi climàtica, i ha donat per fet que es repetirà en els propers anys. És per això que ha demanat "adaptar el país" a les noves circumstàncies. "Hi haurà menys aigua de pluja. Hem de fer un ús més responsable de l'aigua, i tenir infraestructures per ser més resilients davant de situacions futures", ha ressaltat el president de la Generalitat. Aquesta "emergència" climàtica, ha dit, s'expressa amb els 32 mesos que fa que dura la manca de pluja, circumstància que se suma a que fa més calor. La setmana passada, el Govern va adaptar el pla d'urgència per pal·liar la manca d'aigua.

Aragonès també ha tingut paraules per a l'oposició, a qui ha demanat "responsabilitat" i no caure en el "bloqueig". El president, davant crítiques d'alguns partits -especialment el PSC- i de sectors del municipalisme, ha indicat que no s'escatimarà "ni un sol euro" de cara a ajudar els ajuntaments a proveir d'aigua els ciutadans. La competència, de fet, és municipal. "És el problema més immediat que té el país", ha reiterat el dirigent d'ERC, que ha demanat aprendre les lliçons de la sequera del 2008 per actualitzar les infraestructures necessàries.

Previsió de més restriccions?

La cimera de la sequera del 31 de març passat amb els grups parlamentaris va acabar sense acord. Un fracàs que no es pot deslligar de la campanya de les eleccions municipals, que s'han convocat formalment aquest dimarts. De fet, les sancions als ajuntaments que incompleixin el pla de sequera –un 30% dels de les conques internes estan superant el consum màxim- van ser el principal punt de desacord. Una de les peticions del món local era que es permetés omplir les piscines municipals. El Govern ho va acceptar la setmana passada, modificant el decret de sequera i ampliant-ho a les comunitàries, fet que també inclou els hotels.

Més enllà d'aquest canvi -cada vegada hi ha menys piscines que es buiden-, la sequera empitjora després d'un març desastrós i amb previsions cada dia menys optimistes per a la resta de la primavera. Un moment clau i tens políticament amb la campanya de les municipals que pot fer avançar el país cap a una nova guerra de l'aigua com en la sequera del 2008. Un escenari que l'executiu vol evitar de totes totes. Què diuen els models estacionals? Depèn. El model europeu preveu una situació similar a la mitjana i més plujosa de l'habitual al Pirineu. L'altre gran model, l'americà, dibuixa un escenari de sequera arreu del país. Ambdós coincideixen, això sí, amb més calor de la normal per l'època, fet que tampoc ajudarà.

I a l'estiu ja podríem patir talls al subministrament domèstic? En principi, no. En l'escenari que continuï plovent molt per sota la mitjana, l'ACA preveu que la declaració d'emergència –la darrera de les cinc fases-, es produeixi entre finals d'agost i setembre. El pla de sequera determina que per fer-ho els embassaments de les conques internes han d'estar al 16% -actualment estan al 26,6%-, però no es descarta fer-ho abans.

Seria aleshores quan ja es podrien començar a aplicar restriccions més dures en l'àmbit domèstic. En tot cas, correspondria a cada ajuntament o a l'organisme supramunicipal competent decidir-les en funció dels seus plans d'emergència. L'opció de tallar el subministrament durant unes hores seria el més extrem, mentre que inicialment el menys contundent seria el de rebaixar la pressió a la xarxa, com ja s'ha començat a provar.

Un dels cavalls de batalla que van fer fracassar la cimera de l'aigua a les portes de la campanya de les municipals han estat les sancions als ajuntaments. Ara com ara, només 27 de les 64 poblacions majors de 20.000 habitants tenen el pla d'emergència per sequera aprovat i, en vuit casos, ni tan sols l'han presentat. Es dona la circumstància que és obligatori des del juny de 2020, fa quasi tres anys. De moment, s'han obert una desena d'expedients i s'ha sancionat, com a mínim, l'Ajuntament de Figueres. Persisteix el dubte sobre si n'hi haurà més.