31
de març
del
2023
Actualitzat
el
25
d'abril
a les
18:28h
La prioritat absoluta del Govern avui, però també en les pròximes setmanes i mesos, és mostrar habilitat per fer front a la sequera. Per aconseguir-ho, l'apel·lació que més reprodueixen des de l'executiu de Pere Aragonès és la "corresponsabilitat" de totes les institucions i partits del país, amb l'objectiu d'aconseguir el consens necessari per tirar endavant les mesures, i sense que el debat es converteixi en una guerra de l'aigua ni en una arma llancívola a les portes de les eleccions municipals del 28-M. Aquest consens és el que perseguirà la cimera de l'aigua que se celebra aquest divendres a la tarda després que el Govern tirés endavant un decret amb els únics vots a favor d'ERC, el que ha forçat que finalment es vegi obligat a negociar amb l'oposició la globalitat de les mesures.
La patata calenta de les converses és el règim sancionador que el decret estableix cap als municipis que, o bé no tenen un pla d'emergència per la sequera, o que gasten més aigua del que estableix el seu nivell d'alerta. Tant el PSC com Junts, partits majoritaris a la cambra, volen eliminar-lo o, com a mínim, fer una moratòria en la seva aplicació. Exigeixen d'aquesta manera a Aragonès, que no traslladi la responsabilitat als ajuntaments, i més en un context electoral en què els municipis pressionen els seus partits per evitar segons quines restriccions.
El Govern no tanca la porta a aquesta opció. De fet, des de la Generalitat no estan sancionant a hores d'ara a cap municipi i opten per avisar-los dels incompliments abans que sancionar-los, per tal d'aplicar una política preventiva i no sancionadora. Fonts de l'executiu asseguren que des que es va aprovar el decret ara fa una setmana, diversos municipis s'han "posat les piles" per ajustar-se al que marca l'executiu.
Més enllà del règim sancionador, un altre dels debats són les actuacions en àmbits d'infraestructures per ampliar la capacitat d'abastiment de l'aigua. L'oposició considera que tant el Departament d'Acció Climàtica liderada per Teresa Jordà, com l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) actuen sense planificació, un fet que neguen des de l'executiu. El full de ruta de l'Agència a curt termini, són obres d'urgència com augmentar l'aprofitament dels aqüífers del Besòs i el Llobregat.
A mitjà termini, augmentar la capacitat de dessalinització per tal d'augmentar els recursos hídrics possibles amb la licitació enguany de l'ampliació de la planta de Blanes (de 20 a 80 hm3) i en l'escenari 2030 d'una nova dessalinitzadora a la conca del Foix, entre els municipis de Cubelles i Cunit. Per a l'oposició, però, això no és suficient, i es presentarà a la cimera amb una bateria de propostes que volen que s'incorporin en el pla per fer front a la sequera del Govern d'ERC. Les repassem a continuació.
Els socialistes també reclamen que es prioritzin les obres més urgents a finançar amb els 760 milions d'euros ja previstos a l'acord dels pressupostos del 2023, amb actuacions en l'estació de tractament de l'aqüífer del Besòs i l'ampliació de la dessalinitzadora de Tordera. També proposen habilitar recursos addicionals per fer millores de la xarxa i per reguladors de pressió. Una altra de les propostes del PSC, és la creació d'una taula nacional de l'aigua amb representants de les entitats municipalistes, de l'àrea metropolitana de Barcelona, operadors del cicle de l'aigua i representants dels col·legis professionals, sector acadèmic i universitari, i entitats vinculades als serveis d'aigua de Catalunya.
Les seves propostes transiten per diverses vies. La primera, que els sistemes de contractació de mesures per fer front a la sequera es faci per tràmit d'urgència, com va passar amb la Covid o en la sequera de 2008. També, destinar el romanent de 500 milions d'euros de l'ACA a obres urgents com licitar l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera, o la nova dessalinitzadora del Foix. També proposen ajudes perquè els ens municipals puguin dur a terme les inversions necessàries per millorar el rendiment de les seves xarxes de subministrament d'aigua i per a la recuperació de pous existents, entre d'altres. Incrementar campanyes de sensibilització i aplicar compensacions econòmiques als sectors afectats, com els agricultors i els ramaders, són altres de les demandes.
En una línia similar es posiciona la CUP, que considera que no es poden aplicar restriccions a la ciutadania i alhora fomentar macroprojectes com el Hard Rock. Els cupaires aposten per obligar els municipis a fer els plans d'emergència de sequera, i establir plans específics per municipis turístics. També prohibir l'aigua potable per a usos no potables, i avançar en la municipalització dels serveis d'aigua. Els anticapitalistes també han proposat al Govern que s'incorpori al codi tècnic de l'edificació que en tots els nous habitatges s'adoptin mesures per reutilitzar les aigües grises, i recollir les pluvials per a usos de jardins o neteja de carrer.
La patata calenta de les converses és el règim sancionador que el decret estableix cap als municipis que, o bé no tenen un pla d'emergència per la sequera, o que gasten més aigua del que estableix el seu nivell d'alerta. Tant el PSC com Junts, partits majoritaris a la cambra, volen eliminar-lo o, com a mínim, fer una moratòria en la seva aplicació. Exigeixen d'aquesta manera a Aragonès, que no traslladi la responsabilitat als ajuntaments, i més en un context electoral en què els municipis pressionen els seus partits per evitar segons quines restriccions.
El Govern no tanca la porta a aquesta opció. De fet, des de la Generalitat no estan sancionant a hores d'ara a cap municipi i opten per avisar-los dels incompliments abans que sancionar-los, per tal d'aplicar una política preventiva i no sancionadora. Fonts de l'executiu asseguren que des que es va aprovar el decret ara fa una setmana, diversos municipis s'han "posat les piles" per ajustar-se al que marca l'executiu.
Més enllà del règim sancionador, un altre dels debats són les actuacions en àmbits d'infraestructures per ampliar la capacitat d'abastiment de l'aigua. L'oposició considera que tant el Departament d'Acció Climàtica liderada per Teresa Jordà, com l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) actuen sense planificació, un fet que neguen des de l'executiu. El full de ruta de l'Agència a curt termini, són obres d'urgència com augmentar l'aprofitament dels aqüífers del Besòs i el Llobregat.
A mitjà termini, augmentar la capacitat de dessalinització per tal d'augmentar els recursos hídrics possibles amb la licitació enguany de l'ampliació de la planta de Blanes (de 20 a 80 hm3) i en l'escenari 2030 d'una nova dessalinitzadora a la conca del Foix, entre els municipis de Cubelles i Cunit. Per a l'oposició, però, això no és suficient, i es presentarà a la cimera amb una bateria de propostes que volen que s'incorporin en el pla per fer front a la sequera del Govern d'ERC. Les repassem a continuació.
PSC: moratòria d'un any en el règim sancionador i prioritzar obres urgents
Salvador Illa vol evitar que els ajuntaments siguin "l'ase dels cops" en la gestió per fer front a la sequera. En les negociacions amb el Govern, conduïdes per la diputada Sílvia Paneque, s'ha reclamat eliminar el règim sancionador o bé aplicar un règim transitori de com a mínim un any perquè els municipis puguin executar les obres necessàries de connectivitat, noves captacions, o millores de la xarxa per complir les dotacions assignades en cada escenari de sequera, i evitar així que el decret s'hagi manufacturat de manera "unilateral", com va criticar Illa durant la sessió de control de la setmana passada, en la qual va demanar descartar "imposicions" i treballar en el consens.Els socialistes també reclamen que es prioritzin les obres més urgents a finançar amb els 760 milions d'euros ja previstos a l'acord dels pressupostos del 2023, amb actuacions en l'estació de tractament de l'aqüífer del Besòs i l'ampliació de la dessalinitzadora de Tordera. També proposen habilitar recursos addicionals per fer millores de la xarxa i per reguladors de pressió. Una altra de les propostes del PSC, és la creació d'una taula nacional de l'aigua amb representants de les entitats municipalistes, de l'àrea metropolitana de Barcelona, operadors del cicle de l'aigua i representants dels col·legis professionals, sector acadèmic i universitari, i entitats vinculades als serveis d'aigua de Catalunya.
Junts: 500 milions per obres i actuacions urgents
Des de Junts assistiran a la cimera el president del grup parlamentari, Albert Batet, i l'exconseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet. Els juntaires van decidir no tombar el decret en el ple de la setmana passada després de converses amb Teresa Jordà, que es va obrir a negociar en el marc de la cimera. Junts vol que el règim sancionador sigui derogat. "De la sequera ens en sortirem si cooperem, no sí les administracions es tiren les responsabilitats les unes a les altes", apunten fonts del partit.Les seves propostes transiten per diverses vies. La primera, que els sistemes de contractació de mesures per fer front a la sequera es faci per tràmit d'urgència, com va passar amb la Covid o en la sequera de 2008. També, destinar el romanent de 500 milions d'euros de l'ACA a obres urgents com licitar l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera, o la nova dessalinitzadora del Foix. També proposen ajudes perquè els ens municipals puguin dur a terme les inversions necessàries per millorar el rendiment de les seves xarxes de subministrament d'aigua i per a la recuperació de pous existents, entre d'altres. Incrementar campanyes de sensibilització i aplicar compensacions econòmiques als sectors afectats, com els agricultors i els ramaders, són altres de les demandes.
Comuns i CUP: planificació i canvi de model
Des dels comuns tenen clar que les mesures que està adoptant l'executiu d'Aragonès no són suficients per donar resposta a l'emergència i aposten per la planificació i una mirada a llarg termini, per preparar el país de cara al futur. A la cimera, hi assistiran la presidenta del grup parlamentari, Jèssica Albiach, i el diputat Lucas Ferro, que defensaran iniciatives per avançar en la planificació ecològica. Més enllà de la planificació a llarg termini, consideren que cal posar la mirada en determinats sectors, com ara l'ús d'aigua dels creuers al port de Barcelona i Tarragona.En una línia similar es posiciona la CUP, que considera que no es poden aplicar restriccions a la ciutadania i alhora fomentar macroprojectes com el Hard Rock. Els cupaires aposten per obligar els municipis a fer els plans d'emergència de sequera, i establir plans específics per municipis turístics. També prohibir l'aigua potable per a usos no potables, i avançar en la municipalització dels serveis d'aigua. Els anticapitalistes també han proposat al Govern que s'incorpori al codi tècnic de l'edificació que en tots els nous habitatges s'adoptin mesures per reutilitzar les aigües grises, i recollir les pluvials per a usos de jardins o neteja de carrer.