03
d'octubre
de
2023, 10:35
Actualitzat:
11:20h
Catalunya produeix cada any quasi 200 tones de verdures i hortalisses. D'aquestes, un 26% es desaprofita abans de comercialitzar-les, segons un estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB). Un malbaratament que suposa unes pèrdues de 19 milions d'euros anuals.
Entre tots els cultius produïts a Catalunya, 11 aliments constitueixen el 80% de la producció hortícola (excloent-ne la patata) i són, per tant, clau en la gestió de les pèrdues alimentàries. Es tracta de la col, l'enciam, la síndria, la carbassa, el carbassó, el tomàquet, el cogombre, la carxofa, la coliflor, la mongeta tendra i la ceba.
Els investigadors de l'ICTA-UAB estableixen els tres motius principals pels quals gran quantitat d'aquests aliments no s'arriba a comercialitzar.
L'estudi fa recomanacions a curt termini, com ara la venda local de productes “lletjos”, i subratlla la necessitat d'estratègies a llarg termini per abordar problemes sistèmics. L'objectiu és beneficiar tant els consumidors com els agricultors, assegurant un enfocament de benefici mutu (win-win), així com estratègies integrals de reducció del malbaratament.
Pietro Tonini, investigador de l'ICTA-UAB, recomana que els agricultors planifiquin els cultius anuals mitjançant models predictius basats en sensors remots agronòmics i meteorològics, així com en dades històriques de producció. Aconsella diversificar la producció d'hortalisses mitjançant productes locals de valor afegit i vendre'ls a través de múltiples canals de distribució. Cal apostar pel processament dels excedents, per convertir-los en productes de més valor i allargar-ne la vida útil.
L'administració pública hauria d'encoratjar els agricultors a redistribuir els productes excedents amb incentius fiscals. “També haurien de promoure els sistemes de distribució de cadena curta, com ara agrobotigues i cooperatives agrícoles, i animar els consumidors a comprar productes de temporada i no comercials”, afegeix Tonini.
Així mateix, recorda la importància de protegir els agricultors de pràctiques comercials deslleials, “com ara rebutjar la devolució de productes no venuts i evitar comissions com la comercialització a majoristes, que redueixen els marges econòmics”.
Els tres tipus de pèrdues
El malbaratament alimentari és un problema crític en l'actual crisi climàtica i socioeconòmica. Els productes descartats a la fase de producció -fins a 46 tones a l'any a Catalunya- redueixen la quantitat d'aliments disponibles per als consumidors i augmenten els costos econòmics dels productors. A més, els cultius utilitzen recursos naturals limitats com l'aigua, el sòl i l'energia, per això part d'aquests recursos s’acaben desaprofitant.Entre tots els cultius produïts a Catalunya, 11 aliments constitueixen el 80% de la producció hortícola (excloent-ne la patata) i són, per tant, clau en la gestió de les pèrdues alimentàries. Es tracta de la col, l'enciam, la síndria, la carbassa, el carbassó, el tomàquet, el cogombre, la carxofa, la coliflor, la mongeta tendra i la ceba.
Els investigadors de l'ICTA-UAB estableixen els tres motius principals pels quals gran quantitat d'aquests aliments no s'arriba a comercialitzar.
- Pèrdues evitables (61%): aliments que no arriben a ser collits pels agricultors al camp per la manca de rendibilitat causa pels baixos que paguen els intermediaris. Especialment en síndria, enciam i coliflor.
- Pèrdues possiblement evitables (10-15%): productes que no compleixen els estàndards de qualitat establerts pel mercat per a la seva venda: color, calibre o forma esperada. Especialment en carbassó, tomàquet i ceba.
- Pèrdues inevitables (17%): problemes tècnics derivats de danys per errors en la recollida o negligències per part dels recol·lectors.
Com minimitzar la pèrdua d'aliments
Els investigadors han identificat mesures per minimitzar la pèrdua d’aliments i adaptar-se a un clima canviant, i destaquen la necessitat d’aplicar solucions per controlar, planificar i invertir en cultius, solucions de mercat i suport financer als productors.L'estudi fa recomanacions a curt termini, com ara la venda local de productes “lletjos”, i subratlla la necessitat d'estratègies a llarg termini per abordar problemes sistèmics. L'objectiu és beneficiar tant els consumidors com els agricultors, assegurant un enfocament de benefici mutu (win-win), així com estratègies integrals de reducció del malbaratament.
Pietro Tonini, investigador de l'ICTA-UAB, recomana que els agricultors planifiquin els cultius anuals mitjançant models predictius basats en sensors remots agronòmics i meteorològics, així com en dades històriques de producció. Aconsella diversificar la producció d'hortalisses mitjançant productes locals de valor afegit i vendre'ls a través de múltiples canals de distribució. Cal apostar pel processament dels excedents, per convertir-los en productes de més valor i allargar-ne la vida útil.
L'administració pública hauria d'encoratjar els agricultors a redistribuir els productes excedents amb incentius fiscals. “També haurien de promoure els sistemes de distribució de cadena curta, com ara agrobotigues i cooperatives agrícoles, i animar els consumidors a comprar productes de temporada i no comercials”, afegeix Tonini.
Així mateix, recorda la importància de protegir els agricultors de pràctiques comercials deslleials, “com ara rebutjar la devolució de productes no venuts i evitar comissions com la comercialització a majoristes, que redueixen els marges econòmics”.