David Borrell i Anglada (Barcelona, 1974) lidera des de fa quatre anys i mig els Bombers de la Generalitat. L'actual subdirector general operatiu –nom oficial del cap dels Bombers- va estudiar Geologia, però ja a la meitat de la carrera tenia clar que volia ingressar al servei d'emergències. Ara està a punt d'afrontar una campanya forestal que, per primera vegada, s'avança a l'1 de juny. Amb la sequera i el context de canvi climàtic, es preveu molt complicada, després que el 2022 “s'estigués molt a prop d'un desastre”. Tot i això, assegura que el cos viu un “moment dolç” després que s'hagi revertit una “dècada de desinversió”.
 

- El moment més dur com a cap dels Bombers va ser l'episodi d'incendis simultanis del juny del 2022?

- Sí, va ser un dels episodis més complicats des d'un punt de vista operatiu. Comença el 15 amb un incendi al Montsant que podem contenir relativament bé i amb el gran incendi de Baldomar (la Noguera) i també a Corbera d'Ebre així com els incendis de llamps del Solsonès. És brutal, és un dels escenaris més durs que hem patit. Però l'episodi continua el 16 Lladurs, el 17 a Artés, el 18 a Olivella i el 19 a Peramola i Bot.
 

- El pitjor episodi de l'estiu comença el primer dia de campanya forestal…

- En els exercicis d'entrenament per comandaments havíem plantejat aquest escenari: una onada de sud, acompanyada de tempestes seques que deixessin moltes ignicions, i que acabés suposant una simultaneïtat de grans incendis forestals. Ho havíem assajat en la preparació de campanya i ens hi vam trobar en el primer dia.
 

- Com s'afronta una situació tan excepcional?

- Ens obliga a un treball estratègic que encara no s'havia fet mai. Establim un centre de comandament central aquí a Bellaterra i situem centres de comandament avançat als grans incendis. Es traça una estratègia global de país i a cada foc es treballen els objectius tàctics en aquest marc. Pot semblar relativament senzill, però no ho és.
 

- Què suposa, a la pràctica, que tots els operatius estiguin subordinats a una estratègia global?

- Un cas molt clar va ser l'incendi de Baldomar on es decideix treballar únicament en el flanc dret. És una decisió dura, ja que vol dir deixar avançar el flanc esquerre. En aquest cas, la visió global suposa apostar per evitar que el foc del Solsonès es convertís en un gran incendi o, fins i tot, en un megaincendi amb un potencial de 100.000 hectàrees. 

L'única manera de fer-ho és amb un centre de comandament centralitzat que marca els recursos i els objectius de cada incendi –mentre que la coordinació amb els altres cossos i amb les autoritats locals es fa des dels centres de comandament avançat. Aquesta és fórmula que va permetre superar una situació duríssima que en altres països o regions del nostre entorn va suposar focs de més de 20.000 hectàrees.
 

- La visió global va ser clau, però va suposar deixar avançar un dels flancs a la Noguera. Com s'explica a alcaldes i veïns afectats?

- Fer-ho amb el sistema clàssic hauria estat molt difícil, ja que fins i tot internament adoptar una estratègia més defensiva o de contenció genera tensió. Al llarg de l'episodi vam fer moltes reunions i vam fer un esforç de pedagogia i creiem que al territori es va entendre. Crec que és important pensar quin hagués estat el resultat de no prendre aquella decisió de deixar cremar uns centenars d'hectàrees. I en una situació molt semblant a l'Aragó, al País Valencià i a França van tenir incendis de més de 20.000 hectàrees.

Nosaltres, no només hauríem pogut superar aquest llindar, sinó arribar fàcilment a les 40, 60 o 100.000 hectàrees. Fins i tot, s'haurien pogut unir els incendis del Solsonès i de la Noguera: vam evitar un megaincendi que hagués pogut afectar mig Prepirineu.
 

David Borrell és el subdirector general operatiu dels Bombers de la Generalitat. Foto: Adrià Costa Rifà

- La decisió de deixar cremar centenars d'hectàrees per evitar una situació catastròfica, es repetirà els anys vinents…

- Sí, però cal entendre com s'extingeixen els incendis actualment amb molta més professionalitat i exigència de seguretat, protegint no només la societat civil sinó també els cossos actuants. I també un canvi de paradigma en l'extinció on es combinen les estratègies ofensives més clàssiques dels anys 80, 90 i inicis del 2000, sinó també les defensives utilitzant sistemes com el foc tècnic o maquinària pesant. Hi ha moments on aplicarem aquesta estratègia de contenció, tal com vam fer a la Noguera. Fa molts anys que ho apliquem en els incendis urbans —és normal que en un incendi molt desenvolupat en una indústria la prioritat sigui evitar que afecti altres fàbriques—, i cada vegada és més habitual també als forestals.
 

L'estiu del 2022 vam estar molt a prop del desastre.

- Realment vam estar a punt de patir un desastre com el de Portugal del 2017?

- Vam estar-hi molt a prop i només cal veure el què van patir els nostres veïns. Crec que és un moment per destacar les fortaleses: l'anàlisi i la intel·ligència que ens proporcionen els comandaments del GRAF, adoptar aquesta visió global i també el fet de fer-ho amb una sola organització. Això ho fa diferent respecte el País Valencià i l'Aragó: diverses agències treballant en l'extinció ho complica moltíssim. No som conscients com a país de la fortalesa que totes les emergències pivotin en un sol cos. Això no vol dir que treballem sols i, evidentment, en incendis forestals es complementa amb la tasca de les ADF en la primera intervenció o amb la tasca dels pagesos, però sempre amb un pal de paller clar.
 

- Precisament, l'any passat es va modificar el Pla Infocat i es va limitar l'actuació de les ADF, fet que va generar certes friccions.

- La gran notícia de la campanya passada no és que cremessin unes 5.500 hectàrees, respecte a les 100.000 que haguessin pogut cremar, sinó que no vam tenir cap víctima mortal. I és que cal tenir en compte que en països com Grècia i Portugal han tingut estius amb desenes de morts. Amb el nou comportament extrem dels incendis –els de sisena generació- ens fa replantejar quin rol hem de tenir i assumir estratègies defensives, pensant sobretot en la seguretat dels actuants, com va passar en l'incendi de Santa Coloma de Queralt del 2021 on es va ordenar fer retrocedir els efectius pel col·lapse del pirocúmul. 
 

No som conscients com a país de la fortalesa que totes les emergències pivotin en el cos dels Bombers de la Generalitat.

La coordinació i aquesta exigència de seguretat ens fa replantejar el rol de les ADF. En el seu origen tenen un paper preventiu i que també col·labora en petits conats d'incendi. I aquest fet és molt positiu i imprescindible. La gran majoria ho mantenen, però en alguns casos s'havia anat virant cap a una mena de cos paral·lel de bombers forestals. No és el model que té el país i, després d'un cert descontrol, calia recuperar l'essència. Hi ha algú que s'ha pogut molestar, però hi continuem col·laborant i ja estem organitzant les pràctiques de cara a la campanya 2023. La modificació garanteix una major seguretat física per a les ADF i seguretat jurídica per als nostres comandaments.
 

David Borrell, entrevistat per Nació. Foto: Adrià Costa Rifà

- El col·lapse d'un pirocúmul és l'escenari més complicat en un operatiu?

- En un incendi forestal el més prudent seria marxar i la nostra feina és anar-hi. En aquest marc, l'accident el pots tenir en qualsevol moment, més enllà d'un pirocúmul que et permet prendre una decisió més estratègica. Aquest estiu, per exemple, va bolcar un camió i, per sort, no es van lamentar ferits de molta consideració. Hi ha risc en la conducció de vehicles, pel fet de treballar en un entorn hostil com és el foc o per qüestions com la deshidratació. De fet, una de les novetats dels darrers anys és tenir un responsable específic per la coordinació de la seguretat.
 

- Episodis com el del juny del 2022 els obliguen a plantejar canvis per a la temporada d'enguany?

- Sí, ja veiem que cada vegada la campanya se'ns allargava més i hem apostat per avançar-la quinze dies. D'aquesta manera, a partir d'enguany en comptes de començar el 15 de juny ho farà el dia 1. És una mesura que esdevindrà estructural i que ha vingut per quedar-se.
 

La gran notícia de l'estiu del 2022 és que no vam tenir cap víctima mortal.

- De fet, hi ha estudis que apunten que amb el canvi climàtic la campanya augmentarà fins a 45 dies a l'àrea mediterrània...

- Sí, ens estem avançant perquè ja feia temps que ho percebíem. Començar quinze dies abans ens anirà molt bé per estar preparats per episodis com el del 15-18 de juny de l'any passat. De moment, no apostem per allargar per darrere –es manté el final al 15 de setembre-, ja que tradicionalment a partir de mitjan agost comença a augmentar la inestabilitat, el dia es comença a escurçar i, de mica en mica, diverses parts del país deixen de tenir un risc tan elevat com passa al juny i al juliol.
 

- La sequera és molt persistent –el Govern acaba de declarar l'excepcionalitat-. 

- Sabem que no serà fàcil i, per això, per primera vegada l'avançarem. Ara estem en una situació molt dolenta i ens ho juguem tot a la primavera. Si no plou, amb tota la sequera que portem acumulada, ho passarem molt malament.
 

Si no plou aquesta primavera, a l'estiu ho passarem molt malament.

- Com incideix la sequera en el comportament dels incendis?

- En la disponibilitat del combustible a cremar. Una planta ben hidratada endarrereix molt la ignició mentre que una planta estressada s'encén amb molta més facilitat i, sobretot, permet una velocitat i una intensitat molt major. En l'àmbit operatiu, és possible que en alguns embassaments on carregàvem amb hidroavions, no ho puguem fer.
 

David Borrell a la sala de control de la seu central dels Bombers a Bellaterra. Foto: Adrià Costa Rifà

- Hi ha qui diu que ja som les "generacions futures" del canvi climàtic. Com a cos d'emergències, com ho viviu?

- Ho patim, i no només en els incendis forestals. Ho vam veure amb la brutal tempesta d'Alcanar del setembre del 2021 o els esclafits del Baix Llobregat i el Vallès. Cada vegada hi ha situacions meteorològiques més extremes, que ens generen moltes actuacions.
 

Caldria recuperar, sigui com sigui, les activitats primàries i un paisatge en forma de mosaic.

- La gran majoria de països de clima similar ja han patit megaincendis o incendis de sisena generació. Estem preparats per l'inevitable?

- En un megaincendi sabem que hi haurà molts moments on estarà per sobre la capacitat d'extinció. Actualment, ens pot passar en el cap, en un dels flancs... però aquests incendis de sisena generació pot succeir al conjunt de l'incendi. Cal buscar les poques oportunitats que doni, com vam fer el 2021 a Santa Coloma de Queralt o el 2022 a Baldomar. Tant nosaltres com els països del nostre entorn estem treballant per preveure per aquests escenaris.
 

- El refrany diu que els incendis s'apaguen a l'hivern. Malgrat anar molt més enllà de la vostra tasca, quina contribució fan?

- La nostra aportació és molt modesta i el que caldria recuperar, sigui com sigui, les activitats primàries i un paisatge en forma de mosaic. Tenim més bosc que mai, poc gestionat i que no està adaptat al canvi climàtic, ja que és l'expressió d'un clima que ja no és l'actual. Nosaltres intentem generar-nos les oportunitats per apagar incendis en punts que preveiem que se'ns poden complicar. Són treballs amb mitjans mecànics o foc tècnic per disposar de franges de baix combustible per tal que un possible incendi tingui menor intensitat i també ens permetin treballar amb seguretat. És una tasca de prevenció modesta, però que també té un valor formatiu com a pràctiques.
 

El comportament de la ciutadania acostuma a ser exemplar i crec que s'ha de felicitar.

- Per acabar: s'acosta una campanya molt complicada. Quin missatge adreçaria a la societat?

- La meva sensació personal és que la gent és molt responsable i respectuosa amb els consells que s'emeten en moments d'emergència. El comportament acostuma a ser exemplar i crec que s'ha de felicitar. A Catalunya tenim molta sensibilitat en cuidar els nostres boscos.