Entre el 5 i el 15 de juny a Bonn es va celebrar la Conferència sobre el Canvi Climàtic. La fase tècnica preparatòria per a la COP28, que la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic ha de celebrar el desembre a Dubai, als Emirats Àrabs Units, on caldrà prendre les decisions polítiques per complir els acords de la COP27 celebrada a Egipte l'any passat. Acordar les mesures concretes que assegurin l’acompliment de l'Acord de París de 2015, el compromís que en aquest segle la temperatura mitjana global no ha de superar els 2°C sobre els nivells preindustrials (o millor si es limita a 1,5°C).
A la COP28 es farà el primer “balanç global” d’emissions de gasos d’efecte hivernacle dels diferents països des de 2015. Tot i ser l'oportunitat de corregir la tendència a l’escalfament, els experts no esperen un resultat gaire esperançador: proves més que suficients delaten el decalatge entre les emissions que caldria retallar i la realitat.
Els governs no compleixen el compromís signat. Es perden en controvèrsies quan caldria un pla de treball que concretés mesures per reduir ràpidament les emissions, cosa que minimitzaria els impactes del canvi climàtic. Tant en l'àmbit local en sectors com l'agricultura i la seguretat alimentària; com a escala global, perquè superar l’1,5°C pot provocar efectes potencialment irreversibles sobre el sistema climàtic global, com el col·lapse de les capes de gel de Groenlàndia i l'Antàrtida occidental, la fusió brusca del permagel o l'augment del nivell del mar. D’aquí la xifra de París.
Per a moltes persones a tot el món, limitar l'escalfament a 1,5°C és qüestió de supervivència. La garantia d’accedir a l'alimentació i l'energia; de tenir una vida digna. Els països històricament responsables de les emissions s’han compromès d’ajudar a la recuperació dels països que sofreixen catàstrofes climàtiques que no han provocat –com Pakistan, on les devastadores inundacions de l'any passat van afectar 33 milions de persones i van reduir un terç del PIB-. I de donar suport per aplicar plans de mitigació a països vulnerables. És el fons de “pèrdues i danys” acordat a Egipte, i que s'ha discutit a Bonn, que encoratja també altres països a ajustar el suport a les respectives capacitats.
Però els països en desenvolupament proposen de no deixar la col·lecta de fons a la bona voluntat dels estats, sinó establir mecanismes com taxes a activitats d’alta emissió de carboni, com els vols freqüents; un impost mundial de l'1% sobre les vendes de combustibles fòssils. Tanmateix, cap dels suggeriments té encara un suport ampli entre els països rics. Ni tan sols està clar qui ha de contribuir. Perquè la Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic –marc de l'Acord de París de 2015- es va signar el 1992 a Rio de Janeiro. Això fa que molts dels països classificats aleshores com a “en desenvolupament”, i per tant no obligats a aportar finançament, són ara molt més rics. És el cas de la Xina i altres països rics en petroli, com l'Aràbia Saudita i l'amfitrió de la COP28, els Emirats Àrabs Units.
Les negociacions climàtiques a Bonn han fet palesa la distància entre els països. Malgrat els acords signats, deixen de banda la lluita contra el canvi climàtic i la solidaritat internacional. Prevalen els interessos econòmics. Països extractors de petroli com Aràbia Saudita o Rússia limiten discussions sobre l’aplicació de mesures tecnològiques que comportin no continuar incrementant el consum de combustibles fòssils. A més, l'èxit de la COP28 no només dependrà del que s’aconsegueixi a Bonn; sinó que se celebrarà en un dels principals països productors de petroli i gas. I el funcionari escollit per presidir la cimera, Sultan Al Jaber, és el director executiu de la companyia petroliera nacional, Adnoc, que planifica una gran expansió de la producció. Al Jaber es defensa argumentant que el 2006 va ser cofundador de Masdar, una empresa d'energies renovables especialitzada en parcs solars i eòlics.
L'emergència climàtica és, doncs, un problema global que encara necessita una resposta que condueixi a mitigar-ne els efectes. És cert que les nacions estan enfrontades per la guerra d'Ucraïna, que hi ha tensions geopolítiques entre Occident i la Xina, i que la inflació i els problemes econòmics afecten tant els països rics com els pobres. Però és també cert que en l’entretant les emissions segueixen augmentant i el canvi climàtic s'accelera. I que anem endarrerits en prendre accions per frenar-lo: les dades científiques ens diuen on som i com hem de respondre.
Les negociacions climàtiques a Bonn han fet palesa la distància entre els països. Malgrat els acords signats, prevalen els interessos econòmics
Segons l'Organització Meteorològica Mundial encara és possible que les temperatures puguin tornar a baixar lleugerament. Però l’acció que cal és concertada i ha de ser ràpida. Més enllà dels resultats de Bonn, els governs tindran l'oportunitat de dissenyar plans d'aquí a sis mesos. L’esperança que podem tenir és que potser ens acostem a un punt d'inflexió en l’opinió pública i en alguns governs. I finalment es dissenyarà un pla efectiu després del llarg període en què s’ha gestat la sensibilització per a l'acció climàtica. Se’n parla de fa dècades.
Les accions globals són la suma d’accions locals. Empreses especialitzades en serveis financers com Moody's Analytics quantifiquen l'impacte financer dels riscos climàtics en assegurances exposades a catàstrofes, i col·laboren amb clients per desenvolupar plans de transició. Aquí, en canvi, seguim entestant-nos que no passa res, que el canvi global no ens interpel·la. Que es pot ampliar l’aeroport i proposar grans instal·lacions de concepció obsoleta pel seu consum exagerat de recursos elèctrics i d’aigua. Que la sequera, no solucionada amb les pluges –i que el canvi climàtic farà augmentar a la Mediterrània-, és cosa d’altres. Que no afecta la pagesia, el nostre sector primari. Potser ens acabarà sortint car, ecològicament i econòmicament.