12
de juliol
de
2023, 11:45
Actualitzat:
11:46h
Els impactes del canvi climàtic poden ser més greus de les advertències oficials? Els científics estan assumint una posició conservadora? Els processos de retroalimentació ens poden portar a escenaris desconeguts? Aquestes són algunes de les preguntes que aborden els científics catalans Josep Peñuelas i Sandra Nogué del CREAF en un article de prespectiva publicat a la prestigiosa revista científica National Science Review. En la publicació, assumeixen la possibilitat real que els ecosistemes i les societats col·lapsin a causa del canvi climàtic.
Segons els dos autors, l'objectiu de limitar l'escalfament global a menys de 2°C –preferentment 1,5-, com s'estableix a l'Acord de París, ha dirigit els estudis sobre el canvi climàtic “cap a enfocaments massa conservadors per evitar l'alarmisme” i una avaluació més complexa i per tant més difícil. No obstant això, un canvi climàtic cada vegada més intens, l'existència de processos de retroalimentació que acceleren el canvi climàtic, juntament amb la inseguretat alimentària, els disturbis civils i les migracions, consideren que està portant a la comunitat científica a considerar un potencial final catastròfic com el que ja van viure les civilitzacions del passat.
Els autors informen que la comunitat científica està modificant l'enfocament cap a avaluacions més complexes del canvi climàtic. Estudis que consideren efectes catastròfics provocats per els efectes dominó o en cascada de diversos esdeveniments consecutius: incendis, sequeres, inundacions i onades de calor per una banda, guerres, migracions i un món més desigual, per l’altra. “És urgent incloure els bucles de retroalimentació en els models climàtics i considerar els possibles punts d'inflexió que podrien resultar en majors concentracions de gasos d'efecte hivernacle”, comenta Josep Peñuelas, professor d'investigació del CSIC al CREAF.
Segons el text, els models actuals sovint obvien que en un moment donat es podria reduir de forma dràstica la capacitat de la natura de capturar carboni (si empitjora la salut de la natura), o augmentar molt la superfície cremada, les sequeres o el desglaç del permafrost, tot processos que podrien alliberar immenses quantitats de metà i CO2. Aquests bucles de retroalimentació poden desencadenar canvis bruscs i irreversibles en punts de temperatura específics.
“La interacció del canvi climàtic amb altres factors d'estrès antropogènics, com canvis en l'ús de la terra, pèrdua de biodiversitat, contaminació i esgotament de recursos, complica encara més la situació, la qual cosa podria portar el planeta cap a una barreja catastròfica de crisis”, conclou.
“El col·lapse de la civilització maia a l'Amèrica Central, l'imperi romà, la cultura nòrdica de Groenlàndia-Islàndia i la societat de l'Illa de Pasqua demostren que els col·lapses rarament tenen una única causa, sinó que estan influenciats per una combinació de factors d'estrès biològics i socioeconòmics, incloent-hi el canvi climàtic, l'escassetat de recursos i els conflictes.", concreta Sandra Nogué, investigadora de la UAB al CREAF amb un prestigiós projecte de l'European Research Council.
La recerca en paleoecologia i arqueologia ha descobert que, en el passat, a Angkor Wat a Cambodja o a Sri Lanka, es van construir embassaments per a l'agricultura i terrasses per mitigar el risc d'inundacions. D'altra banda, les dades bioarqueològiques de Mayapan (Yucatán, Mèxic) van descobrir que la dieta dels antics maies incloïa plantes autòctones resistents a la sequera. Això indica que tenien coneixements i pràctiques culturals que els permetien adaptar-se a condicions climàtiques difícils i assegurar la seva supervivència.
Segons els dos autors, l'objectiu de limitar l'escalfament global a menys de 2°C –preferentment 1,5-, com s'estableix a l'Acord de París, ha dirigit els estudis sobre el canvi climàtic “cap a enfocaments massa conservadors per evitar l'alarmisme” i una avaluació més complexa i per tant més difícil. No obstant això, un canvi climàtic cada vegada més intens, l'existència de processos de retroalimentació que acceleren el canvi climàtic, juntament amb la inseguretat alimentària, els disturbis civils i les migracions, consideren que està portant a la comunitat científica a considerar un potencial final catastròfic com el que ja van viure les civilitzacions del passat.
Els autors informen que la comunitat científica està modificant l'enfocament cap a avaluacions més complexes del canvi climàtic. Estudis que consideren efectes catastròfics provocats per els efectes dominó o en cascada de diversos esdeveniments consecutius: incendis, sequeres, inundacions i onades de calor per una banda, guerres, migracions i un món més desigual, per l’altra. “És urgent incloure els bucles de retroalimentació en els models climàtics i considerar els possibles punts d'inflexió que podrien resultar en majors concentracions de gasos d'efecte hivernacle”, comenta Josep Peñuelas, professor d'investigació del CSIC al CREAF.
Segons el text, els models actuals sovint obvien que en un moment donat es podria reduir de forma dràstica la capacitat de la natura de capturar carboni (si empitjora la salut de la natura), o augmentar molt la superfície cremada, les sequeres o el desglaç del permafrost, tot processos que podrien alliberar immenses quantitats de metà i CO2. Aquests bucles de retroalimentació poden desencadenar canvis bruscs i irreversibles en punts de temperatura específics.
“La interacció del canvi climàtic amb altres factors d'estrès antropogènics, com canvis en l'ús de la terra, pèrdua de biodiversitat, contaminació i esgotament de recursos, complica encara més la situació, la qual cosa podria portar el planeta cap a una barreja catastròfica de crisis”, conclou.
Els col·lapses d'altres civilitzacions
L'article de Peñuelas i Nogué posa èmfasi en estudiar els col·lapses històrics i les transformacions de les societats humanes provocats per canvis climàtics anteriors. Aquestes crisis ens donen informació molt valuosa sobre escenaris desfavorables que podríem viure i sobre possibles solucions.“El col·lapse de la civilització maia a l'Amèrica Central, l'imperi romà, la cultura nòrdica de Groenlàndia-Islàndia i la societat de l'Illa de Pasqua demostren que els col·lapses rarament tenen una única causa, sinó que estan influenciats per una combinació de factors d'estrès biològics i socioeconòmics, incloent-hi el canvi climàtic, l'escassetat de recursos i els conflictes.", concreta Sandra Nogué, investigadora de la UAB al CREAF amb un prestigiós projecte de l'European Research Council.
La recerca en paleoecologia i arqueologia ha descobert que, en el passat, a Angkor Wat a Cambodja o a Sri Lanka, es van construir embassaments per a l'agricultura i terrasses per mitigar el risc d'inundacions. D'altra banda, les dades bioarqueològiques de Mayapan (Yucatán, Mèxic) van descobrir que la dieta dels antics maies incloïa plantes autòctones resistents a la sequera. Això indica que tenien coneixements i pràctiques culturals que els permetien adaptar-se a condicions climàtiques difícils i assegurar la seva supervivència.