13
de juliol
del
2023
Actualitzat
a les
12:53h
La contaminació de plàstics i microplàstics és absolutament generalitzada. Un nou estudi, amb participació del CSIC i publicat a la prestigiosa revista Nature, demostra que les concentracions són majors en llacs i embassaments d'aigua dolça que no pas en les denominades illes de plàstic dels oceans. Entre les zones on s'ha pogut constatar aquest preocupant fet hi ha el pantà de Sau, una de les principals fonts d'abastament de la regió metropolitana de Barcelona.
“Els llacs són sentinelles de la contaminació, ja que s'hi acaben acumulant els residus plàstics que es dispersen a través de diverses fonts com l'atmosfera. A més, una vegada hi arriben, els llacs poden retenir, modificar i transportar aquests materials fins als oceans”, assenyala l'investigador Miguel Cañedo-Argüelles, de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA).
Els volums elevats de contaminació s'han localitzat en grans llacs europeus com el Maggiore (Itàlia) i el Lugano (Suïssa i Itàlia), però també el Neagh –la massa d'aigua més gran d'Irlanda del Nord-, el Tahohe (EUA) i l'embassament de Sau. Segons els investigadors, és el pantà català un dels que comparativament té majors nivells de microplàstics.
Moltes d'aquestes masses d'aigua són claus per l'abastament d'aigua potable, serveis ecosistèmics i un recurs econòmic, amb activitats turístiques i creativament. “La rellevància d'aquests resultats radica en el fet que suposen un impacte per la qualitat de l'aigua potable, però també suposen efectes nocius per als organismes aquàtics i el funcionament dels ecosistemes”, explica Verónica Nava, de la Universitat de Milà-Bicocca i líder de l'equip d'investigació.
Aquest ampli equip ha pogut prendre mostres d'aigua superficial, utilitzant xarxes de plàncton, de 38 llacs i embassaments de 23 països i sis continents, una diversitat que ha permès representar les diferents condicions ambientals. “Una vegada recollides, els equips han enviat les mostres a la universitat de Milà-Bicocca on, amb tecnologies de microespectroscòpia Raman, es va poder analitzar amb molta precisió la composició dels microplàstics”, explica Miquel Matias, investigador del MNCN-CISC.
En aquest sentit, es va trobar sobretot polièstier, polipropilè i polietilè. “La densitat de població, la urbanització, la mida de la conca i els temps de retenció expliquen la vulnerabilitat a la contaminació per plàstics”, afegeix el científic.
“Les estimacions indiquen que cada any es produeixen milions de tones de plàstics, i gran part acaben als nostres llacs, embassaments, mars i oceans. Els plàstics són persistents i tarden segles o fins i tot mil·lennis a degradar-se completament”, afegeix la investigadora.
De fet, aquests materials arriben a tot arreu. Un altre estudi, en aquest cas encapçalat pel Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), fa uns mesos va assenyalar com també el Pirineu patia la contaminació de microplàstics. Un impacte no només en poblacions com Setcases, a la capçalera d'un riu, sinó també en llacs d'alta muntanya on no arriba el turisme.
“Els llacs són sentinelles de la contaminació, ja que s'hi acaben acumulant els residus plàstics que es dispersen a través de diverses fonts com l'atmosfera. A més, una vegada hi arriben, els llacs poden retenir, modificar i transportar aquests materials fins als oceans”, assenyala l'investigador Miguel Cañedo-Argüelles, de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA).
Els volums elevats de contaminació s'han localitzat en grans llacs europeus com el Maggiore (Itàlia) i el Lugano (Suïssa i Itàlia), però també el Neagh –la massa d'aigua més gran d'Irlanda del Nord-, el Tahohe (EUA) i l'embassament de Sau. Segons els investigadors, és el pantà català un dels que comparativament té majors nivells de microplàstics.
Moltes d'aquestes masses d'aigua són claus per l'abastament d'aigua potable, serveis ecosistèmics i un recurs econòmic, amb activitats turístiques i creativament. “La rellevància d'aquests resultats radica en el fet que suposen un impacte per la qualitat de l'aigua potable, però també suposen efectes nocius per als organismes aquàtics i el funcionament dels ecosistemes”, explica Verónica Nava, de la Universitat de Milà-Bicocca i líder de l'equip d'investigació.
Una vuitantena d'investigadors
L'estudi és de gran abast com demostra que s'hagi publicat en una revista de referència científica com és Nature. Liderats per Nava, ha comptat amb la participació d'una vuitantena d'investigadors, entre els quals equips de la Universitat de Vic-UCC, de la Universitat de Barcelona, del Museu Nacional de Ciències Naturals i de l'IDAEA –amb seu a Barcelona-, ambdós del CSIC.Aquest ampli equip ha pogut prendre mostres d'aigua superficial, utilitzant xarxes de plàncton, de 38 llacs i embassaments de 23 països i sis continents, una diversitat que ha permès representar les diferents condicions ambientals. “Una vegada recollides, els equips han enviat les mostres a la universitat de Milà-Bicocca on, amb tecnologies de microespectroscòpia Raman, es va poder analitzar amb molta precisió la composició dels microplàstics”, explica Miquel Matias, investigador del MNCN-CISC.
En aquest sentit, es va trobar sobretot polièstier, polipropilè i polietilè. “La densitat de població, la urbanització, la mida de la conca i els temps de retenció expliquen la vulnerabilitat a la contaminació per plàstics”, afegeix el científic.
Crisi sense precedents
El grup de recerca d’Ecologia Aquàtica (GEA) de la UVic-UCC forma part de la xarxa Global Lake Ecological Observatory Network. La investigadora Mireia Bartrons qualifica la contaminació de plàstics s'ha convertit de “crisi sense precedents”.“Les estimacions indiquen que cada any es produeixen milions de tones de plàstics, i gran part acaben als nostres llacs, embassaments, mars i oceans. Els plàstics són persistents i tarden segles o fins i tot mil·lennis a degradar-se completament”, afegeix la investigadora.
De fet, aquests materials arriben a tot arreu. Un altre estudi, en aquest cas encapçalat pel Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), fa uns mesos va assenyalar com també el Pirineu patia la contaminació de microplàstics. Un impacte no només en poblacions com Setcases, a la capçalera d'un riu, sinó també en llacs d'alta muntanya on no arriba el turisme.