11
de juliol
de
2023, 16:57
Actualitzat:
16:57h
Un grup d'investigadors catalans han fet un avanç clau per intentar “desextingir” una espècie desapareguda. L'estudi, liderat científics de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE, CSIC-UPF), i del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, ha aconseguit seqüenciar el genoma complet de la papallona Xerces Blue, la primera papallona a extingir-se en temps històrics, ara fa uns 80 anys.
La papallona Xerces Blue (Glaucopsyche xerces) era originària de les dunes costaneres de San Francisco, als Estats Units. Amb el creixement de la ciutat es va destruir gran part del seu hàbitat i la seva població va quedar relegada al parc nacional del Golden Gate. Les seves ales eren d'un color blau iridescent intens, amb unes taques blanques característiques en la part ventral.
Els últims espècimens de l'espècie van ser trobats en 1941 per l’entomòleg W. Harry Lange. La seva desaparició l'ha convertit en una icona mundial de l'extinció induïda pels humans fins al punt que dona nom a una famosa associació conservacionista nord-americana, la Xerces Society.
La recerca, liderada per Carles Lalueza-Fox, director del MCNB i investigador de l'IBE (CSIC-UPF) i Roger Vila, investigador de l'IBE (CSIC-UPF), amb la participació de Tomàs Marquès-Bonet, catedràtic de la Pompeu, ha aconseguit seqüenciar el genoma de quatre papallones Xerces Blue i set exemplars de Silvery Blue d'entre 80 i 100 anys d'antiguitat, procedents del Smithsonian Institution a Washington.
Els investigadors han pogut concloure que totes dues espècies es van separar entre un i dos milions d'anys enrere, i que constituïen dos llinatges evolutius diferents.
La comparació del genoma de totes dues espècies va revelar que l'ADN de la papallona Xerces Blue contenia una alta incidència d'endogàmia, un senyal de disminució de la població que podria utilitzar-se per a identificar altres espècies d'insectes amenaçades per l'activitat humana i els patrons d'extinció de la qual, al contrari del que ocorre amb els vertebrats, no es coneixen bé actualment.
A més, també podria facilitar el camí cap a la “desextinció” d'aquesta popular papallona, un projecte que desperta l'interès de la comunitat científica des de fa anys. Segons els científics de la UPF, malgrat que encara hi ha molt camí per fer possible aquests processos, “no és cap utopia”.
La papallona Xerces Blue (Glaucopsyche xerces) era originària de les dunes costaneres de San Francisco, als Estats Units. Amb el creixement de la ciutat es va destruir gran part del seu hàbitat i la seva població va quedar relegada al parc nacional del Golden Gate. Les seves ales eren d'un color blau iridescent intens, amb unes taques blanques característiques en la part ventral.
Els últims espècimens de l'espècie van ser trobats en 1941 per l’entomòleg W. Harry Lange. La seva desaparició l'ha convertit en una icona mundial de l'extinció induïda pels humans fins al punt que dona nom a una famosa associació conservacionista nord-americana, la Xerces Society.
Una espècie diferent
Un estudi previ de 2022 va recuperar l'ADN mitocondrial d'un espècimen de papallona Xerces i el va comparar amb el de la papallona Silvery Blue (Glaucopsyche lygdamus), el seu parent viu més pròxim, la qual cosa va confirmar que efectivament eren espècies diferents i no només poblacions diferents.La recerca, liderada per Carles Lalueza-Fox, director del MCNB i investigador de l'IBE (CSIC-UPF) i Roger Vila, investigador de l'IBE (CSIC-UPF), amb la participació de Tomàs Marquès-Bonet, catedràtic de la Pompeu, ha aconseguit seqüenciar el genoma de quatre papallones Xerces Blue i set exemplars de Silvery Blue d'entre 80 i 100 anys d'antiguitat, procedents del Smithsonian Institution a Washington.
Els investigadors han pogut concloure que totes dues espècies es van separar entre un i dos milions d'anys enrere, i que constituïen dos llinatges evolutius diferents.
La comparació del genoma de totes dues espècies va revelar que l'ADN de la papallona Xerces Blue contenia una alta incidència d'endogàmia, un senyal de disminució de la població que podria utilitzar-se per a identificar altres espècies d'insectes amenaçades per l'activitat humana i els patrons d'extinció de la qual, al contrari del que ocorre amb els vertebrats, no es coneixen bé actualment.
A més, també podria facilitar el camí cap a la “desextinció” d'aquesta popular papallona, un projecte que desperta l'interès de la comunitat científica des de fa anys. Segons els científics de la UPF, malgrat que encara hi ha molt camí per fer possible aquests processos, “no és cap utopia”.