L’Agència Catalana de l’Aigua decretarà aquest gener l'emergència per sequera a bona part de les conques internes. Les noves restriccions s'oficialitzaran quan els embassaments arribin al 16% -ja fa setmanes que estan en mínims històrics- i suposaran reduir el consum municipal a 200 litres per habitant i dia.

Tanmateix, on es tornaran a notar especialment són al sector primari. A l'agricultura es doblaran les restriccions -passant del 40 al 80% de reducció- mentre que la ramaderia seran d'un 50%. Les mesures posaran al límit pagesos i ramaders que hauran de produir aliments amb només la meitat d’aigua que l’any 2023.

 

Abandonament de correus a les comarques gironines

“Al nord de Girona ja fa temps que estem acostumats a aquestes restriccions de màxims”, recorda Narcís Poch, responsable regional del sindicat Unió de Pagesos (UP), referint-se a les conques de la Muga i del Fluvià.

Poch recorda que a la demarcació ja s’han abandonat de forma generalitzada els conreus de blat de moro, per ser alts consumidors d’aigua, i explica que els cultius d’hivern són ara, tot i menys rendibles, sí més resilients davant la sequera. Estem parlant de l’ordi, la civada, els pèsols, la veça i, fins i tot, la colza.
 

El paisatge de Girona està canviant amb l’abandonament de cultius com el blat de moro i el gira-sol

Una gran part d’aquests conreus van ser sembrats fa molt poques setmanes, però molts no estan funcionant bé per la manca de pluja i per una tramuntanada que està ha eixugat encara més el sòl. La situació present està provocant una gran irregularitat a les finques. Algunes han germinat, d’altres estan trigant més del compte i algunes ni tan sols ho faran.

Per salvar els cultius herbacis que hagin germinat, els experts recomanen un reg estratègic entre finals de febrer i principis de març. La data més adient, encara per concretar en les pròximes setmanes, serà recomanada per tècnics de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). L’investigador Francesc Camps explica que s’està fent un seguiment constant dels camps per tal d’avisar les comunitats de regants quinze dies abans del moment idoni. Serà un únic reg que aquest any, per primer cop en molt de temps, s’haurà convertit en essencial per garantir la producció de cereals. “Hem d’encertar el moment concret per alliberar l’aigua i garantir la seva eficàcia”, insisteix Camps.

 

Desorientació al sector

Els productors de la regió metropolitana de Barcelona asseguren que també estan gairebé al límit de l’eficiència. Diuen que els regs estan altament modernitzats i que les restriccions que s’albiren sols faran que augmentar la desorientació del sector.
 

Fa setmanes que tenim plantades les escarxoferes, els bròquils i els calçots i ara no podem deixar de regar-los

Al Baix Llobregat, on impera l’horta, molts productors ja fa temps que han plantat els seus cultius d’hivern. A les carxoferes, els calçots i els bròquils encara els queden moltes setmanes d’aigua abans de la seva collita i no tenen encara garantides les dotacions.

A la mateixa zona també destaca el cirerer, una bona part del qual va quedar malmès a la passada campanya per la falta d’aigua, i molts pagesos es lamenten que no sàpiguen encara si encomanar tomaqueres per al pròxim estiu. “Assumim que l’aigua de boca ha de ser la prioritat, però els segons de la llista hem de ser els productors d’aliments”, reivindica Ramon Figueras, un pagès del Baix Llobregat, que recorda que el país es troba davant una greu crisi alimentària.

 

Aigua regenerada i salinització dels pous

Al voltant de Barcelona, molts pagesos reguen amb aigua regenerada. Depuradores com la de Sant Feliu del Llobregat (i indirectament també la de Rubí) aporten una gran quantitat de reg als agricultors i ramaders de la zona, i també a les comarques de Girona amb les estacions de regeneració d’aigua de Platja d’Aro, Lloret de Mar, Roses i Torrella de Montgrí.

Però tothom desconeix si les restriccions previstes equipararan tant les reserves dels rius i els embassaments com l’aigua que es regenera. Hi ha certa desorientació al respecte. El pla de sequera de la Generalitat, aprovat el 2020, especifica que les restriccions durant les fases d’emergència “es poden complementar amb aigües regenerades procedents d’estació depuradora d’aigües residuals, a càrrec de la persona usuària, sempre que existeixi disponibilitat de cabals”. Però experts com l’enginyer agrònom Ignasi Servià recorden que les mesures d’estalvi “no s’apliquen a la font del recurs, sinó al tipus d'ús”.
 

Amb més restriccions, crec que haurem de comprar camions cisterna per abastir les nostres granges

Al Maresme, una gran part de l’aigua que prové de les dessaladores es destina al consum humà. Els agricultors, majoritàriament productors d’horta i de plantes ornamentals, fa temps que capten d’uns pous que estan cada cop més salinitzats. Per això, a més d’invertir en sistemes de degoteig, els pagesos han de costejar-se sistemes com l’osmosi per adequar l’aigua de les seves reserves.

“L’aigua l’estem fent servir amb molta mesura”, reivindica Josep Maria Baqués, que a més de ser el responsable sindical d’UP a la comarca, és també propietari d’una explotació avícola. “No podem reduir el subministrament als animals”, confessa. “Molt probablement haurem de comprar camions cisterna per abastir les nostres granges”, afegeix Baqués.
 

La Generalitat s'ha compromès a flexibilitzar restriccions amb les finques que justifiquin un gran estalvi d'aigua. Foto: Marina López / ACN

El que sí que és cert és que els productors de flors del Maresme sofreixen una doble contrapartida. A la menor dotació d’aigua imposada pel pla de sequera s'hi afegeix la caiguda de la demanda per part de propietaris de jardins, sobretot públics, que es veuran obligats a tallar completament l’aigua atenent les noves mesures. Una realitat que el sector ja va viure durant la sequera de 2008.
 

La incertesa dels regants de Ponent

A la plana de Lleida, els agricultors depenen de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), i aquí la política és molt menys clara. De fet, a Ponent es va treballant sobre la marxa, sobretot a les més de 50.000 hectàrees irrigables del canal d’Urgell.

El sistema Rialb-Oliana, del que se subministren tant l’Urgell com el canal Segarra-Garrigues, està sota mínims. Els dos embassaments sumen poc més de 140 hectòmetres cúbics i, tot i trobar-se per sobre dels nivells del desembre de 2022, seran insuficients per afrontar la campanya d’estiu si no plou en gran quantitat. Només estan disponibles 90 hm3, ja que la resta s’ha de reservar al cabal ecològic i a abastaments d’aigua de boca per a desenes de municipis.
 

Aquesta sequera farà replantejar la percepció de molts pagesos sobre les necessitats reals d’aigua dels seus cultius

Per fer-nos una idea. Sols el canal d’Urgell, en un any normal, consumia abans més de 450 hectòmetres cúbics repartits en diferents torns de reg (que de vegades podien ser fins a vuit). Amb noranta sembla no haver-hi ni per començar.

“Ha de ploure i nevar molt i que aquestes reserves s’incrementin significativament durant els mesos d’hivern”, reclama el director general de la comunitat de regants, Xavier Díaz. Per això, aquesta comunitat s’ha replantejat per primer cop el sistema de repartiment d’aigua, “amb un model de gestió proporcional i equitatiu a la superfície de reg de cadascuna de les finques, independentment del tipus de cultiu existent”. A partir d’ara, cada regant serà coneixedor en cada moment de l’aigua que disposarà per a les seves parcel·les.

En aquests moments, els regants tenen garantit només un reg i mig per a tot l’any 2024 i, si les previsions més optimistes s’acaben complint, potser n’hi haurà un i mig més. Cadascú destinarà els regs que li pertoquen segons les hectàrees de què disposa. Alguns només faran cereals, d’altres alfals (una planta que no mor mai amb la falta d’aigua, sinó que deixa de produir) i alguns sacrificaran finques en benefici dels seus arbres fruiters. “Aquesta sequera farà replantejar la percepció de molts pagesos sobre les necessitats reals d’aigua dels seus cultius”, diu Díaz.
 

Caldrien dos o tres anys de pluges per assolir la normalitat

Altres canals tradicionals com el canal d’Aragó-Catalunya o Pinyana, que se subministren de la conca del Noguera Ribagorçana, no tenen previsions gaire precises, però tampoc són alarmants de moment. Canelles es troba per sota del 20%, Santa Ana a la meitat, Camarasa al 57% i Escales a prop del 70%. Segons els tècnics de la CHE, seran necessaris dos o tres anys de pluges abundants perquè tornin a recuperar-se a nivells normals.

En qualsevol cas, la CHE sols manté la unitat territorial del riu Segre en situació excepcional per sequera extraordinària, després que la conca del baix Ebre, que afecta el delta, abandonés aquest estat el passat 12 de desembre. Però les mesures a aplicar segueixen poc definides.

Bàsicament, es basen en conceptes genèrics com “la conscienciació, l'estalvi, l'eficiència i la reducció de dotacions per poder atendre adequadament les prioritats de subministrament”. I quines són aquestes prioritats? Tampoc no hi ha gaire precisió: “l’abastiment (d’aigua de boca), en primer lloc, i els cabals ecològics, en segon”. I poca cosa més.