10
de novembre
del
2023
El canvi climàtic provoca impactes molt diversos als oceans més enllà de l'augment del nivell del mar. Un dels més greus és l'acidificació causada per l'absorció de CO2 i la conseqüent reducció del pH. Un estudi liderat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) alerta que aquest fenomen ja està provocant alteracions en la producció de petxines de plàncton marí a la mar Mediterrània.
L'estudi, realitzat en col·laboració amb la Universitat de St. Andrews (Regne Unit), l'Institut Max Planck de Química (MPIC) de Magúncia (Alemanya) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) de Barcelona, i publicat a la revista Nature Portfolio Communications Earth & Environment, avalua l'impacte dels canvis induïts pel CO2 a la mar Mediterrània sobre els foraminífers, un grup concret d'organismes planctònics calcificadors.
Els investigadors van estudiar registres dels darrers dos mil anys en diferents enclavaments del Mediterrani: el mar d'Alborán, davant de la costa de Barcelona i l'estret de Sicília. Van seleccionar la Mediterrània occidental com a zona d'estudi, ja que es tracta d'una regió especialment afectada per la pressió antropogènica i el canvi climàtic.
A causa de la seva elevada alcalinitat i de la ràpida circulació de les masses d'aigua a la conca, les aigües mediterrànies són molt propenses a absorbir CO2 antropogènic, cosa que ha provocat un descens del pH en 0,08 unitats des de la Revolució Industrial, amb l’afectació consegüent a la calcificació biogènica del plàncton marí.
Els foraminífers és un tipus comú de zooplàncton calcificador marí que viu a la part superior de l'oceà, molt sensible als canvis climàtics i ambientals. Aquests organismes unicel·lulars construeixen una closca, de diversos centenars de micròmetres de mida, que està feta de carbonat càlcic. Tot i l'extrema robustesa de la closca, aquestes estructures de calcita són molt sensibles als canvis en la química de l'aigua de mar, cosa que les converteix en una eina ideal per estudiar els impactes a llarg termini de les alteracions del carboni en els ecosistemes marins.
L'estudi va descobrir que l'acidificació dels oceans causada per les emissions antropogèniques és el factor més important de la disminució de la massa de calcita dels foraminífers, mentre que l'escalfament dels oceans potencialment mitiga aquest efecte.
“Es demostra així l'alteració, a tota la conca, de la producció de calcita marina sota l'augment de les concentracions atmosfèriques de CO2 i l'acidificació de les aigües superficials a la mar Mediterrània”, explica Patrizia Ziveri, oceanògrafa de l'ICTA-UAB.
En reconstruir els registres, van avaluar l'impacte de l'acidificació sobre la calcificació dels foraminífers planctònics. No obstant això, els resultats poden extrapolar-se a altres organismes planctònics calcificadors que viuen a les aigües superficials de la Mediterrània, com els cocolitòfors o els pteròpodes, que tenen un paper important en la modulació del CO2 atmosfèric.
Els oceans, un dels grans embornals de CO2
Les emissions de diòxid de carboni continuen augmentant i aquest maig es va arribar a un nou rècord de concentració: 424 ppm. Els mars i oceans funcionen com a embornals, han absorvit vora el 25% del CO2 emès des de la Revolució Industrial. Malgrat que permet atemperar l'impacte de l'escalfament global, també modifica la química de l'aigua amb una progressiva acidificació.L'estudi, realitzat en col·laboració amb la Universitat de St. Andrews (Regne Unit), l'Institut Max Planck de Química (MPIC) de Magúncia (Alemanya) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) de Barcelona, i publicat a la revista Nature Portfolio Communications Earth & Environment, avalua l'impacte dels canvis induïts pel CO2 a la mar Mediterrània sobre els foraminífers, un grup concret d'organismes planctònics calcificadors.
Els investigadors van estudiar registres dels darrers dos mil anys en diferents enclavaments del Mediterrani: el mar d'Alborán, davant de la costa de Barcelona i l'estret de Sicília. Van seleccionar la Mediterrània occidental com a zona d'estudi, ja que es tracta d'una regió especialment afectada per la pressió antropogènica i el canvi climàtic.
A causa de la seva elevada alcalinitat i de la ràpida circulació de les masses d'aigua a la conca, les aigües mediterrànies són molt propenses a absorbir CO2 antropogènic, cosa que ha provocat un descens del pH en 0,08 unitats des de la Revolució Industrial, amb l’afectació consegüent a la calcificació biogènica del plàncton marí.
Els foraminífers és un tipus comú de zooplàncton calcificador marí que viu a la part superior de l'oceà, molt sensible als canvis climàtics i ambientals. Aquests organismes unicel·lulars construeixen una closca, de diversos centenars de micròmetres de mida, que està feta de carbonat càlcic. Tot i l'extrema robustesa de la closca, aquestes estructures de calcita són molt sensibles als canvis en la química de l'aigua de mar, cosa que les converteix en una eina ideal per estudiar els impactes a llarg termini de les alteracions del carboni en els ecosistemes marins.
Disminueix el pes de les petxines
“L'estudi demostra que l'impacte del CO2 ja es deixa notar a la química de les closques dels organismes calcificadors planctònics”, explica Sven Pallacks, autor principal de l'estudi. Això es reflecteix en una disminució accelerada del pes de les petxines al llarg del segle XX. Per contra, abans de la Revolució Industrial, les petxines dels foraminífers planctònics eren més pesants, sense que mostressin una gran variabilitat de pes al llarg del temps.L'estudi va descobrir que l'acidificació dels oceans causada per les emissions antropogèniques és el factor més important de la disminució de la massa de calcita dels foraminífers, mentre que l'escalfament dels oceans potencialment mitiga aquest efecte.
“Es demostra així l'alteració, a tota la conca, de la producció de calcita marina sota l'augment de les concentracions atmosfèriques de CO2 i l'acidificació de les aigües superficials a la mar Mediterrània”, explica Patrizia Ziveri, oceanògrafa de l'ICTA-UAB.
En reconstruir els registres, van avaluar l'impacte de l'acidificació sobre la calcificació dels foraminífers planctònics. No obstant això, els resultats poden extrapolar-se a altres organismes planctònics calcificadors que viuen a les aigües superficials de la Mediterrània, com els cocolitòfors o els pteròpodes, que tenen un paper important en la modulació del CO2 atmosfèric.