08
de desembre
del
2022
Actualitzat
el
25
d'abril
del
2023
a les
18:32h
L'embassament de Sau es troba al 18% de la seva capacitat i els de Darnius Boadella, la Baells i la Llosa del Cavall, al voltant del 30%. Tots estan ubicats a les conques internes de Catalunya i la seva situació ha encès les alarmes. Les reserves estan a menys de la meitat que fa un any en aquesta mateixa època.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va anunciar el 25 de novembre l’ampliació de l’estat d’alerta per a tots aquells municipis que "beuen" d’aquestes conques, amb l’obligatorietat de reduir un 25% l’aigua per al reg agrícola, un 10% per als usos ramaders, el 5% per als industrials i el 30% per als recreatius.
El darrer anunci suposa la incorporació de tota l’àrea metropolitana de Barcelona a un paquet de mesures que, de fet, ja fa mesos que és vigent a altres comarques catalanes. Actualment, ja són 514 els municipis els que estan sotmesos a la situació d'alerta, un territori que representa una població de 6,7 milions d’habitants.
Els agricultors i els ramaders de les zones afectades ho assumeixen, de moment, amb resignació. Així ho ha declarat la majoria, en reconèixer que garantir el consum d’aigua de boca és la prioritat. Però hi ha recels i, sobretot, temors.
Bosch, que és alhora cap sectorial de l’horta de l’organització JARC, acusa l’administració, i la societat en general, de tenir una doble moral. Recorda que amb l’augment del preu de l’energia, "les empreses hidroelèctriques van fer molts diners l’any passat amb una aigua que ara ja no tenim". Per això, manifesta el seu malestar per la "capitalització" d’aquest recurs, del qual assegura que "tothom en parlarà quan comencin a restringir l’aigua també a les cases".
Altres com Josep Cuscó, responsable de les polítiques hidràuliques del sindicat Unió de Pagesos (UP), valoren més positivament l'acció de l'administració: "De moment, l’ACA està aplicant correctament les mesures que havíem pactat", assenyala. Es refereix al pla especial de sequera, un acord de Govern aprovat el gener de 2020 que afecta les conques internes catalanes (les de l’Ebre, a les comarques de Lleida i Tarragona, són majoritàriament competència de l’Estat a través de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre).
Segons aquest document, per sobre de l’estat d’alerta hi ha previstos els d’excepcionalitat i d’emergència si la situació s’agreuja. Aquestes darreres fases poden acabar reduint el consum d’aigua en un 80% a l’agricultura i un 50% a la ramaderia.
El pla de sequera divideix el territori de les conques internes en divuit àrees en funció de la font de proveïment. Cada mes s’analitza la situació per decidir si una zona concreta canvia d’un estat a un altre. Per la seva part, les comissions de cada embassament fixen semestralment les dotacions d’aigua per als diferents usos i d’aquesta manera controlen el seu consum.
Cristina Bech, productora de Castelló d’Empúries (Alt Empordà), és un dels testimonis amb més experiència en les restriccions. Connectada a l’embassament de Darnius Boadella, la seva explotació ja va veure reduït el consum d'aigua l’estiu passat. Amb l’estat d’alerta imposat des de l’octubre, està obligada a replantejar per sempre els seus cultius tradicionals.
Propietària de 200 hectàrees, que destina bàsicament a conreus per alimentar el seu bestiar de vedells i gallines, Bech sol plantar colza, naps, gira-sols, pomeres i, sobretot, blat de moro. Aquest darrer cultiu és un dels cereals que més aigua necessita i que avui en dia ocupa fins a 52.000 hectàrees de sòl català (més de la meitat, a la demarcació de Lleida).
"Nosaltres hem reduït aquest conreu en un 30%", indica la productora empordanesa, que preveu que el blat de moro "estarà extingit a Catalunya en els pròxims anys". Les primeres proves de cultiu amb veça i remolatxa faran que els seus camps canviïn d’aspecte en les futures campanyes davant la certesa de què els períodes de sequera es repetiran amb més freqüència.
"Sempre que hi hagi disciplina, podrem anar fent", puntualitza Lluís Parés, un altre productor d’horta del Baix Llobregat. "Però si no plou en els mesos vinents, no tindrem suficient aigua per continuar treballant", afegeix. "Les explotacions sofrim una època molt crítica, amb costos de producció disparats", completa Ramon Sala, ramader d’Olius (Solsonès): "Si ara ens comencen a retallar l’aigua, no sé com ens ho farem".
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va anunciar el 25 de novembre l’ampliació de l’estat d’alerta per a tots aquells municipis que "beuen" d’aquestes conques, amb l’obligatorietat de reduir un 25% l’aigua per al reg agrícola, un 10% per als usos ramaders, el 5% per als industrials i el 30% per als recreatius.
Consulta aquí l'estat dels embassaments de les conques internes, en temps real
El darrer anunci suposa la incorporació de tota l’àrea metropolitana de Barcelona a un paquet de mesures que, de fet, ja fa mesos que és vigent a altres comarques catalanes. Actualment, ja són 514 els municipis els que estan sotmesos a la situació d'alerta, un territori que representa una població de 6,7 milions d’habitants.
Els agricultors i els ramaders de les zones afectades ho assumeixen, de moment, amb resignació. Així ho ha declarat la majoria, en reconèixer que garantir el consum d’aigua de boca és la prioritat. Però hi ha recels i, sobretot, temors.
Entre la resignació i l'enuig
Mauri Bosch és un dels afectats per aquest últim anunci d’excepcionalitat. Propietari de diverses hectàrees a la zona de Viladecans (el Baix Llobregat), conrea carxofes, alls tendres, api i bledes, que després comercialitza a través de la venda directa i de proximitat. Assumeix que els cultius d’hivern no necessiten tanta aigua com els d’estiu, però tem que el vent i la pujada de temperatures puguin canviar les dinàmiques.Bosch, que és alhora cap sectorial de l’horta de l’organització JARC, acusa l’administració, i la societat en general, de tenir una doble moral. Recorda que amb l’augment del preu de l’energia, "les empreses hidroelèctriques van fer molts diners l’any passat amb una aigua que ara ja no tenim". Per això, manifesta el seu malestar per la "capitalització" d’aquest recurs, del qual assegura que "tothom en parlarà quan comencin a restringir l’aigua també a les cases".
Altres com Josep Cuscó, responsable de les polítiques hidràuliques del sindicat Unió de Pagesos (UP), valoren més positivament l'acció de l'administració: "De moment, l’ACA està aplicant correctament les mesures que havíem pactat", assenyala. Es refereix al pla especial de sequera, un acord de Govern aprovat el gener de 2020 que afecta les conques internes catalanes (les de l’Ebre, a les comarques de Lleida i Tarragona, són majoritàriament competència de l’Estat a través de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre).
Segons aquest document, per sobre de l’estat d’alerta hi ha previstos els d’excepcionalitat i d’emergència si la situació s’agreuja. Aquestes darreres fases poden acabar reduint el consum d’aigua en un 80% a l’agricultura i un 50% a la ramaderia.
El pla de sequera divideix el territori de les conques internes en divuit àrees en funció de la font de proveïment. Cada mes s’analitza la situació per decidir si una zona concreta canvia d’un estat a un altre. Per la seva part, les comissions de cada embassament fixen semestralment les dotacions d’aigua per als diferents usos i d’aquesta manera controlen el seu consum.
Cristina Bech, productora de Castelló d’Empúries (Alt Empordà), és un dels testimonis amb més experiència en les restriccions. Connectada a l’embassament de Darnius Boadella, la seva explotació ja va veure reduït el consum d'aigua l’estiu passat. Amb l’estat d’alerta imposat des de l’octubre, està obligada a replantejar per sempre els seus cultius tradicionals.
Cristina Bech, entre les pomeres de la seva explotació a l'Alt Empordà. Foto: Adrià Costa
Propietària de 200 hectàrees, que destina bàsicament a conreus per alimentar el seu bestiar de vedells i gallines, Bech sol plantar colza, naps, gira-sols, pomeres i, sobretot, blat de moro. Aquest darrer cultiu és un dels cereals que més aigua necessita i que avui en dia ocupa fins a 52.000 hectàrees de sòl català (més de la meitat, a la demarcació de Lleida).
Assumim ser els primers a patir restriccions, però és injust que no s’imposi la mateixa política al sector turístic, com el que patim cada estiu a la Costa Brava.
"Nosaltres hem reduït aquest conreu en un 30%", indica la productora empordanesa, que preveu que el blat de moro "estarà extingit a Catalunya en els pròxims anys". Les primeres proves de cultiu amb veça i remolatxa faran que els seus camps canviïn d’aspecte en les futures campanyes davant la certesa de què els períodes de sequera es repetiran amb més freqüència.
Temors per la primavera
Agricultors i ramaders coincideixen a dir que les mesures restrictives ara a la tardor són assumibles. La poca demanda de reg per al conreu i el baix consum del bestiar durant la tardor-hivern fan que el sector pugui continuar treballant amb certa normalitat. Els temors arribaran a la primavera si encara no ha plogut. "Podem reduir aigua per netejar les granges, però els animals han de continuar bevent", declara Rossend Saltiveri, responsable del porcí a UP. "Això és inapel·lable", remarca.La política de restriccions ha de tenir en compte que no és el mateix un rentador de cotxes que un pagès que necessita aigua perquè no es morin els seus arbres.
"Sempre que hi hagi disciplina, podrem anar fent", puntualitza Lluís Parés, un altre productor d’horta del Baix Llobregat. "Però si no plou en els mesos vinents, no tindrem suficient aigua per continuar treballant", afegeix. "Les explotacions sofrim una època molt crítica, amb costos de producció disparats", completa Ramon Sala, ramader d’Olius (Solsonès): "Si ara ens comencen a retallar l’aigua, no sé com ens ho farem".