​Per què els arbres més alts superen millor les sequeres?

Els boscos viuen una autèntica “guerra de l'aigua” quan hi ha sequera. Ara bé, perquè els més alts la superen amb més èxit? Una revisió bibliogràfica publicada a la revista científica New Phytologist conclou que els arbres més alts són capaços de superar les sequeres (almenys les de curta durada) gràcies a una sèrie d'adaptacions que desenvolupen a mesura que guanyen altura i que els fa ser més eficients en l'ús de l'aigua i de nutrients. 

L'estudi, liderat per Laura Fernández de Uña, investigadora postdoctoral al CREAF, conclou que mentre els arbres creixen van fent reajustaments estructurals i funcionals que minimitzen la formació d’embòlies en el seu sistema circulatori i el risc de mort per inanició, les dues complicacions més usuals que viuen els arbres.

L'evidència científica demostra que, amb l'alçada els arbres van millorant la seva eficiència en l'ús de l'aigua. Per exemple, quan hi ha sequera són més àgils a l'hora de mobilitzar aigua des de les reserves del tronc fins al sistema circulatori (conegut com a xilema). Així mateix, a més altura el tronc fabrica més teixit dedicat a emmagatzemar aigua i guarda més reserves d'aliment, així mateix, desenvolupa unes arrels més profundes i capaces d'extreure aigua de les parts més profundes del terra. 

Aquestes adaptacions són claus per suportar la manca d’aigua i potencialment els fan més resistents als episodis de sequera que els arbres més baixos. "En aquest estudi no hem comparat diferències entre espècies més o menys altes, sinó que ens hem centrat en com els arbres, dins de cada espècie, adapten la seva estructura i funcionament a mesura que guanyen altura i en el potencial efecte de l'alçada en el patiment davant de sequeres", comenta Fernández de Uña, primera autora de l'estudi.

L'article ha avaluat més de 125 estudis (dels quals més de 90 avaluaven arbres de diferents alçades), la majoria en boscos temperats a causa de la manca de dades en altres tipus d'ecosistemes, i més de 25 trets estructurals i funcionals 
 

La sequera mata de set o de gana

En episodis de sequera, si veiem arbres amb fulles marrons, o que els cauen les fulles, pot ser causat per diversos motius. D'una banda, pot ser que l'aigua no estigui arribant a les branques més altes, això pot provocar fallades hidràuliques al sistema circulatori a causa de les embòlies. En aquest sentit, a Catalunya s'està constatant una important mortalitat de pins a causa dels efectes de la sequera patida fins fa pocs mesos.

Les embòlies es produeixen quan la calor és molt forta i les fulles han d'evapotranspirar molta aigua des de les arrels i fins a les fulles, però el terra està sec o no hi ha prou aigua. Aquesta situació augmenta la pressió dins del sistema circulatori i es poden arribar a provocar embòlies si entra aire als conductes, similar al que passa amb els humans. Les embòlies es consideren fallades hidràuliques i poden portar a la mort de l'arbre. De l'altra, l'arbre pot patir gana, “la calor també fa passar gana als arbres perquè, quan augmenta la temperatura, les fulles tanquen els estomes per no perdre aigua amb l'evapotransipiració i la fotosíntesi s'atura. 

De fet, de la mateixa manera que acumulen més aigua, els arbres grans tendeixen a tenir majors reserves de carboni en els seus teixits, que poden utilitzar durant aquests períodes en què no realitzen fotosíntesis comenta Maurizio Mencuccini , coautor de l'estudi, investigador ICREA al CREAF, “les estomes són els forats que tenen les fulles per intercanviar si l'arbre els tanca es para de fer la fotosíntesis i l'arbre es para d'alimentar”, conclou.