26
de setembre
de
2023, 17:20
Actualitzat:
18:01h
El gel marí de l'Antàrtida era un dels pocs elements que fins ara semblava escapar del canvi climàtic. En el pas de l'hivern a la primavera -quan aquí comença la tardor- s'assolia la superfície màxima, mentre que a l'estiu de l'hemisferi sud bona part es fonia.
L'extensió d'aquest gel marí es mesura des de l'any 1979 i, fins ara, no ha presentat una tendència clara. Això sí, la majoria d'anys on ha tingut un comportament anòmal amb superfícies força inferiors a la mitjana s'han assolit uns 18 milions de quilòmetres quadrats de superfície.
Aquest setembre de 2023 s'ha registrat un nou rècord negatiu de superfície glaçada. El 10 de setembre va ser el moment de màxima extensió del gel, però amb només 16,96 milions km2, segons dades del nord-americà Centre Nacional de Dades Gel i Neu (NSIDC, per les sigles en anglès). Aquest fet suposa quasi un 6% menys que l'anterior rècord del 1986 i una reducció d'1,5 milions de quilòmetres quadrats respecte a la mitjana 1981-2010 -per comparar, la península Ibèrica no arriba als 0,6 milions de superfície-.
Durant diverses dècades el gel marí de l'Antàrtida es va mantenir estable o, fins i tot, es va expandir lleugerament, sense guardar relació amb altres paràmetres. Tanmateix, a partir del 2016 si que es comença a observar aquesta disminució, segons l'organisme nord-americà.
De fet, la possibilitat que en els anys vinents aquesta tendència vagi a més pot tenir efectes de retroalimentació del canvi climàtic (malgrat no fer-ho directament amb el nivell del mar, ja que es tracta de gel marí).
En aquest sentit, el color blanc del glaç reflecteix els rajos del sol més que l'oceà fosc, fet que agreuja l'escalfament global. També exposa més el gel terrestre de l'Antàrtida a les onades, afavorint que es fongui i, en aquest cas, sí que faci augmentar el nivell dels oceans.
Aquest estiu, amb només 4,23 milions de km2, s'ha produït el sisè pitjor any dels 45 dels quals es tenen registres. De fet, un estudi publicat fa uns mesos a Nature apuntava que entre 2030 i 2050 era molt probable arribar a un desglaç total a finals d'estiu.
L'extensió d'aquest gel marí es mesura des de l'any 1979 i, fins ara, no ha presentat una tendència clara. Això sí, la majoria d'anys on ha tingut un comportament anòmal amb superfícies força inferiors a la mitjana s'han assolit uns 18 milions de quilòmetres quadrats de superfície.
Aquest setembre de 2023 s'ha registrat un nou rècord negatiu de superfície glaçada. El 10 de setembre va ser el moment de màxima extensió del gel, però amb només 16,96 milions km2, segons dades del nord-americà Centre Nacional de Dades Gel i Neu (NSIDC, per les sigles en anglès). Aquest fet suposa quasi un 6% menys que l'anterior rècord del 1986 i una reducció d'1,5 milions de quilòmetres quadrats respecte a la mitjana 1981-2010 -per comparar, la península Ibèrica no arriba als 0,6 milions de superfície-.
L'evolució del gel marí antàrtic (NSIDC)
- Nou rècord hivern austral: 16,96 milions km2 (10 de setembre de 2023)
- Anterior rècord hivern austral: 17,99 milions km2 (10 d'octubre de 2023)
- Rècord estiu austral: 1,79 km2 (21 de febrer de 2023)
Una tendència que pot agreujar el canvi climàtic
"No és només un any rècord, és un any extrem, un any de precedents", assegura Walt Meier, científic del NSIDC. Tot plegat després que aquest mateix febrer s'assolís el mínim històric de gel marí a l'estiu austral (1,79 milions de km2), fet que n'ha dificultat la formació.Durant diverses dècades el gel marí de l'Antàrtida es va mantenir estable o, fins i tot, es va expandir lleugerament, sense guardar relació amb altres paràmetres. Tanmateix, a partir del 2016 si que es comença a observar aquesta disminució, segons l'organisme nord-americà.
De fet, la possibilitat que en els anys vinents aquesta tendència vagi a més pot tenir efectes de retroalimentació del canvi climàtic (malgrat no fer-ho directament amb el nivell del mar, ja que es tracta de gel marí).
En aquest sentit, el color blanc del glaç reflecteix els rajos del sol més que l'oceà fosc, fet que agreuja l'escalfament global. També exposa més el gel terrestre de l'Antàrtida a les onades, afavorint que es fongui i, en aquest cas, sí que faci augmentar el nivell dels oceans.
Sisè pitjor any a l'Àrtic
L'oceà Àrtic, per la seva banda, sí que ha vist com l'escalfament global afectava de manera clara la formació de gel marí. De fet, en els 17 darrers anys es concentren totes les anualitats amb una extensió més reduïda, segons l'NSIDC.Aquest estiu, amb només 4,23 milions de km2, s'ha produït el sisè pitjor any dels 45 dels quals es tenen registres. De fet, un estudi publicat fa uns mesos a Nature apuntava que entre 2030 i 2050 era molt probable arribar a un desglaç total a finals d'estiu.