25
de juny
de
2023, 19:00
Actualitzat:
26
de juny,
9:42h
Per a molts es tracta d'una planta molt bonica. La seva floració blavosa en forma d'espiga contrasta entremig dels prats verds de l'alta muntanya i fa que pugui ser un reclam per aquells que la desconeguin. Però es tracta de la tora blava o matallops, és la planta més tòxica d'Europa i es troba als Pirineus.
La setmana passada un excursionista resultat intoxicat de gravetat al Ripollès després d'haver ingerit aquesta planta. I és que no s'hi pot fer broma. Els bombers alerten que la tora blava es pot confondre amb l'api silvestre o brúcol i apunten que, davant el dubte, cal prudència i no menjar cap tipus de planta a l'alta muntanya. De fet, experts de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron expliquen que a la primavera, és habitual trobar plats amb api silvestre a restaurants del Pirineu català. Fa un parell d'anys un home va confondre l'api amb la tora blava i se'n va posar una mica a la boca. Quan es va adonar que s’havia equivocat, la va escopir. Però uns segons van ser suficient per enverinar-se.
Aquesta planta té dues substàncies potencialment molt verinoses, l’aconitina i la pseudoaconitina. “L’acònit conté una sèrie d’alcaloides com l’aconitina amb una toxicitat cardíaca i neurològica altíssima”, explica el Dr. Robert Blasco, adjunt del Servei d’Anestesiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i professor de Medicina de Muntanya de la Universitat de Girona (UdG).
De fet, es considera que amb la ingesta d’entre 1 i 2 mil·ligrams d’aconitina és suficient per matar una persona adulta. I també s'alerta que millor ni tocar-la, ja que si la toquem amb la mà i després ens la passem per la cara, podem intoxicar-nos a través de les mucoses i orificis corporals.
La planta fa entre 50 cm i 150 cm d’alçada i la tija és esvelta, plena i coberta de fulles color verd fosc, tallades en segments curts i punxeguts. En canvi, l'api silvestre o brúcol fa dos metres d'alt, té una gran tija buida i crestada i fulles només a la part superior, molt grans, tridentades i marcadament dentades. A més a més, creix en llocs secs i àrids, com tarteres i roques, sovint per sobre els 1.800 metres d’altura.
També poden aparèixer alteracions cardiològiques en forma d'arrítmies ventriculars i parada cardiorespiratòria en menys d’una hora. Per això, els experts alerten de la gran perillositat de la planta i a més, tenint en compte que es troba en zones d'alta muntanya que en molts casos són de difícil accés.
Per aquest motiu, si algú ingereix per equivocació aquesta planta ha d'avisar de manera immediata als serveis d'emergències trucant al 112 perquè es puguin desplaçar a la zona el més aviat possible. “I si creiem que pot haver intoxicació i en cas d’observar alteracions neurològiques col·locar la víctima en posició lateral de seguretat fins que arribin els serveis d’emergències”, recorda el Dr. Blasco.
No hi ha cap antídot per revertir els efectes tòxics de la tora blava però es poden tractar els símptomes a les unitats de cures intensives i en cas extrem oferir tècniques de suport per oxigenar la sang. Els experts alerten que la detecció precoç i l’activació dels sistemes d’emergències poden salvar la vida de la víctima si se li ofereix suport per mantenir-la en vida, mentre l’organisme va eliminant els tòxics durant les tres hores que duren els efectes, aproximadament.
El Dr. Blasco assenyala que la primera mort documentada, per ingesta de tora blava a la península data de l'any 1740, a Setcases (Ripollès). Uns pastors van agafar unes tiges per cuinar-les al foc amb uns ocells que havien caçat, però no van tenir temps a tastar-ho, només amb el contacte van morir tots.
La setmana passada un excursionista resultat intoxicat de gravetat al Ripollès després d'haver ingerit aquesta planta. I és que no s'hi pot fer broma. Els bombers alerten que la tora blava es pot confondre amb l'api silvestre o brúcol i apunten que, davant el dubte, cal prudència i no menjar cap tipus de planta a l'alta muntanya. De fet, experts de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron expliquen que a la primavera, és habitual trobar plats amb api silvestre a restaurants del Pirineu català. Fa un parell d'anys un home va confondre l'api amb la tora blava i se'n va posar una mica a la boca. Quan es va adonar que s’havia equivocat, la va escopir. Però uns segons van ser suficient per enverinar-se.
Què és la tora blava i per què és tan tòxica?
La tora blava es coneix popularment com matallops en referència a una llegenda dels Pirineus que parla d’uns pastors que farts que els llops ataquessin els ramats, van matar un animal, el van omplir amb tora blava i l’endemà van trobar un grapat de llops enverinats. El seu nom en llatí, Aconitum napellus, també avisa de la seva perillositat.Aquesta planta té dues substàncies potencialment molt verinoses, l’aconitina i la pseudoaconitina. “L’acònit conté una sèrie d’alcaloides com l’aconitina amb una toxicitat cardíaca i neurològica altíssima”, explica el Dr. Robert Blasco, adjunt del Servei d’Anestesiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i professor de Medicina de Muntanya de la Universitat de Girona (UdG).
De fet, es considera que amb la ingesta d’entre 1 i 2 mil·ligrams d’aconitina és suficient per matar una persona adulta. I també s'alerta que millor ni tocar-la, ja que si la toquem amb la mà i després ens la passem per la cara, podem intoxicar-nos a través de les mucoses i orificis corporals.
Tora blava, la planta més tòxica d'Europa. Foto: Cedida
Com distingir la planta més tòxica d'Europa?
Per poder saber si el que tenim davant és la planta més tòxica d'Europa, cal conèixer com és i on acostuma a créixer. A casa nostra, la tora blava creix a una altitud d’entre 500 i 1.800 metres i s'estén des de la Vall d'Aran i l'Alta Ribagorça fins a la Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa, el Conflent i el Vallespir (Catalunya Nord). És una planta que comença a florir al juliol i es troba a la vora dels cursos d'aigua, als boscos i llocs de descans del bestiar, tot i que els animals no s’hi apropen.La planta fa entre 50 cm i 150 cm d’alçada i la tija és esvelta, plena i coberta de fulles color verd fosc, tallades en segments curts i punxeguts. En canvi, l'api silvestre o brúcol fa dos metres d'alt, té una gran tija buida i crestada i fulles només a la part superior, molt grans, tridentades i marcadament dentades. A més a més, creix en llocs secs i àrids, com tarteres i roques, sovint per sobre els 1.800 metres d’altura.
Quins símptomes causa i com tractar-los
Els primers símptomes després de la ingesta són un formigueig i cremor a la boca. Seguidament, entre els 5 i 25 minuts de la intoxicació, poden aparèixer alteracions gastrointestinals (vòmits o diarrea) i neurològiques, com alteracions visuals, motores o aturada respiratòria.També poden aparèixer alteracions cardiològiques en forma d'arrítmies ventriculars i parada cardiorespiratòria en menys d’una hora. Per això, els experts alerten de la gran perillositat de la planta i a més, tenint en compte que es troba en zones d'alta muntanya que en molts casos són de difícil accés.
Tora blava, la planta més tòxica d'Europa. Foto: Xarxa de Parcs Naturals
Per aquest motiu, si algú ingereix per equivocació aquesta planta ha d'avisar de manera immediata als serveis d'emergències trucant al 112 perquè es puguin desplaçar a la zona el més aviat possible. “I si creiem que pot haver intoxicació i en cas d’observar alteracions neurològiques col·locar la víctima en posició lateral de seguretat fins que arribin els serveis d’emergències”, recorda el Dr. Blasco.
No hi ha cap antídot per revertir els efectes tòxics de la tora blava però es poden tractar els símptomes a les unitats de cures intensives i en cas extrem oferir tècniques de suport per oxigenar la sang. Els experts alerten que la detecció precoç i l’activació dels sistemes d’emergències poden salvar la vida de la víctima si se li ofereix suport per mantenir-la en vida, mentre l’organisme va eliminant els tòxics durant les tres hores que duren els efectes, aproximadament.
El Dr. Blasco assenyala que la primera mort documentada, per ingesta de tora blava a la península data de l'any 1740, a Setcases (Ripollès). Uns pastors van agafar unes tiges per cuinar-les al foc amb uns ocells que havien caçat, però no van tenir temps a tastar-ho, només amb el contacte van morir tots.