18
de juny
del
2022
Actualitzat
el
30
de novembre
a les
20:31h
Disminueix la superfície agrícola i les àrees sense vegetació i, a canvi, augmenta el terreny forestal, sobretot l'arbrat. Catalunya fa anys que pateix aquest intercanvi d'activitat que porta el país a una situació de risc. Amb gairebé el 7% de superfície n'hi ha suficient per desenvolupar la vida en espais urbanitzats, un percentatge que s'incrementa fins a poc més del 32% si hi sumem el terreny dedicat als conreus. Així, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), el 2021 Catalunya comptava amb un 63,77% de superfície forestal.
La dada és rellevant, ja que indica que gairebé el 65% de sòl català és forestal. Però més impactant és saber que el 1989 aquesta superfície era del 52%: amb poc més de tres dècades ha augmentat onze punts. "El principal canvi dels darrers 50 anys és que hi ha molta més superfície forestal arbrada", explica a NacióDigital el cap de la secció de gestió de la prevenció d'incendis forestals del Departament d'Acció Climàtica, José Ángel Terés. Les zones boscoses s'han incrementat del 24,6% el 1989 al 35% el 2021.
Hi ha dues grans causes, segons l'ambientòleg Ramon Queralt, que han portat Catalunya a aquesta situació que ara, enmig de la primera onada de calor de l'any i en una setmana on els grans incendis han estat a l'ordre del dia, preocupa encara més: globalització i agricultura industrial. La producció de fusta a gran escala va comportar als anys 80 que la fusta catalana perdés valor a nivel global i fos poc rendible. En conseqüència, sosté Queralt, això comporta "boscos abandonats i impenetrables". De fet, una altra veu consultada per aquest diari explica que el problema és que a Catalunya "no se sap com mantenir els boscos" si no s'exploten per extreure'n fusta. És Josep Rius, responsable nacional del sector forestal d'Unió de Pagesos, que assegura que "cal aprendre a ser rics amb el que tenim, cal treure-li profit".
D'altra banda, Queralt fa referència a una agricultura concentrada a llocs viables i plans, que ha deixat de conrear els terrenys més propers a les zones boscoses i, per tant, ha propulsat la "compactació" dels boscos i l'increment desmesurat de la biomassa. En aquest cas, Rius lamenta que la solució "s'ha fet malbé entre tots", fent referència al poc ús que s'ha donat a la biomassa catalana i que podria haver fet el país menys dependent energèticament de l'exterior. Un dèficit que s'ha vist agreujat amb l'esclat de la guerra d'Ucraïna.
Són els boscos el problema? La resposta és negativa, segons Eduard Plana, responsable del grup de Política Forestal i Governança del Risc del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), assegura que cal adaptar-se als canvis per evitar que s'agreugi encara més la situació forestal: "Cal reajustar-nos al clima, que ha canviat, i els incendis en són un reflex". El bosc, segons explica a NacióDigital, recupera terreny que anteriorment havia "cedit" als humans per conrear, i ara cal tenir la capacitat d'acompanyar el creixement dels boscos per prevenir incendis davant el canvi climàtic. Plana, aposta per recuperar el mosaic del conreu, tot i que considera que no pot ser l'única solució. Així, l'enginyer de forest del CTFC és partidari d'incorporar la funció social en la prevenció d'incendis mitjançant la gestió tradicional, és a dir, amb ramaderia extensiva i revalorant la fusta catalana.
La bioeconomia pot ser una bona solució per prevenir grans focs com els que aquesta setmana han tocat Artesa de Segre, Corbera d'Ebre o el Solsonès, i Plana assegura que es tenen les eines, però cal "accelerar-les". "S'ha de deixar de veure la prevenció d'incendis com un cost", reclama el tècnic. En aquest sentit, la directora d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi del Govern, Anna Sanitjas, recorda a aquest diari que el gener passat es va presentar el nou pla de prevenció d'incendis en què es duplicava per sis el pressupost anterior. Un dels objectius principals, davant l'"emergència forestal" que pateix Catalunya, detalla Sanitjas, és aconseguir punts estratègics de gestió, és a dir, llocs on l'incendi pot baixar d'intensitat i ajudar els Bombers a controlar-lo.
Zones boscoses i incendis de sisena generació
Més ràpids, imprevisibles i devastadors. Els nous megaincendis o incendis de sisena generació s'han convertit ja en una amenaça global i estan en el punt de mira de la comunitat científica i dels equips d'extinció. "Calen paisatges sans i un món rural viu, no un decorat per anar a passar el cap de setmana", va reivindicar Marc Castellnou, inspector dels Bombers i cap dels GRAF, l'estiu passat.
Són incendis que la ciència no explica i que no tenen capacitat de modelitzar. Un nou escenari que té el seu origen en l'expansió d'una massa forestal contínua arran del despoblament i l'abandonament rural, i sobre el qual impacta ara el canvi climàtic. S'aprofiten d'una atmosfera que és més calenta i alliberen tanta energia que són capaços de modificar les condicions atmosfèriques del seu entorn fins a generar "tempestes de foc". Agafen una velocitat inusual que supera la velocitat de moviment i la capacitat d'extinció, fent-los inabastables per als operatius.
"Els canvis de generació d'incendi expliquen l'evolució del paisatge pels canvis d'usos", avisa la geògrafa Anna Badia. La sisena generació, amb molts grans incendis forestals, complica les tasques d'extinció i obliga els Bombers a prioritzar les seves actuacions segons les necessitats de cadascun dels focs. En aquest sentit, i després que alguns alcaldes es queixessin durant la tarda del dijous, quan els focs es van multiplicar arreu del territori, el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, va explicar que la priorització forma part de l'estratègia que els Bombers segueixen per evitar la proliferació de més grans incendis.
La situació és crítica. Cal actuar, i fer-ho ràpid, davant els canvis. Mentre l'ambientòleg Queralt considera que l'opció més viable és intentar que no es perdin conreus a les zones properes als boscos, l'enginyer forestal Plana aposta per acompanyar els boscos cap a estructures madures i diversificar-ne la funció: bioeconomia, és a dir, amb explotació, combinada amb estructures forestals que funcionin per elles mateixes, amb l'ajuda humana. Sigui com sigui, però, totes les veus consultades es posen d'acord al voltant de la frase de Rius, d'Unió de Pagesos: "Si no arreglem els boscos que tenim, ho perdrem tot".
La dada és rellevant, ja que indica que gairebé el 65% de sòl català és forestal. Però més impactant és saber que el 1989 aquesta superfície era del 52%: amb poc més de tres dècades ha augmentat onze punts. "El principal canvi dels darrers 50 anys és que hi ha molta més superfície forestal arbrada", explica a NacióDigital el cap de la secció de gestió de la prevenció d'incendis forestals del Departament d'Acció Climàtica, José Ángel Terés. Les zones boscoses s'han incrementat del 24,6% el 1989 al 35% el 2021.
Hi ha dues grans causes, segons l'ambientòleg Ramon Queralt, que han portat Catalunya a aquesta situació que ara, enmig de la primera onada de calor de l'any i en una setmana on els grans incendis han estat a l'ordre del dia, preocupa encara més: globalització i agricultura industrial. La producció de fusta a gran escala va comportar als anys 80 que la fusta catalana perdés valor a nivel global i fos poc rendible. En conseqüència, sosté Queralt, això comporta "boscos abandonats i impenetrables". De fet, una altra veu consultada per aquest diari explica que el problema és que a Catalunya "no se sap com mantenir els boscos" si no s'exploten per extreure'n fusta. És Josep Rius, responsable nacional del sector forestal d'Unió de Pagesos, que assegura que "cal aprendre a ser rics amb el que tenim, cal treure-li profit".
D'altra banda, Queralt fa referència a una agricultura concentrada a llocs viables i plans, que ha deixat de conrear els terrenys més propers a les zones boscoses i, per tant, ha propulsat la "compactació" dels boscos i l'increment desmesurat de la biomassa. En aquest cas, Rius lamenta que la solució "s'ha fet malbé entre tots", fent referència al poc ús que s'ha donat a la biomassa catalana i que podria haver fet el país menys dependent energèticament de l'exterior. Un dèficit que s'ha vist agreujat amb l'esclat de la guerra d'Ucraïna.
Són els boscos el problema? La resposta és negativa, segons Eduard Plana, responsable del grup de Política Forestal i Governança del Risc del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), assegura que cal adaptar-se als canvis per evitar que s'agreugi encara més la situació forestal: "Cal reajustar-nos al clima, que ha canviat, i els incendis en són un reflex". El bosc, segons explica a NacióDigital, recupera terreny que anteriorment havia "cedit" als humans per conrear, i ara cal tenir la capacitat d'acompanyar el creixement dels boscos per prevenir incendis davant el canvi climàtic. Plana, aposta per recuperar el mosaic del conreu, tot i que considera que no pot ser l'única solució. Així, l'enginyer de forest del CTFC és partidari d'incorporar la funció social en la prevenció d'incendis mitjançant la gestió tradicional, és a dir, amb ramaderia extensiva i revalorant la fusta catalana.
La bioeconomia pot ser una bona solució per prevenir grans focs com els que aquesta setmana han tocat Artesa de Segre, Corbera d'Ebre o el Solsonès, i Plana assegura que es tenen les eines, però cal "accelerar-les". "S'ha de deixar de veure la prevenció d'incendis com un cost", reclama el tècnic. En aquest sentit, la directora d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi del Govern, Anna Sanitjas, recorda a aquest diari que el gener passat es va presentar el nou pla de prevenció d'incendis en què es duplicava per sis el pressupost anterior. Un dels objectius principals, davant l'"emergència forestal" que pateix Catalunya, detalla Sanitjas, és aconseguir punts estratègics de gestió, és a dir, llocs on l'incendi pot baixar d'intensitat i ajudar els Bombers a controlar-lo.
Zones boscoses i incendis de sisena generació
Més ràpids, imprevisibles i devastadors. Els nous megaincendis o incendis de sisena generació s'han convertit ja en una amenaça global i estan en el punt de mira de la comunitat científica i dels equips d'extinció. "Calen paisatges sans i un món rural viu, no un decorat per anar a passar el cap de setmana", va reivindicar Marc Castellnou, inspector dels Bombers i cap dels GRAF, l'estiu passat.
Són incendis que la ciència no explica i que no tenen capacitat de modelitzar. Un nou escenari que té el seu origen en l'expansió d'una massa forestal contínua arran del despoblament i l'abandonament rural, i sobre el qual impacta ara el canvi climàtic. S'aprofiten d'una atmosfera que és més calenta i alliberen tanta energia que són capaços de modificar les condicions atmosfèriques del seu entorn fins a generar "tempestes de foc". Agafen una velocitat inusual que supera la velocitat de moviment i la capacitat d'extinció, fent-los inabastables per als operatius.
"Els canvis de generació d'incendi expliquen l'evolució del paisatge pels canvis d'usos", avisa la geògrafa Anna Badia. La sisena generació, amb molts grans incendis forestals, complica les tasques d'extinció i obliga els Bombers a prioritzar les seves actuacions segons les necessitats de cadascun dels focs. En aquest sentit, i després que alguns alcaldes es queixessin durant la tarda del dijous, quan els focs es van multiplicar arreu del territori, el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, va explicar que la priorització forma part de l'estratègia que els Bombers segueixen per evitar la proliferació de més grans incendis.
La situació és crítica. Cal actuar, i fer-ho ràpid, davant els canvis. Mentre l'ambientòleg Queralt considera que l'opció més viable és intentar que no es perdin conreus a les zones properes als boscos, l'enginyer forestal Plana aposta per acompanyar els boscos cap a estructures madures i diversificar-ne la funció: bioeconomia, és a dir, amb explotació, combinada amb estructures forestals que funcionin per elles mateixes, amb l'ajuda humana. Sigui com sigui, però, totes les veus consultades es posen d'acord al voltant de la frase de Rius, d'Unió de Pagesos: "Si no arreglem els boscos que tenim, ho perdrem tot".