Prop de dues de cada tres platges catalanes han perdut terreny respecte al mar en les últimes set dècades. Segons dades preliminars d'un estudi de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) a què ha pogut accedir l'ACN, un 65% de les platges han patit regressió entre el 1956 i el 2019, és a dir, 319 de les 489 de què es tenen dades. Per contra, un 35% (170 platges) han crescut en el mateix període.
Les comarques amb més platges afectades pel retrocés han estat el Baix i l'Alt Empordà, amb un 70%, mentre que la majoria de les que es troben a l'àrea metropolitana de Barcelona han ampliat el seu tram de línia de costa. "La franja litoral de Catalunya està urbanitzada en un 59% en els primers 100 metres de platja i, si traiem el Delta de l'Ebre i el Cap de Creus, el percentatge augmenta fins a un 81%, i això fa que a les platges els hi sigui molt difícil adaptar-se de manera natural a les condicions d'onatges", explica Jordi Pinyol, tècnic en riscos geològics de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).
Pinyol indica que la línia de costa catalana, el 1956, era de 740 km, mentre que el 2019 va créixer fins als 911 km per la construcció d'estructures com els ports, dics o espigons. Segons explica a l'ACN, a la urbanització de la línia de costa se li suma un dèficit sedimentari que fa anys que s'arrossega, així com l'augment del nivell de mar, vinculat al canvi climàtic, que en els últims 30 anys ha incrementat en 10 centímetres. "Podem dir que hi ha una tendència regressiva a les platges", sentencia Pinyol.
Les zones en regressió
Pel que fa a les dades recopilades fins ara, per comarques, l'estudi de l'ICGC apunta que en el cas del Baix Empordà, amb municipis costaners com ara Begur, Palafrugell o Platja d'Aro, 65 de les 92 platges han perdut sorra entre el 1956 i el 2019 (un 70,7%), mentre que 22 n'han guanyat. Les dades són similars a l'Alt Empordà, amb municipis com ara Cadaqués, Roses o Castelló d'Empúries. De les 132 platges estudiades, 90 estan en regressió i 30, en acreció, és a dir, guanyant terreny respecte del mar. El Baix Camp (68,1%), el Tarragonès (59%) i la Selva (55,6%) són les altres tres comarques amb una majoria de platges en retrocés.
El delta de l'Ebre, la zona "més canviant del litoral"
D'altra banda, l'ICGC també ha pogut observar que en les dues comarques ebrenques amb litoral, Baix Ebre i Montsià, hi ha més platges en retrocés que guanyant terreny al mar, però amb un percentatge considerable sense dades. Així, al Baix Ebre, 23 de les 49 estan anant enrere (46,9%), però en 21 dels casos no s'ha pogut determinar, mentre que al Montsià, en 12 de les 27 es constata una pèrdua de sorra (44,4%), i en 8, no hi ha dades. Les dades, que recullen resultats de 489 platges mentre que no tenen dades en 75 més, mostren que el fenomen de la pèrdua de sorra és més marcat a l'Ebre.
"El Delta de l'Ebre és potser la zona més canviant del litoral, abans de la construcció dels embassaments, la morfologia de l'Ebre estava condicionada per l'aportació de sediments, que guanyava terra al mar, actualment això ja no passa i ara la dinàmica litoral està redistribuint els sediments", indica el tècnic de l'ICGC.
Les comarques que amplien el seu tram de costa
A l'àmbit metropolità, la tendència és contrària a la de la resta de territoris, ja que la majoria de platges eren més llargues l'any 2019 que el 1956. El Maresme en té 25 perdent terreny (44,6%) i 30 guanyant-ne, mentre que al Barcelonès n'hi ha 7 en regressió (35%) i 11 en creixement. Al Baix Llobregat, la circumstància és similar: 4 platges han perdut sorra (26,7%), mentre que 11 en tenen més. La taxa de regressió per a les platges que perden terreny és més alta al Maresme (0,51 metres per any) i al Baix Llobregat (0,63 m/any) que en la majoria de comarques del país amb litoral.
En aquest sentit, el tècnic en riscos geològics de l'ICGC posa sobre la taula els efectes de la presència de l'home en l'evolució de les platges. "Hem de tenir en compte que al litoral de Catalunya, i a tot el Mediterrani, actuen fenòmens naturals, però no són dinàmiques naturals perquè estan fortament influenciades per la presència de l'home", assenyala.
Així mateix, explica que, a Catalunya, per norma general, hi ha tres condicions d'onatge que poden provocar danys a les platges: la tramuntana, les llevantades i les garbinades. En aquest sentit, recorda que els temporals són un "element modalitzador important" de la línia de costa i avisa que, davant d'una platja afeblida, no es necessita un temporal "molt més intens energèticament" per incrementar els danys.