L'Arxiu Nacional de Catalunya rep el fons d'Ignasi Marroyo

El fotògraf resident a Rubí va formar part amb un grup de Terrassa del grup El Mussol

La Torre
16 de febrer de 2014
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i el fotògraf Ignasi Marroyo han signat la donació del fons del fotògraf al Departament de Cultura, que ja ha estat dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya. El fons l’integren prop de 73.000 fotografies, preses entre 1950 i 2010.
 
Marroyo ha recordat que "és el treball de tota una vida", mentre la seva filla, Pilar, ha explicat que "des del primer rodet que el meu pare va tirar, ha tingut conservades totes les dades de cada fotografia i les ha arxivat metòdicament. En jubilar-se, també les va digitalitzar". Pilar Marroyo ha recordat que l'inici del procés perquè el Fons Marroyo s'incorporés al fons de la Generalitat es va iniciar al 2011, quan després d'un taula rodona sobre fotografia al Col.legi de Periodistes, "el conseller ens va assegurar que tindriem notícies del director de l'Arxiu Nacional de Catalunya, i així va ser".
 
El conseller Mascarell, de la seva banda, ha remarcat que "les institucions no tenen sentit si no estan al servei de la gent del país, del seu esforç, la seva feina, el seu patrimoni. Que aquest mosaïc extraordinari de 73.000 fotografies sobre la nostra realitat social, cultural, econòmica i industrial el poguem tenir aquí és un honor. Gràcies a la vostra generositat." El conseller ha remarcat que "la generació d'Ignasi Marroyo, tota aquesta generació dels anys 40, 50 i 60 heu aportat moltíssim al país. Vareu viure temps complicats i amb la vostra activitat vareu construir una realitat als pobles i ciutats que ens va permetre progressar i seguir avançant a tots nosaltres."
 
El fons d’Ignasi Marroyo
El fons fotogràfic d’Ignasi Marroyo el formen 72.989 imatges en diversos suports i formats. D’aquest volum, uns 60.000 exemplars corresponen al seu fons personal i més creatiu, bona part realitzat en format 24x36;  i la resta, uns 13.000 exemplars, correspon a la seva producció com a fotògraf industrial entre les dècades de 1970 i 1990.
 
També integren el fons quatre col·leccions de revistes fotogràfiques (Art de la llum,Sombras,Arte Fotográfico i Imagen y Sonido) i un conjunt de manuals de tècnica fotogràfica dels anys quaranta i cinquanta.

 
 
El material cobreix el període entre 1950 i 2010. Cronològicament, els primers reportatges corresponen als reportatges que presenta a exposicions i concursos durant la dècada de 1950. Malgrat les diverses temàtiques, predomina el realisme social amb una mirada estètica crítica. Les darreres imatges, realitzades en format digital, són de caire més documental i relacionades amb Rubí.
 
Durant els darrers anys, Ignasi Marroyo s’ha encarregat d’organitzar, descriure i digitalitzar bona part del seu fons. Amb el fons també es lliura tot el material digitalitzat –més de 40.000 fotografies– i una còpia de la base de dades amb la descripció d’aquest material digitalitzat.
 
El fotògraf ha estructurat el seu arxiu en les sèries següents: Agricultura i ramaderia, Animals, Arqueologia, Arquitectura, Autoritats, Botànica, Comercials, Comunicació, Docència, Espectacles, Esports, Festes populars, Formes, Oficis i indústria, Música, Paisatge astronòmic, Paisatge marí, Paisatge meteorològic, Paisatge rural, Paisatge urbà, Religió, Retrat, Sanitat, Serveis, Transports, Reportatges i Rubí.
 
D’aquest conjunt fotogràfic destaquen, per la seva qualitat i per la seva mirada estètica, els reportatges sobre Setmana Santa, els barris de Somorrostro i el Born de Barcelona i la tauromàquia. Aquests reportatges s’emmarquen dins del que s’ha anomenat realisme fotogràfic o Nova avantguarda catalana.
 
L’obra d’Ignasi Marroyo es pot trobar a les col·leccions del Museu Nacional d’Art de Catalunya i de la Fundació Foto Colectania.
 
Trajectòria
Marià-Ignasi Marroyo i Rodríguez, més conegut com a Ignasi Marroyo, va néixer a Madrid el 22 de maig de 1928. L’any 1929 la seva família es va traslladar a Barcelona, on va viure fins als anys 60, quan es va traslladar a Rubí, on resideix actualment.
           
A finals de la dècada de 1940 es va iniciar com a aficionat a la fotografia, després que els seus pares li regalessin una càmera Univex Unica. Anys més tard va aconseguir una càmera Baldinette de pas universal que li va permetre fer fotografies de més qualitat; a partir d’aquí va anar experimentant amb altres càmeres i formats. Serà el format de pas universal, però, amb el qual farà el gruix de la seva obra.
 
A la dècada de 1950 va presentar fotografies a diversos salons i concursos, dels quals destaquen les imatges seleccionades al II Saló Internacional a Sant Adrià del Besòs i el Premi d’honor al 1r Concurs Nacional de Fotografies de Roses a Sant Feliu de Llobregat. Va ser a finals d’aquesta dècada quan va prenre embranzida la seva afició per la imatge fotogràfica, coincidint amb el seu ingrés a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya.
 
L’any 1960 un grup de joves fotògrafs de Terrassa, Rubí i Barcelona, funden el col·lectiu fotogràfic El Mussol dins de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya. L’integren: Josep Bros, Jordi Munt, Jordi Vilaseca, Joan Colom, Enric Garcia Pedret, Antoni Boada, Josep Albero, i el mateix Ignasi Marroyo. Aquest col·lectiu va tenir el suport de Josep Maria Casademont, crític i dinamitzador cultural, també promotor de la Sala Aixelà, un espai mític per als fotògrafs d’aquella generació. Durant aquesta època, Marroyo va fer diverses exposicions col·lectives amb el grup El Mussol.
 
L’any 1963 va començar a dedicar-se professionalment a la fotografia, dins del camp de la fotografia industrial, però no va ser fins a l’any 1972 que la seva dedicació va ser exclusiva, fins a la seva jubilació l’any 1993.
 
Els fons fotogràfics de l’Arxiu Nacional de Catalunya
L’Arxiu Nacional de Catalunya té com objectiu prioritari per als propers anys l’ingrés de fons fotogràfics d’autors contemporanis de prestigi. Aquesta política pretén estimular i desencadenar un dipòsit progressiu de fons fotogràfics per part dels autors o els seus familiars i hereus.
 
La donació d’Ignasi Marroyo enriqueix els fons de fotògrafs contemporanis de l’Arxiu Nacional de Catalunya, ja que fins ara no disposava de cap fons dels fotògrafs que van formar part de la Nova avantguarda catalana, moviment imprescindible per entendre i conèixer la fotografia catalana de les dècades de 1950 i 1960.