Des del passat 31 d'agost i fins aquest diumenge dia 5 de setembre, l'artista Gonzalo Borondo realitza una pintura mural de grans dimensions a la paret mitgera del carrer Arbonés, davant dels Jutjats.
[nointext]
Aquesta intervenció forma part dels projectes d'art urbà que des de l'Ajuntament de Manresa s'impulsen amb finalitat de cercar noves vies de participació ciutadana a través de l'art i l'urbanisme en diversos espais públics de la ciutat, volent reivindicar l'art urbà, amb la voluntat d'explorar nous espais d'expressió artística i promoure l'eclosió de llenguatges lligats a l'anomenada cultura urbana. També es vol aconseguir fomentar la descoberta d'espais desconeguts o poc transitats, la valoració d'àmbits urbans en procés de degradació urbana al Centre Històric i l'apropiació social de l'espai públic com a escenari d'expressió i difusió artística.
[intext1]
Des del punt de vista del públic, es vol afavorir unes formes d'expressió artística destinades a la joventut, que normalment troben el seu espai al marge de les institucions i equipaments culturals, explorant noves vies de participació i de sensibilització cultural i artística. I, des del punt de vista de promoció de la ciutat, la intenció és afegir un nou centre d'interès cultural per atraure nous visitants.

[h3]L'artista[/h3]
Gonzalo Borondo neix a Valladolid el 1989. Al cap de poc temps la família es traslladaria a Segovia, on va créixer i viure fins al 2013. Llavors, es traslladà a Madrid, on la seva connexió amb el grafit, l'activisme i els grups d'art alternatius es convertirien en una veritable escola per a ell.
[intext2]
Va començar a treballar en l'espai públic impulsat pel desig d'afrontar una dimensió col·lectiva, explorant la relació complexa entre l'art i el públic, primer amb un esperit polític i més tard amb un esperit més poètic.

Les seves obres solen ser fruit del diàleg amb el lloc i el context en el qual treballa en cada moment, des de la trobada amb la memòria i història dels llocs i persones: "el context crea l'obra, que canvia (amb) l'espai". Crea, així, projectes site-specific.

La base de la investigació artística de Borondo és l'experimentació, enfocada a expandir els recursos de la pintura a disciplines, suports i pràctiques estètiques diverses. El cor de la seva poesia és buscar el sagrat i la natura subtil del psique humana.

Realitza pintures i instal·lacions d'art públic a tot el món (Estats Units, Índia, Europa...) i ha guanyat el Premio Arte Laguna (premi internacional d'art contemporani i disseny de Venècia) en l'apartat de Land Art i Urban Art el 2018.

L'heterogeneïtat de la seva obra fa difícil assignar-li un estil o un gènere concrets. Cada projecte suposa descobrir nous camins i assumir nous riscos. Malgrat tot, el què els unifica tots, com diu el propi artista, és la seva intenció de crear llocs, atmosferes, on pugui fer bategar l'espectador i vides de l'espai intervingut.

[h3]L'obra[/h3]
Llegint una mica sobre la història de Manresa, i un cop aquí, a Borondo li ha interessat com la ciutat ha patit més d'una destrucció al llarg de la història i com s'ha anat reconstruint. Com la tendència humana és la de construir, reconstruir...

La notorietat d'alguns fets històrics de destrucció i reconstrucció l'ha captivat, com algun incendi, o com per exemple quan el segle XX algunes esglésies es van destruir, altres no, i de les que es van destruir algunes es van reconstruir, i altres no...

A partir d'aquesta història del lloc imagina una destrucció que no ha passat, que no ha existit, perquè de fet veiem i tenim al costat l'element que es destrueix en el seu projecte.

L'obra, amb un llenguatge poètic que no vol ser ni narratiu ni explícit, va avançant i hi voldria afegir algun altre element de la història de Manresa (potser la Llum?). Gonzalo no ho acaba des desvetllar...