Una nova versió de La Bohème de Puccini s'estrena a Catalunya, ambientada a la primavera de 1968, que connecta amb les inquietuds de la joventut actual
L’òpera torna a brillar a Catalunya amb la nova producció de La Bohème de Giacomo Puccini, que arriba als escenaris aquest octubre amb un aire fresc i revolucionari. Dirigida per Pau Monterde, aquesta versió sitúa l’obra en plena primavera de 1968, just al cor de les revoltes estudiantils i els ideals de joventut de París. El resultat? Una Bohème carregada de força, emoció i una estètica que t’atraparà des del primer moment.
Un clàssic de sempre, però vist d'una altra manera. Pau Monterde ha decidit donar-li una volta a l'escenari clàssic de La Bohème i situar-la als anys 60. Si abans l’òpera passava en un París del segle XIX, ara ens trobem en plena revolta de Maig del 68, un moment clau on els joves lluitaven per un món millor. Tal com diu Monterde, "La Bohème parla dels ideals de joventut i de com aquests somnis xocaven amb la realitat". I és que aquesta lluita entre el que desitgem i el que realment podem tenir és molt vigent avui en dia.
Una història atemporal
La Bohème sempre ha estat una obra d’emocions intenses. Mimì i Rodolfo es troben per casualitat i s’enamoren a primera vista, però l’òpera va més enllà del romanç, explorant amb profunditat dificultats que tothom ha travessat en la seva joventut.
La història de Mimì, Rodolfo i els seus amics no només és d’amor i tragèdia, sinó també d'aquesta lluita entre somnis i realitat que moltes persones, especialment els joves, encara viuen. Amb aquesta nova proposta, veurem com els personatges lluiten pels seus ideals en un moment d’agitació política i social. Això dona una nova dimensió a l’òpera que fa que el públic pugui connectar-hi d’una manera més personal i profunda.
L’essència de la joventut en un clàssic
El repartiment és idoni per una obra d'aquestes característiques. Berna Perles interpreta una Mimì delicada i intensa, mentre que Kenneth Tarver aporta la passió necessària al personatge de Rodolfo. Sabrina Gárdez, soprano que interpreta a Musetta, promet impressionar amb la seva energia i una veu de gran personalitat.
Amb un vestuari que captura l’estètica dels anys 60 i una escenografia que evoca la bohemia de Montmartre, Monterde aconsegueix un equilibri perfecte entre modernitat i l’essència clàssica de l’òpera. I atenció als petits gestos: aquells moments íntims que fan que la història d’amor entre Mimì i Rodolfo et toqui el cor.
Una oportunitat per descobrir l’òpera
Si mai t’has plantejat veure una òpera, aquesta és una bona oportunitat per fer-ho. Monterde ha creat una producció que, més enllà dels apassionats de l’òpera, atrau també un públic que potser no s’hi ha acostat mai. Així que, si busques una experiència diferent i vols deixar-te sorprendre per la potència de la música en directe, apunta’t a una de les funcions d’aquesta Bohème.
Hi juga a favor que les entrades per als menors de 30 anys tinguin un preu de 10 euros. A qualsevol localitat de la Faràndula, també per a les butaques que sense descomptes costen 66 euros. Excepcionalment, la producció comptarà amb 4 representacions a Sabadell: dimecres 16, divendres 18, diumenge 20 i dimecres 23. Després passarà per Tarragona, el Palau de la Música, Cornellà, Vic, Figueres, Granollers, Manresa, Reus, Sant Cugat i Lleida.
Una temporada ambiciosa i plena d'emocions
Aquest any, la temporada d’Òpera Catalunya arriba carregada de novetats i amb 51 funcions repartides per 13 ciutats. La Bohème és només el primer pas d’un cicle que inclourà altres grans títols com Tosca, Nabucco i una nova producció de Carmen de Bizet. Aquesta temporada, a més, ve marcada per un canvi històric en la direcció artística. Després de més de 40 anys al capdavant, la soprano sabadellenca Mirna Lacambra cedirà el relleu a Jordi Torrents, que assumirà el lideratge a partir del gener de 2025.
Amb aquesta nova etapa, Òpera Catalunya es consolida com un referent no només a nivell artístic, sinó també en la seva tasca de portar l’òpera a tots els racons del territori. I aquesta nova producció de La Bohème n’és el millor exemple: un espectacle que, sense perdre l’essència del clàssic, el reinventa per oferir-nos una mirada fresca i actual.