26
de març
de
2023, 16:26
Actualitzat:
20:17h
Ambient de partit gran aquest diumenge al Camp Nou. La parada de metro de Collblanc col·lapsada ja a les 14:30 hores, una hora i mitja abans de l'inici de l'espectacle, la Diagonal amb l'aspecte d'una operació retorn de les vacances d'estiu i els accessos a l'estadi plens a vessar. És la màgia de la Kings League, l'esdeveniment esportiu de Twitch més ambiciós fins al moment i que ha tenyit el feu blaugrana de tots els colors. Els més presents, el grana de Jijantes FC -presidit pel periodista esportiu Gerard Romero i descartat per les semifinals ja fa setmanes- i el blau cel de Sayans FC -de l'ídol de masses The Grefg-. Tot i les dificultats per comercialitzar el merxandatge -amb problemes de disponibilitat i tempos justos, sumat a la manca de venda ambulant-, no falten les gorres, les bufandes i les samarretes.
Sorprèn l'heterogeneïtat de l'afició present. Des de mares i pares amb els fills, fins a grups d'adolescents i també d'altres amb uns quants anys cotitzats a la seguretat social. Tots amb la il·lusió de presenciar quelcom històric, mai vist abans. El Roger ha vingut amb el seu fill de 8 anys, l'Adrià, un gran fan de la Kings League. Tot i que ell no segueix la competició, s'ha convertit en un consumidor passiu. "Cada matí veiem el Chup Chup abans d'anar a l'escola", explica. Està convençut que aquest format "és el futur" i celebra la bona organització. Només té una queixa: li ha tocat una localitat pitjor a la d'alguns que han comprat l'entrada en el darrer moment i ell va haver d'estar tres hores davant l'ordinador el dia que es van obrir les taquilles online.
_(1).jpg)
El Ferran, de 17 anys, ha vingut amb quatre amics. També es va afanyar a aconseguir les entrades tan aviat com va poder, perquè estava convençut que l'estadi s'ompliria. No tothom ho estava, i és que des d'alguns sectors de la premsa tradicional es va posar en dubte la viabilitat de la competició i de l'esdeveniment final. "Tenen enveja i por", considera. La xifra oficial d'espectadors al Camp Nou s'ha fet oficial a les 20:15 hores: 92.522 persones, una afluència rècord en un esdeveniment de Twitch. Però no s'ha acabat aquí, tots aquests espectadors han batut també el Record Guinness de més persones amb una màscara en un mateix recinte. Estridències de Twitch, qualsevol rècord suma. "La suma de futbol i espectacle és el que ens enganxa tant, es veuen coses que serien impensables a les competicions professionals", analitza el Ferran.
Amb tot, aquesta heterogeneïtat generacional és una de les claus de l'èxit. El Vicente i companyia tenen entre 23 i 25 anys i venen des de València. Per alguns, és la primera vegada al Camp Nou. Altres ja hi havien estat per animar el seu equip a les semifinals de la Copa del Rei de la temporada 2007/2008. "Superem la vintena d'edat, però som usuaris de Twitch i Twitter i ens encanta la Kings League". "Es veu millor que a Mestalla", confessen, fins i tot. El preu de les seves entrades és de 35 euros, més barat que a la majoria d'estadis de Primera.
La Kings League no és futbol professional ni pretén ser-ho. El projecte tot just acaba de néixer i el marge de millora i d'evolució és inimaginable. Si bé, en aquesta primera edició, les diferències són notables. Una imatge esclaridora: Marc Pelaz, l'estrella del Rayo de Barcelona -tampoc classificat per les finals- entrant a l'estadi per la porta 14 amb la mare i la família sense aixecar cap sospita. Ni un crit, cap petició d'autògraf ni de fotografies. Com un més. Costa imaginar una escena similar amb el jugador més destacat del Rayo Vallecano. Això sí, a les 16 hores, compte enrere i eufòria absoluta a les grades del Camp Nou. La mateixa que aixeca un gol contra el Reial Madrid i que tantes vegades s'ha viscut entre aquestes parets.
Sorprèn l'heterogeneïtat de l'afició present. Des de mares i pares amb els fills, fins a grups d'adolescents i també d'altres amb uns quants anys cotitzats a la seguretat social. Tots amb la il·lusió de presenciar quelcom històric, mai vist abans. El Roger ha vingut amb el seu fill de 8 anys, l'Adrià, un gran fan de la Kings League. Tot i que ell no segueix la competició, s'ha convertit en un consumidor passiu. "Cada matí veiem el Chup Chup abans d'anar a l'escola", explica. Està convençut que aquest format "és el futur" i celebra la bona organització. Només té una queixa: li ha tocat una localitat pitjor a la d'alguns que han comprat l'entrada en el darrer moment i ell va haver d'estar tres hores davant l'ordinador el dia que es van obrir les taquilles online.
El Camp Nou vestit de gal·la abans de començar les finals de la Kings League Foto: M.O.
El Ferran, de 17 anys, ha vingut amb quatre amics. També es va afanyar a aconseguir les entrades tan aviat com va poder, perquè estava convençut que l'estadi s'ompliria. No tothom ho estava, i és que des d'alguns sectors de la premsa tradicional es va posar en dubte la viabilitat de la competició i de l'esdeveniment final. "Tenen enveja i por", considera. La xifra oficial d'espectadors al Camp Nou s'ha fet oficial a les 20:15 hores: 92.522 persones, una afluència rècord en un esdeveniment de Twitch. Però no s'ha acabat aquí, tots aquests espectadors han batut també el Record Guinness de més persones amb una màscara en un mateix recinte. Estridències de Twitch, qualsevol rècord suma. "La suma de futbol i espectacle és el que ens enganxa tant, es veuen coses que serien impensables a les competicions professionals", analitza el Ferran.
Amb tot, aquesta heterogeneïtat generacional és una de les claus de l'èxit. El Vicente i companyia tenen entre 23 i 25 anys i venen des de València. Per alguns, és la primera vegada al Camp Nou. Altres ja hi havien estat per animar el seu equip a les semifinals de la Copa del Rei de la temporada 2007/2008. "Superem la vintena d'edat, però som usuaris de Twitch i Twitter i ens encanta la Kings League". "Es veu millor que a Mestalla", confessen, fins i tot. El preu de les seves entrades és de 35 euros, més barat que a la majoria d'estadis de Primera.
La Kings League no és futbol professional ni pretén ser-ho. El projecte tot just acaba de néixer i el marge de millora i d'evolució és inimaginable. Si bé, en aquesta primera edició, les diferències són notables. Una imatge esclaridora: Marc Pelaz, l'estrella del Rayo de Barcelona -tampoc classificat per les finals- entrant a l'estadi per la porta 14 amb la mare i la família sense aixecar cap sospita. Ni un crit, cap petició d'autògraf ni de fotografies. Com un més. Costa imaginar una escena similar amb el jugador més destacat del Rayo Vallecano. Això sí, a les 16 hores, compte enrere i eufòria absoluta a les grades del Camp Nou. La mateixa que aixeca un gol contra el Reial Madrid i que tantes vegades s'ha viscut entre aquestes parets.