27
de març
del
2023
Actualitzat
a les
15:23h
El Camp Nou és la seu del futbol a Catalunya. L'esport del poble. Un poble que entra l'estadi i deixa els problemes fora, que es desestressa animant el seu equip a ple pulmó i, de vegades, de maneres menys acceptables. Tot i que el feu blaugrana no destaca per l'agressivitat de la seva afició ni per ser l'escenari de grans trifulgues, el futbol del màxim nivell fa difícil que no s'escapi algun insult o alguna picabaralla amb el conjunt rival o l'àrbitre. Si bé, no ha estat el cas d'aquest diumenge. El circ de la Kings League ha domat les grades del Camp Nou i la irreverència feta espectacle ha convertit el públic en el més family friendly que han vist aquestes parets.
Potser ha estat la menor intensitat dels vincles entre les aficions i els equips, l'ambient festiu o les actuacions musicals entre partit i partit, però la jornada ha estat un exemple de saber estar i de germanor entre diferents. El vestit i la corbata a la llotja mai ho haurien pogut aconseguir. El Camp Nou ha viscut ambients d'allò més hostils amb la monarquia, el president del govern de l'Estat i el de la Generalitat als seients preferencials, però amb Gerard Piqué, Ibai Llanos, el Kun Agüero, Gerard Romero i companyia, els xiulets només s'han sentit amb la seva accepció més festiva. Incís: Pere Aragonès, Gabriel Rufián, Ernest Maragall i Xavier Trias sí que hi han estat, però amb un perfil baix i discret. Pràcticament, han passat desapercebuts.
Aquest ambient gairebé desconegut no respon, però, a una demografia molt diferent de l'habitual a les grades del Camp Nou, perquè quan s'han tocat temes referents al futbol professional, els càntics han abandonat el to afectuós -s'ha escridassat a Cristiano Ronaldo i s'han recordat de la mare del PSG, per exemple-. És una qüestió de registre. La toxicitat ha quedat fora del rectangle de joc reduït, a la fossa entre la línia de banda del camp de futbol set i les barreres publicitàries dels laterals del camp de futbol onze.
I és que la Kings League és, per davant de tot, un espectacle en què es paga amb notorietat -els jugadors són pràcticament desconeguts- i la impressió que es dona és el més important. L'anècdota de l'estrella del Rayo de Barcelona, Marc Pelaz, entrant a l'estadi a peu i entre la multitud sense aixecar sospites és ben esclaridora. Ni un crit, cap petició d'autògraf ni de fotografies. Com un més.
Amb cada decisió polèmica de l'equip arbitral, contenció. Espe, la presidenta d'Aniquiladoras a la Queens League, ha enviat el seu penal al travesser i ha estat necessari el VAR per determinar si el bot havia estat per davant o per darrere de la línia de gol. La decisió de no donar gol ha estat d'allò més rigorosa i, en un altre context, hauria enfurismat el Camp Nou. El mateix ha passat quan l'àrbitre ha decretat el final de la primera part en ple atac d'Aniquiladores en el tres contra tres. Quatre protestes, una groga com a molt, i tothom cap a la seva banqueta.
Aquest diumenge, però, qualsevol polèmica ha quedat en anècdota i cap diari titularà en portada referint-se al col·legiat. El guió ha transcorregut sense problemes i aquesta és la millor notícia per l'organització. Petits detalls que expliquen molt. Només en la tanda de penals americans de la primera semifinal entre Los Troncos i Aniquiladores, l'afició ha xiulat com en la primera visita de Luis Figo vestit de blanc. Tres mesos enrere jugaves a l'equip del poble i aquesta nit, 92.552ànimes t'estan maleint perquè et pugui la pressió. Tot plegat, un espectacle trencador en tots els sentits i que només acaba d'experimentar la seva gran nit.
Potser ha estat la menor intensitat dels vincles entre les aficions i els equips, l'ambient festiu o les actuacions musicals entre partit i partit, però la jornada ha estat un exemple de saber estar i de germanor entre diferents. El vestit i la corbata a la llotja mai ho haurien pogut aconseguir. El Camp Nou ha viscut ambients d'allò més hostils amb la monarquia, el president del govern de l'Estat i el de la Generalitat als seients preferencials, però amb Gerard Piqué, Ibai Llanos, el Kun Agüero, Gerard Romero i companyia, els xiulets només s'han sentit amb la seva accepció més festiva. Incís: Pere Aragonès, Gabriel Rufián, Ernest Maragall i Xavier Trias sí que hi han estat, però amb un perfil baix i discret. Pràcticament, han passat desapercebuts.
Aquest ambient gairebé desconegut no respon, però, a una demografia molt diferent de l'habitual a les grades del Camp Nou, perquè quan s'han tocat temes referents al futbol professional, els càntics han abandonat el to afectuós -s'ha escridassat a Cristiano Ronaldo i s'han recordat de la mare del PSG, per exemple-. És una qüestió de registre. La toxicitat ha quedat fora del rectangle de joc reduït, a la fossa entre la línia de banda del camp de futbol set i les barreres publicitàries dels laterals del camp de futbol onze.
I és que la Kings League és, per davant de tot, un espectacle en què es paga amb notorietat -els jugadors són pràcticament desconeguts- i la impressió que es dona és el més important. L'anècdota de l'estrella del Rayo de Barcelona, Marc Pelaz, entrant a l'estadi a peu i entre la multitud sense aixecar sospites és ben esclaridora. Ni un crit, cap petició d'autògraf ni de fotografies. Com un més.
Amb cada decisió polèmica de l'equip arbitral, contenció. Espe, la presidenta d'Aniquiladoras a la Queens League, ha enviat el seu penal al travesser i ha estat necessari el VAR per determinar si el bot havia estat per davant o per darrere de la línia de gol. La decisió de no donar gol ha estat d'allò més rigorosa i, en un altre context, hauria enfurismat el Camp Nou. El mateix ha passat quan l'àrbitre ha decretat el final de la primera part en ple atac d'Aniquiladores en el tres contra tres. Quatre protestes, una groga com a molt, i tothom cap a la seva banqueta.
Aquest diumenge, però, qualsevol polèmica ha quedat en anècdota i cap diari titularà en portada referint-se al col·legiat. El guió ha transcorregut sense problemes i aquesta és la millor notícia per l'organització. Petits detalls que expliquen molt. Només en la tanda de penals americans de la primera semifinal entre Los Troncos i Aniquiladores, l'afició ha xiulat com en la primera visita de Luis Figo vestit de blanc. Tres mesos enrere jugaves a l'equip del poble i aquesta nit, 92.552ànimes t'estan maleint perquè et pugui la pressió. Tot plegat, un espectacle trencador en tots els sentits i que només acaba d'experimentar la seva gran nit.