Per què artistes de renom com Justin Bieber o Miley Cyrus renuncien a fer gires mundials?

La pandèmia silenciosa de la salut mental comença a deixar de ser-ho, també per a algunes de les persones més privilegiades del món, que tot i tenir-ho pràcticament tot, se senten profundament soles

Un concert de Justin Bieber, en imatge d'arxiu
Un concert de Justin Bieber, en imatge d'arxiu | Twitter
10 de juny de 2023, 17:30
Actualitzat: 17:32h
Se senten soles, buides, tristes i cansades. Com si tinguessin "un forat al pit", com revelava fa pocs dies el reconegut músic madrileny Alejandro Sanz en un missatge completament desolador a les seves xarxes socials. La imatge idíl·lica que molts de nosaltres hem tingut des de petits de les estrelles de la música no sempre es correspon amb la realitat. De fet, cada cop són més els artistes que comparteixen el que s'amaga darrere la resplendor dels focus quan són de gira. Moltes hores de viatge per arribar a cada destí, a penes temps per descansar, desconnectar o tenir vida social.
Selena Gomez, Becky G, Adele, Zayn, Miley Cyrus, Lady Gaga, Justin Bieber, Shawn Mendes o el mateix Michael Jackson en són només alguns exemples. La nostra època ha estat testimoni d'un esclat de cantants i showmen que s'obren en canal i decideixen compartir amb el món un tema tan delicat com la seva salut mental. Aquesta realitat que ens ha esclatat als morros no és fruit -només- de la progressiva visualització de temes fins ara tabús. L'explosió fa anys, si no dècades, que es cou i ara comença a ensenyar-nos la poteta. Una pota que, com al conte, és negra, peluda i lletja.

És comprensible que hi hagi persones que no entenen com algú muntat en el dòlar que omple estadis no tingui ganes d'aixecar-se al matí. Però li passa com ens passa a nosaltres perquè tot i la diferència immensa respecte als mons en què vivim, les estrelles de la música no són animals de zoo que podem perseguir per fer fotos. Tampoc estan obligats a entretenir-nos amb xous espectaculars. Són persones que senten coses tan bàsiques i humanes com la solitud.
 

La devastadora revelació de Gaga

La mateixa Gaga ho explicava en el seu documental de Netflix al dissenyador Brandon Maxwell: "Estic sola, Brandon. Totes les nits. I tota aquesta gent marxarà. Se n'aniran i després estaré sola. I passaré que em toquin i em parlin tot el dia a un silenci total”. Eixordador. A Bieber l'extenuació l'ha sobrepassat i fa només tres mesos anunciava que cancel·lava els 70 concerts que tenia programats arreu del món fins al 2024 perquè no té "capacitat per continuar a aquest ritme”.

Adele i Shawn Mendes van seguir el mateix camí. En el cas del també canadenc, primer va optar per postposar els xous del tour Wonder per l'esgotament i l'estrès que li suposaven. Després, els va cancel·lar definitivament. “Ho he parlat amb el meu equip i he treballat amb un increïble grup de professionals de la salut, i m'he adonat que necessito prendre'm el temps que mai m'he pres per situar-me i tornar més fort”, sentenciava l'autor de There's nothing holdin' me back

“Circulació sanguínia baixa, enrampades musculars, deshidratació, ansietat i inflamació en certes àrees. Em vaig adonar que el meu espai mental era cada vegada més difícil de controlar”, amb aquest detall ha relatat la cantant d'èxits com Sin pijama, la llatina Becky G, els efectes negatius que li provocaven els viatges constants ja des d'adolescent en el seu estat de salut. Selena Gómez passava per una cosa similar i l'antic membre de One Direction, Zayn tenia atacs de pànic. Per això, fa sis anys que no puja a un escenari. 
 

Swift, després del Grammy: "Ara em cal algú per trucar"

I com més èxit es té, pitjor. Swift, que avui viu instal·lada al cim de l'èxit -és la primera i única dona solista que, de moment, ha guanyat el Grammy a l'Àlbum de l'any tres vegades pels seus discos en solitari- va pronunciar aquesta contundent frase quan va rebre el darrer: "Ara em falta tenir algú a qui trucar". Esfereïdor. La mateixa sensació que quan el mateix rei del pop, Michael Jackson, va revelar en una entrevista que la major part de la seva vida havia viscut en una "presó d'or". També va admetre que s'asseia a l'habitació del seu hotel i plorava tot sol perquè no podia sortir fora. "Hi havia fans a tot arreu i helicòpters i premsa…”. A l'Estat, són exemple d'aquesta realitat una de les cares darrere Nena Daconte, Mai Meneses, i l'excantant de La Oreja de Van Gogh, Amaia Montero, que fins i tot va haver d'ingressar en un centre de salut mental.

El pitjor dels casos, però, potser és el de Cyrus. La dona que va interpretar, des de ben petita, Hannah Montana, ha passat bona part de la seva vida sota la llum d'un focus i això li ha estat difícil de gestionar. Amb només 14 anys ja oferia gires exprés. En tres mesos feia ni més ni menys que 70 concerts. Ella mateixa es queixava anys després del nivell d'exigència al qual estava sotmesa i de la falta de cures que va tenir: "No els semblava important donar dies de descans a algú que donava tants diners a una corporació tan gran (Disney) perquè això significava perdre calés. Jo no tenia poder de decisió”.

Miley ha anunciat recentment que no farà cap tour mundial per presentar el seu nou disc, Endless Summer Vacation. “M'encanta actuar, especialment per al meu equip, però cantar davant centenars de milers de persones no és el que més m'agrada. No hi ha connexió. M'és molt difícil complaure 100.000 persones simultàniament. I és antinatural. Et sents aïllada perquè estàs davant 100.000 persones, però estàs sola”, ha admès l'artista, que no gira des de fa quasi una dècada, a Vogue.

I tot i que pugui semblar sorprenent, alguns fans han reaccionat molt encesament a les paraules de la filla de Billy Ray Cyrus, cosa que ha obligat l'artista nord-americana a matisar les seves paraules: "Mai m'he sentit tan connectada amb els meus fans com ara. Tot i que no els vegi cada nit en un concert, els sento amb mi profundament. Constantment creo noves maneres amb què puc continuar estant en contacte amb l'audiència que estimo sense sacrificar el que per a mi és bàsic. Actuar per a vosaltres ha estat una de les millors coses que he fet a la vida. No és que no us apreciï, simplement és que no vull dormir en un bus. No és el millor per a mi ara mateix, però us estimo", ha escrit en el seu Instagram.
 Tots els casos que hem repassat són concrets, sí, però no aïllats. Expliquen una tònica general, compartida. És complicat posar fre a la màquina de fer diners, però, així i tot, cada cop més artistes són capaços d'aturar aquesta espiral autodestructiva i posar límits. U2, per exemple, en comptes d'aturar o cancel·lar els xous, ha optat per fer-ne de més íntims en llocs de poca capacitat. 
 

Què ens diuen les dades?

Una enquesta sobre salut mental entre músics feta a Espanya l'any passat pel psicòleg i guitarrista Pau Rodríguez va posar dades a la problemàtica i els números revelaven índexs altíssims d'ansietat, estrès i depressió. Al Regne Unit, la fundació Help Musicians UK va recollir el guant i va concloure que més del 70% dels artistes consideraven les gires com un problema per al seu benestar. El 60% patia depressió. La crisi que viu la venda de discos físics ha augmentat encara més la pressió dels cantants per fer xous, que s'alcen com una important via d'ingressos. Per això, que alguns prenguin la decisió d'aturar-ho tot per respirar és encara més crucial. Avancen, també, un debat que, malgrat tot, és incipient en la indústria.
 

La possible solució

"La salut mental quan ets fent un tour és un tema que sempre s'ha deixat arraconat fins que aquesta generació ha decidit ocupar-se'n. Hem vist els efectes d'aquesta vida en els nostres antecessors i penso que ens hem adonat que no podem gestionar-ho així, que hem de parlar amb algú”, ha relatat el prestigiós músic britànic James Blake. Una possible solució l'ha proposat la gegantina promotora Live Nation, que ha comprat 3.000 còpies de Touring and Mental Health, un manual que reparteix des d'aquest maig als vestuaris de les sales de concerts de tot el món. Escrit per l'aplaudida psicoterapeuta i experta musical, Tamsin Embleton, el volum vol ajudar a “identificar i encarar les dificultats físiques i psicològiques que poden passar durant o com a resultat d'una gira”. Més enllà d'això, però, caldrà veure què més cal per encarar una pandèmia que ha deixat de ser silenciosa i que ja afecta, fins i tot, a algunes de les persones més privilegiades del planeta.

Arxivat a