«Una dona millor que Messi?»: el nou FIFA desperta el masclisme al món dels videojocs

El llançament de la nova edició del mític videojoc de futbol FIFA -ara rebatejat com a FC 24 pel trencament amb el màxim òrgan del futbol internacional- ha vingut acompanyat d'una forta polèmica masclista per la inclusió de les jugadores al mode de joc que més usuaris acumula, l'Ultimate Team -que es juga online-. El fet que les dones puguin competir en igualtat de condicions, estadístiques i valoracions amb els homes ha aixecat veus crítiques amb l'excusa que no és realista.

A la comunitat d'usuaris no els ha semblat "poc realista" que jugadors que lamentablement ja són morts, com Pelé, Diego Armando Maradona o Johan Cruyff, puguin competir en igualtat de condicions amb Leo Messi, Cristiano Ronaldo o Neymar Jr actuals. Tampoc sembla un problema que una "carta especial" pugui millorar les habilitats d'un jugador més aviat discret en el món real per convertir-lo en un dels millors del joc. Fa anys que es palpa la manca de realitat al FIFA, però només ofèn ara, quan hi ha dones implicades.


Les xarxes socials van plenes de mostres d'aquest odi, però també és fàcil trobar-ne a la pàgina web més utilitzada en el món FIFA, Futbin. En aquest portal es poden consultar estadístiques i preus dels jugadors i jugadores. La futbolista millor valorada, Alèxia Putellas, acumula més de 2.400 dislikes enmig de centenars de comentaris crítics. "Com pot ser que una dona tingui 88 de força?", diu un dels usuaris, que acumula, ell sí, milers de vots positius. "És absurd que una dona tingui millor valoració que Messi o Neymar", critica un altre comentari molt ben valorat.

Des del món de la creació de contingut també hi ha hagut una allau de reaccions gens allunyades del masclisme. El Xokas, aquell streamer que sembla que ha d'opinar d'absolutament tot el que passa: "No ho puc entendre, ara van i ens diuen que els equips són mixtes; sempre hem buscat realisme als jocs de futbol i això és zero realista". Molt pitjor és la reacció d'un popular streamer nord-americà, conegut com a Speed, que directament insulta les dones quan les veu reflectides en un sobre. Són només algunes mostres del masclisme sense filtres, a plena llum de Twitch, i amb milers de persones seguint-lo i participant de la "broma", molts d'ells nens i adolescents.

 

@viralisimostwitch Xokas estalla contra EA #eafc24#ea#xokas#fifa#viralisimostwitch♬ sonido original - Virales de Twitch

Probablement, EA Sports va tard amb la inclusió de les dones al seu videojoc, i per això ha decidit fer aquest cop de volant en l'edició del 2024, aprofitant el canvi de nom i presentant-ho com a una nova era. Sobre les crítiques, el productor de la companyia Sam Rivera recordava en declaracions al portal de videojocs IGN que el mode de joc "és fantasia": "Tampoc veus els jugadors actuals jugar al costat de llegendes", que són futbolistes retirats o directament morts. "El futbol femení està explotant i és meravellós de veure; creiem que podem ser importants en aquest creixement", defensava també el director general d'EA Sports, Nick Wlodyka, en declaracions a Vandal fa tot just una setmana.
 

No és una excepció: per què hi ha masclisme al món dels videojocs?

La resistència a la incorporació de rols alternatius al de la masculinitat més estereotípica no suposa cap novetat en l'ecosistema dels videojocs. Sobretot, pel que fa a les entregues més enfocades al consumidor masculí, a qui la indústria premia i persegueix, oblidant les jugadores. No es tracta tampoc d'un fenomen que es doni exclusivament en aquest sector. El món del cinema i les sèries de televisió va un pas per davant i ja acumula múltiples exemples d'aquesta preocupació excloent. Va passar amb reencarnació de Doctor Who en una dona o amb la tercera pel·lícula de Caçafantasmes, protagonitzada per un equip femení. Sempre, amb la justificació de la puresa original i el realisme.

Així ho destaquen la professora de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona i investigadora del Transmedia Gender & LGBTI+ Literacy, Maria José Masanet, i la professora experta en integració amb l'usuari i perspectiva de gènere a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Susanna Tesconi. I és que el món digital és un mirall del món físic on vivim, on es reprodueixen i s'amplifiquen les violències cap a determinades identitats, com les dones, la comunitat LGBTIQ+ i les persones racialitzades, explica Tesconi. És també un espai molt masculinitzat i on proliferen discursos contranarratius que pretenen desmuntar l'ideari feminista, afegeix Masanet, que alerta sobre la manosfera, una xarxa informal composta per espais a internet on s'enfoquen els assumptes relacionats amb els homes i la masculinitat.


Les dues expertes coincideixen a identificar una solució complexa i multifactorial, alhora que es mostren optimistes amb el seu assoliment. La clau, defensen, és impulsar una participació més justa i la inclusió de tots els col·lectius en l'ecosistema digital i, concretament, en el món dels videojocs, tant pel que fa a la producció com pel que fa al consum. "És una evolució que ja veiem en el cinema" -amb la nova Sireneta, per exemple-, celebra Tesconi, que també subratlla l'increment en la presència de desenvolupadores de videojocs i guionistes implicades en la creació d'imaginaris. Masanet també ha identificat canvis engrescadors, com el sorgiment de referents femenins.

Alhora, Tesconi denuncia que hi ha una important bretxa de gènere en l'ús dels mitjans digitals, en què les dones tenen més dificultats d'accés als beneficis que ofereixen. En molts casos, han d'ocultar la seva identitat per evitar patir violències. Alhora, advoca per canviar la manera d'educar i socialitzar les nenes. Al seu torn, Tesconi veu imprescindible el lideratge de les administracions i demana als pares no posar tots els videojocs en el mateix sac i evitar rebutjar-los. "La solució està en els mateixos videojocs", diu.