Conspiranoics i terraplanistes virals: les claus del fenomen «Mr. Tartaria» i «Mickey Mouse Empíric»

Fa temps que les teories de la conspiració van trobar a les catacumbes d'internet un gran punt de trobada. Fins i tot quan no existien les xarxes socials, els fòrums digitals es van erigir en els substituts dels bars i van passar a aglutinar aquells qui, a altes hores de la nit, asseguraven haver vist el fotograma d'un àlien o saber exactament quina era la fórmula de la Coca-Cola. La revolució digital ha dotat la societat de múltiples eines i espais per a la seva evolució, però també ha obert les portes de l'infern per a tots els amants de la conspiració. Vídeos, viralització, connexions immediates amb l'audiència, retenció absoluta (l'engagement que genera circulació i una addicció a estímuls), muntatges i tècniques per retenir el públic amb connexions de conceptes, termes i peces audiovisuals.

Al paradís per als apassionats de les profecies autocomplertes, han sorgit dos mestres de les informacions "que no t'expliquen els mitjans de comunicació", que s'han instal·lat a la primera línia de les xarxes socials. Són els coneguts popularment com a Mr. Tartaria i el Mickey Mouse Empíric, dedicats a la cosa paranormal, conspiranoica, extraterrestre, obscura o mística. Gràcies a entrevistes a pòdcasts d'influencers i pseudoperiodistes, han passat a ser tendència absoluta a TikTok i a Twitter (l'actual X) i han explotat una gran capacitat d'atracció basada en una particular manera d'exposar les teories alternatives sobre la realitat i en ser convincent amb tot allò que consideren una veritat absoluta, així com en el seu llenguatge.

El pòdcast Sin miedo al éxito és l'origen de la bomba mediàtica en què s'han convertit aquests dos creadors de contingut conspiranoic. La majoria de talls virals sorgeixen d'aquí:

Les xarxes s'han omplert de les seves cares i missatges, a través de vídeos curts, ràpids i addictius darrere d'un micro. Per la majoria es tracta d'un producte d'entreteniment, però segons com se li atorga un estatus d'informació. Així, tot plegat suposa un repte de cara a la lluita contra la desinformació i les notícies falses, alhora que per a la comunitat científica, que veu com les teories i afirmacions conspiranoiques entren en contacte i es barregen amb la divulgació científica. Xavier Luri, catedràtic d'Astrofísica de la Facultat de Física i director de l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB), i Ricardo Carniel Bugs, professor de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), analitzen a Nació com cal tractar aquest fenomen.
 

La comunitat científica, a la guerra

Luri manté que l'auge de les pseudociències i les teories conspiranoiques respon a les característiques del cervell humà, que funciona a partir de dreceres cognitives i heurístics, trucs per simplificar la complexa realitat que l'envolta. En aquest procés d'interpretació del món, apareixen biaixos que distorsionen la comprensió i fan que es prenguin decisions contràries als interessos propis en àmbits diversos. Així, el divulgador defensa que cal combatre els discursos i que els científics han de ser militants i no regalar la batalla a Mr. Tartaria, Mickey Mouse Empíric i tants altres.
 

@jasantaolalla#cienciaentiktok#aprendeentiktok♬ sonido original - Javi Santaolalla

Tanmateix, alerta que cal ser conscient de l'arena on es produeix aquest debat i que l'oratòria i les emocions juguen un paper central a l'esfera pública. Per això, entén que, a més de disposar de coneixement, cal saber "discutir i convèncer". Coincideix amb Carniel en el fet que "l'audiència no és tonta", en què un alt nivell cultural no és una garantia contra aquests postulats, i que la responsabilitat és compartida entre diversos gremis com el periodisme i el magisteri.

Amb tot, Luri creu que una ciència europea finançada amb fons públics té l'obligació de sortir del laboratori per explicar-se. Per tant, calen perfils professionalitzats en divulgació que competeixin amb els líders conspiranoics, tot i que admet que entrar en el cos a cos amb la pseudociència "és complicat" i reclama "escollir batalles". "No podem estar desmentint qualsevol ocurrència", diu. Dues batalles que sí que s'han de guanyar, defensa, són les del canvi climàtic i les vacunes, però avisa descuidar les menors té el perill de crear un context en què "tot és possible" i que serveixi de caldo de cultiu per a discursos més perillosos.
 

La democratització de la comunicació, una oportunitat per a tothom

Mr. Tartària, Mickey Mouse Empíric i qualsevol persona amb la voluntat de compartir un discurs a gran escala viu avui en l'època de la història de la humanitat més propícia per aconseguir-ho, amb la democratització de la comunicació gràcies a l'aparició de les xarxes socials. Qualsevol pot crear un pòdcast i escriure en un blog, així com fer un tuit o escriure una publicació a Facebook, i s'ha trencat el monopoli de l'opinió pública. Carniel defensa que es tracta d'una molt bona notícia, però recorda als pseudoperiodistes i creadors de contingut a internet que qualsevol dret ha d'anar acompanyat de deures i que l'emissió d'informacions i opinions implica una responsabilitat ètica. 

Els referents conspiranoics aprofiten aquest ecosistema per estendre els seus postulats en formats dirigits per comunicadors no professionals i Carniel entén que els mitjans i els periodistes no poden exigir-los que apliquin la deontologia i la metodologia del gremi, sinó que han d'aprofitar per diferenciar-se i consolidar el seu rol de "font fiable". Tampoc es poden demanar competències professionals a l'audiència, que té el dret a consultar qualsevol font. Això sí, el professor de periodisme considera fonamental proporcionar-los eines per poder detectar quina credibilitat té la persona que els interpel·la darrere la càmera o el teclat. I, sobretot, trencar l'axioma que "tot és qüestionable i interpretable". "No, hi ha fets objectius i verificables, així com falsedats refutables que no admeten matisos", subratlla.

Alhora, defensa que "s'ha de poder entrevistar tothom" i que la solució no passa mai per la censura prèvia. Puntualitza, això sí, que cal diferenciar l'opinió i la llibertat d'expressió de la informació veraç i l'atorgament de credibilitat. Així, aposta per entrevistar Mr. Tartària i Mickey Mouse Empíric, però amb una bona preparació documental prèvia que permeti confrontar-los "amb dades i fets objectius". A més, aposta per demanar sempre les fonts dels entrevistats. "És una de les mancances més greus que veiem en aquests casos", lamenta.
 

La xarxa és una trituradora: de ser viral a ser un mem

Un element molt significatiu de les xarxes socials és que no tenen pietat. En el moment que una persona, un concepte, una broma o un contingut concret es fan virals, pot sortir per tot arreu: el poden imitar, replicar, robar o donar-li la volta completament. Si succeeix aquest segon escenari, allò que presumiblement tenia una intenció seriosa, veraç o sincera, es converteix en una caricatura absoluta. És en aquest punt on Toràh i l'Enrique -els seus noms reals- esdevenen Mr Tartaria i Mickey Mouse Empíric, respectivament.
 

@_ariiees_#humor#mickymouse#mrtartaglia#meme#risa#amigos♬ sonido original - æries

L'humor a TikTok i Twitter, passat de voltes, ha aconseguit estripar-los a tots dos sense necessitat de rebatre les seves teories conspiranoiques. A través de gags, caricatures, bromes i qualsevol creativitat còmica que es pugui imaginar, tots dos passen a la categoria de personatges. Aquest fet -la ridiculització dels seus continguts a través d'altres usuaris- no impedeix que els seus missatges segueixen escampant-se per les xarxes sense cap mena de filtre. Encara que internet i les xarxes siguin trituradores, la viralització de missatges d'aquest tipus escenifica que existeix un problema. Ho sentencia Luri: "És igual el que es digui, si serveix per generar interaccions, clics, likes o visualitzacions".