25
de maig
del
2023
Quarta i última entrega d’Un pop al garatge, la sèrie d’articles que hem fet sobre les xarxes dels candidats a l’alcaldia de Barcelona. Per sort aquest diari només em va encarregar que em fixés en els quatre alcaldables amb opcions reals de guanyar els comicis; ja que si ara m’hagués de posar a mirar l’Instagram d’Anna Grau o Daniel Sirera possiblement ho deixaria tot, em plantaria a la platja de la Mar Bella, m’arrebossaria el cos amb melmelada i ganchitos i deixaria que 120 gavians m’esquincessin la pell i les entranyes. Aquest cop, torn per l’alcaldessa, Ada Colau, l’única de la llista que no està activa a Twitter, cosa que té pros i contres. Els contres, que perds presència a la xarxa on possiblement es fa més política –si és que se’n pot dir política, del que fan els polítics a Twitter–; els pros, que t’estalvies haver d’aguantar les impertinències d’usuaris que posarien en joc la salut física i mental de la seva iaia paralítica si això els fes sumar tres likes.
Sense presència en aquest abocador de pensaments intrusius des del 2021 i amb una xarxa social, Facebook, que s’ha convertit en un mur de postals de l’estil bon-dia-torrades-plenes de-petons (o això diu la llegenda, perquè ningú s’atreveix a entrar-hi); el principal terreny de joc d’Ada Colau és Instagram, un espai molt més amable que Twitter, on les opinions controvertides o les pixades fora de test –com la mítica de Salvador Puig Antich– no són tan castigades o, en tot cas, queden eclipsades per centenars d’emojis ensabonadors d’argentins i gent del món de la cultura de Madrid.
Fa 41anys el règim feixista va matar Puig Antich a Bcn, i hores dsp vaig nèixer jo. Barcelona ciutat valenta, q mai es resigni a injustícia!
— Ada Colau