24
de maig
de
2023, 17:00
Tercera entrega del retrat de les xarxes dels candidats a l’alcaldia de Barcelona. Aquest cop és el torn del socialista Jaume Collboni, que com no podia ser d’altra manera té exactament el tipus de feed que hom espera d’algú del PSC: bilingüisme interessat, frases cursis i grandiloqüents, impostura i ensabonades vergonyoses a tot allò que faci olor de Madrid.
Si bé és cert que en aquesta casa hem criticat Maragall i Trias pels seus perfils extremadament institucionals a internet, cal dir en favor seu que com a mínim no tenen una biografia d’Instagram com la de Collboni –WorldCitizen , FreedomLover , "Somos de donde conquistamos la libertad"–, un reguitzell de conceptes desordenats més propis del post de Fotolog d’un estudiant d’Erasmus a Brussel·les l’any 2008 que d’un aspirant a l’alcaldia de Barcelona. En qualsevol cas, el patetisme que ens dona la benvinguda al compte no hauria d’eclipsar una realitat pronosticable (perquè estem parlant del PSC) i lamentable (perquè és la capital de Catalunya): a can Collboni el bilingüisme va per barris. Així, per exemple, la publicació sobre el míting de Gràcia és en català, mentre que la de Nou Barris és en castellà. Una estratègia política clàssica, mestrívola, colossal; segur, però jo diria que les coses no són tan senzilles i que la gent no és cent per cent idiota.
Dit això, si hi ha una cosa positiva que cal destacar de les xarxes de Collboni és la seva naturalitat. Bona prova n’és la següent publicació, una conversa completament fortuïta entre l’extinent d’alcalde i el dibuixant Xavier Mariscal que tindria el mateix sentit si, en lloc de persones, qui parlés fossin dos llenguados sedats.
– "Con un alcalde socialista mi Barcelona me ha funcionado muy bien".
+
– "Eres de esas personas que llega y dice buen día, com esteu".
+ "Me gusta dejar que las coses pasen".
El que costa d’entendre és en quin moment la persona que gestiona l’Instagram del candidat va decidir que aquest diàleg digne de “Agárralo como puedas” mereixia ser compartit.
En un article carregat d’obvietats com el que estic escrivint, caldria afegir que en campanya electoral als polítics els agrada més el postureig que als castellers follar en cases rurals. Aquesta tara, que evidentment no és exclusiva del PSC, té un denominador comú en tots els partits, i no és altra que la necessitat imperiosa dels seus membres de fer palès que sí que treballen, que no són uns ganduls, que és mentida que es posessin en política amb 16 anys per trincar de l’erari públic mentre la resta de pringats ballen una conga amb l’angoixa, l’SMI i les responsabilitats professionals de veritat.
En aquest sentit, fa gràcia aquest post de Collboni en què destaca “que una campaña también es esto” i només se’l veu, literalment, mirant el mòbil. Aquest esto potser és transcendental per la història de la humanitat, però a priori, veient la fotografia, és tan probable que estigui treballant com que acabi de tirar fitxa per Instagram, que estigui enviant un mem al grup de ceràmica del whatsapp o que hagi demanat un menú 2x1 per ell i l’Iceta al KFC de Plaça Espanya.
També a TikTok
Com Xavier Trias, el bo d’en Jaume també disposa d’un perfil de TikTok, i cal dir que el seu està força més treballat que el del candidat de Junts (cosa que no era gaire difícil). Al compte del socialista hi trobem petites joies, però per començar –i seguint en la línia de la concepció que un polític té del que significa treballar– aquí el teniu donant la mà a un Pikachu de dos metres. Potser les enquestes apunten que el vot dels otakus que lliguen escrivint-se “uwu” al xat del LoL serà clau per decantar la balança dels comicis de la ciutat comtal. Qui sap.@jaumecollboni