27
de maig
de
2023, 22:00
Actualitzat:
29
de maig,
17:12h
Les xarxes socials han estat una de les grans protagonistes de la campanya del 28-M. Els polítics saben que ja no es connecta només amb els votants per la televisió, pels diaris o per la ràdio, sinó que també cal implicar-se a Twitter, Facebook, Instagram o TikTok. Però compte, no tot val i poden produir-se escenes delirants, absurdes, que generin cringe, o que, simplement, demostrin que als candidats encara els queda molt per aprendre del món d'internet. L'articulista PauCusí ha analitzat tots aquests components dels quatre principals candidats a l'alcaldia de Barcelona al Next. Passin i vegin.
Ernest Maragall: el somni humit d'un «jerki» i molt «cringe»
«M'agradaria llançar un missatge a l’aire que espero que tots els partits polítics atrapin al vol talment com si fos un ocell ferit: als joves no hi ha res que els generi més "cringe" que els adults que intenten crear continguts per a joves».
Ada Colau: ironia per a covards, un pòdcast i absurditat estudiada
«Estem dient que la millor estratègia per captar el vot de l’electorat jove és crear contingut absurd a internet simplement perquè els fa gràcia? Doncs sí, és exactament el que estem dient».
Jaume Collboni: bilingüisme, converses delirants i un Pikachu
«En campanya electoral als polítics els agrada més el postureig que als castellers follar en cases rurals. Aquesta tara té un denominador comú en tots els partits i no és altra que la necessitat imperiosa dels seus membres de fer palès que sí que treballen».
Xavier Trias: ballarugues de tres segons i un TikTok inquietant
«A TikTok trobem tota mena de vídeos sense cap mena de sentit que haurien de servir perquè els polítics aprenguin que no cal arribar a tot arreu, que no és necessari intentar molar sempre».