Patinen a ple sol a l'estiu i amb fred a l'hivern. Patinar és la seva vida i per això sempre és un bon moment per trobar-se en un skatepark i fer salts o grindar -trucs lliscant amb els eixos sobre un calaix o una barana- . Àlex Villanueva és un dels impulsors de la recentment creada Associació Catalana d'Streetboard, la primera associació d'aquest esport a l'estat espanyol i la primera llavor del que vol ser un projecte ambiciós per visibilitzar, enfortir i ensenyar aquest esport a casa nostra. Per la seva banda, Lola Altozano és una patinadora que fa dos anys que ha descobert aquesta disciplina després d'una vida dedicada a l'Skateboard i és una ferma defensora de feminitzar els esports d'acció i donar oportunitats perquè les nenes també els practiquin.
Creat fa poc més de trenta anys a Sud-àfrica, l'Streetboard és un esport minoritari que ja fa uns anys que es practica a Catalunya. Tot i que internacionalment té més visibilitat i suport a casa nostra cada dia són més membres en una comunitat encara molt petita que defineixen com una família. I com passa a les famílies, ja estan naixent noves generacions de nens i nenes que s'interessen per aquesta modalitat de patinar on els peus van lligats i el davant i darrere de taula és mòbil. La fórmula de l'Streetboard? "Temps, paciència i ganes d'aprendre".
Abans de res Àlex, s'està recuperant d'una caiguda. Com es troba?
Estic bé i espero amb ganes de tornar a l'Streetboard. Com podeu comprovar avui no puc patinar perquè el passat estiu en els últims mundials que es van celebrar als Països Baixos vaig tenir un accident fort on vaig haver de passar per un parell d'operacions, però amb esforç i recuperació podré seguir patinant.
Anem a pams. Què és l'Streetboard?
És un esport de taula bastant semblant a l'Skateboard, però amb la diferència que vas lligat. Es conforma d'una taula amb tres parts precisament perquè puguis anar lligat, desplaçar-te sense posar els peus a terra i fer girs molt tancats. És un esport que es va inventar l'any 1989 a Sud-àfrica i en principi volia ser una adaptació del surf per poder practicar-lo quan no hi havia onades. Anys després es va fer una taula més ampla per poder grindar i fer més trucs fins a arribar a on som ara.
"Vaig començar a fer Streetboard perquè s'acabava la temporada de neu i buscava la manera de seguir a l'estiu"
Què implica anar lligat? Quins beneficis i inconvenients té?
Té una dificultat diferent. Quan vas lligat és més fàcil fer alguns tipus de maniobres com saltar o grindar, però a l'hora de caure és més difícil moure't perquè vas lligat. És un tipus de caiguda més similar a l'Snowboard.
De fet, s'assembla a l'Snowboard pel fet d'anar lligat?
La veritat és que s'assembla molt a l'Snowboard. Precisament jo vaig començar a patinar Streetboard l'any 2010 amb 17 anys perquè s'acabava la temporada i buscava la manera de millorar les meves habilitats a l'estiu. Em vaig topar amb aquest esport i una vegada agafes la memòria muscular de com et mous i tots els moviments s'assemblen amb l'Snowboard.
Per tant, no és tan semblant a l'Skateboard com a vegades es pensa.
Amb l'Skateboard és molt fàcil començar a moure't, mentre que amb l'snake o Streetboard primer has d'aprendre a moure't i això porta una mica de temps. Però no tenen res a veure. S'assemblen visualment, però a la pràctica no s'assemblen en res. Al final el que necessites és temps, paciència i ganes d'aprendre. El primer dia que comences amb l'Streetboard ja pots saltar, però per moure't fa falta pràctica.
Parla d'snake, és un sinònim d'Streetboard?
Quan es va inventar l'esport no tenia nom i Snake va ser la primera marca que va haver-hi i va ser el nom que va adoptar l'esport, però després per temes de patents i legals, es va haver de canviar el nom i es va decidir posar-li Streetboard. Però col·loquialment encara es fan servir els dos noms.
Qui pot practicar Streetboard?
Tothom ho pot fer. És un esport que és molt fàcil iniciar-se si es té l'afició per fer-ho. A més a més, hi ha nens des de 5 anys que ja ho fan i la persona més gran que jo conec és el Pedrão del Brasil que té 63 anys. Al final amb aquests esports, si ho segueixes fent i tens els coneixements bàsics, el pots continuar practicant fins que t'aguantin les cames. A l'hora de començar, com passa amb tots aquests esports d'acció, és fàcil caure, és part de l'activitat, però si portes proteccions i com que és un esport que has de començar a poc a poc és fàcil que qualsevol persona independentment de la seva condició física s'hi pugui iniciar. A més a més, cada vegada les taules són més assequibles econòmicament i la comunitat també va creixent. El que recomanaria és contactar amb algú de la comunitat i segur que l'ajudarà a fer els primers passos.
"A Catalunya encara és un esport molt petit. Som una cinquantena de patinadors que practiquem Streetboard de manera regular"
Recentment han creat l'Associació Catalana d'Streetboard. Com neix i quins objectius té?
L'Associació neix de la necessitat que la comunitat d'Streetboard a Catalunya està creixent molt els últims anys i buscàvem la manera d'associar-nos per poder estar federats o per tenir una assegurança que cobreixi els possibles accidents. També ens permet organitzar-nos a l'hora de fer competicions, exhibicions o donar-nos a conèixer i créixer més professionalment. Actualment, ja la tenim constituïda, formem part de la Federació Catalana de Patinatge i tenim una assegurança mèdica pels socis.
Quanta gent calculen que practica Streetboard a Catalunya i quants d'aquests ja estan associats?
És un esport encara molt petit a casa nostra i és difícil de comptabilitzar. A Catalunya serem unes 40 o 50 persones que el practiquem regularment, és a dir, cada setmana. I a l'associació comptem amb 20 socis. La catalana és la primera associació de l'estat espanyol perquè la majoria de patinadors som catalans, però encara que no siguis de Catalunya et pots associar. Ens agradaria que en un futur hi hagués una associació espanyola que unifiqui tots els socis.
Alex Villanueva practicant Streetboard Foto: Jinxo Films
És un esport minoritari. Quin reconeixement té internacionalment?
L'Streetboard és un esport que va tenir un moment molt àlgid a finals dels anys 90, estava dins dels X Games sobretot als Estats Units i a Alemanya tenien una comunitat molt àmplia. Actualment, arreu del món serem unes 1.000 o 2.000 persones que patinin regularment i ara s'està fent molt d'esforç per tornar a fer créixer aquest esport, estan sortint noves marques que estan impulsant de nou l'Streetboard en aquests dos països.
Els esports extrems estan començant a ser olímpics: l'Skateboard i BMX van entrat a l'anterior olimpiades, per les següents serà Scooter i a poc a poc es van adaptant les competicions de renom als esports que estan creixent. Però a hores d'ara des de l'associació ajudem a gestionar i crear diferents tipus de competicions per donar oportunitats i visibilitat d'aquest esport.
Quins projectes tenen a mitjà termini?
Pel 2024 estem treballant per crear la primera lliga espanyola d'Streetboard, amb parades a diferents skateparks de l'Estat. Internacionalment, també s'està preparant una nova cita del mundial que es tornarà a fer a Eindhoven (Països Baixos).
Lola Altozano, practicant Streetboard Foto: Hugo Fernández
En el seu cas, Lola, fa poc més de dos anys que fas Streetboard com va començar?
Va ser de casualitat. Jo feia 20 anys que practicava Skateboard però un vaig provar l'Streetboard i va ser amor a primera vista. Ja coneixia l'esport però no l'havia provat mai.
Històricament ha estat un esport molt masculinitzat. Quin paper juguen les dones?
Per sort som un bon grup de dones que patinem. Ens hem anat agrupant i avui dia estem canviant el model hegemònic dels esports d'acció que sempre ha estat un model masculinitzat. Ja tenim alguna pàgina i alguna marca que ens dona suport i ens publicita. Puc dir que la comunitat de l'Streetboard va obrir les portes al món de les dones amb moltes ganes de tenir més participació.
"Les dones que patinem ens hem anat agrupant i estem canviant el model masculinitzat dels esports d'acció"
Ha canviat en els últims anys?
Jo vinc del món de l'Skateboard i fa uns cinc anys que la participació femenina s'ha vist més visibilitzada. La màgia de l'esport d'acció és que és una comunitat molt gran i ens anem coneixent entre disciplines per donar l'oportunitat a nenes o dones que sempre han volgut fer-ho.
Internacionalment ens porten avantatge?
L'escola espanyola encara està treballant. Som un grup de dones molt bonic, però les nenes encara han d'animar-se i patinar. Anem fent escola però hi ha països que van més avançats en l'educació. Hem d'aconseguir que les nenes també hi tinguin accés.
Què li ha aportat l'Streetboard per convertir-se en un puntal de la seva vida?
És un esport que és complex d'aprendre i et regala molta paciència, molta feina de tolerància amb la frustració, moltes caigudes, perdre la por a caure i sobretot la resiliència d'aixecar-nos les vegades que faci falta.