Els 10 pitjors moments de la història de l'Espanyol

Una escena vergonyosa que tacarà la història del RCD Espanyol per sempre més. De Burgos Bengoetxea xiulava el final del partit després d'un contundent 2-4 i certificava la lliga del Barça, la primera de l'era Xavi. Com és habitual en l'equip blaugrana, independentment del camp en el qual es guanyi, tota la plantilla i staff tècnic s'ha agrupat al cercle del camp i han fet una rotllana, saltant, ballant, per celebrar que havien aconseguit el títol. No havien passat gaires minuts fins que centenars d'aficionats radicals de l'Espanyol saltaven al camp per agredir els jugadors blaugrana.

Xavi i tots els jugadors van entrar corrent al túnel de vestidors, però el caos es va desfermar a Cornellà on cada vegada més persones van omplir la gespa. Des de la megafonia de l'estadi es va cridar a l'ordre i a abandonar el camp per evitar el desallotjament. Els aficionats del Barça, incrèduls, van observar com l'equip rival tallava la celebració en sec. Diversos radicals pericos van arribar al túnel i es van encarar amb jugadors com Marcos Alonso o Ronald Araújo.

Una escena patètica per un Espanyol que, tres anys després, torna a estar molt a prop del descens a Segona Divisió. Repassem a continuació els pitjors moments de l'Espanyol, després d'aquest vergonyós escenari al seu propi estadi i a punt de dir adeu, una altra vegada, a l'elit del futbol.

1. "Que mai més es torni a parlar aquí de Segona Divisió". La frase és de Francesc Perelló, el president de l'Espanyol de l'últim ascens a Primera, l'any 1994. No s'ha complert, ja no només pel descens del 2020, sinó perquè en les últimes 30 temporades els pericos han estat a punt de tornar a l'infern de Segona i només els han salvat gols a l'últim minut. Fundat l'any 1900, l'Espanyol ha passat quatre temporades a Segona, les de 1962/63, 1969/70, 1989/90 i 1993/94. La vinent pot ser la sisena. Destaca que els pericos sempre han aconseguit refer l'equip i tornar a l'elit al cap d'un any. Veurem si ho tornen a fer. L'últim descens va ser a mans d'un Racing de Santander que, casualitats de la vida, tenia com a capità el que va ser el tècnic del Barça, Quique Sentién.

2. La final contra el Leverkusen. Entre els actius de l'Espanyol es destaca haver aconseguit arribar a la final de la copa de la UEFA de l'any 1988. Es jugava a doble partit i els pericos van guanyar 3 a 0 a l'anada a Sarrià. Amb tot de cara, però, van veure com els alemanys els remuntaven fins a deixar la final empatada a tres. A la tanda de penals, l'Espanyol va caure per 2 gols a 3. No tornaria a arribar tan lluny en competició europea fins al 2007, amb un resultat també per oblidar. 

3. El no-passadís al Barça... i la derrota per golejada. El Barça acabava de guanyar la Copa d'Europa a Wembley i visitava l'Espanyol al camp de Sarrià. Els de Clemente es van negar a fer el passadís als de Cruyff, que no van tenir pietat i van guanyar per 0 a 4. Els pericos no van poder impedir que el Barça encarrilés la Lliga amb aquella victòria. Un campionat que s'acabaria de certificar a l'última jornada contra el Tenerife. L'Espanyol quedava en la posició número 16, a tocar del precipici del descens.

4. Adeu a Sarrià i cap a la muntanya màgica. Des de 1923 i fins al 1997 l'Espanyol va jugar a l'estadi de Sarrià, conegut popularment com a "can Ràbia", però la situació del club va obligar a vendre i enderrocar el camp, i es va traslladar a l'Estadi Olímpic de Montjuïc. Allà s'hi va passar més de deu anys, fins a la temporada 2008-2009 amb la fredor que imposa la llunyania de l'afició per la pista d'atletisme. El balanç en aquest temps va ser més aviat pobre, amb només dues copes els anys 2000 i 2006, i alguns gols a l'últim sospir per evitar el descens. Durant l'estada a Montjuïc, la parròquia perica s'ha esforçat per destacar com a mèrit haver quedat segon a la copa de la UEFA dues vegades.

5. La final de Glasgow. Amb el fantasma de Leverkusen a la ment dels socis, l'Espanyol, amb Ernesto Valverde a la banqueta, es va enfrontar al Sevilla a la final de la UEFA l'any 2007 a Glasgow. De nou, derrota. De nou, als penals. Els aficionats pericos van aferrar-se a l'expressió "campions morals", perquè l'equip va quedar segon però sense haver perdut cap partit durant tota la competició. No van poder guanyar, però, el més important: la final.

6. Adeu a Barcelona i cap a Cornellà. El 10 de juliol de 2009, els blanc-i-blaus diuen adeu a Montjuïc i es traslladen al nou estadi construït a Cornellà. El camp, dels més moderns de Primera i amb capacitat per a 40.000 persones, ha rebut diverses distincions i se'l considera un estadi "d'elit" amb quatre estrelles segons la UEFA. L'afició de l'etern rival, el Barça, utilitza el fet que els pericos juguin ara a Cornellà per afirmar que ja no es pot parlar de derbi ciutadà, sinó que s'ha de fer referència a derbi metropolità. Sigui com sigui, el nou camp de l'Espanyol havia d'obrir una nova etapa per al club, tot i que des de llavors no ha guanyat cap títol. Ara, però, han vist el Barça guanyar-ne un.

7. L'eliminació contra el Mirandès. L'any 2012, el Mirandès de Segona B va aconseguir la gesta d'eliminar l'Espanyol de Mauricio Pochettino. A l'anada, a Cornellà, els de Miranda d'Ebre es van avançar per dos a zero però van acabar perdent per tres a dos. A la tornada, amb un estadi d'Anduva ple, el Mirandès va aconseguir el que semblava impensable. Els periquitos es van avançar, però van veure com els empataven a la segona part. A l'últim minut, després d'una falta, els de Castellà i Lleó marcaven i deixaven fora de la Copa els de Cornellà.

8. L'última "maneta" del Barça. Un dels grans objectius de cada temporada per a l'Espanyol és derrotar el Barça, i alguns cops ho ha aconseguit i fins i tot li ha fet perdre títols. La majoria de vegades, però, els blaugranes s'imposen i, en alguns casos, amb golejades importants, com la d'aquest diumenge, amb títol inclòs. L'última maneta del Barça va ser l'any 2017, al Camp Nou, amb tres gols de Leo Messi, un de Gerard Piqué i un de Luis Suárez. Aquell dia, a la porteria, hi havia Pau López, el porter que va trepitjar Messi i al qual alguns aficionats van dedicar una pancarta on es podia llegir "Pau, tu pie nos señala el camino".  

9. Caiguda a Europa i preludi d'una temporada per oblidar. La temporada començava amb il·lusió per l'Espanyol, que celebrava el retorn a Europa. "En tres anys, a la Champions", va dir l'any 2016 el propietari Cheng Yansheng. No era ben bé la Champions, però els pericos tornaven a l'Europa League. Després d'una fase prèvia senzilla, amb victòries relativament plàcides, els blanc-i-blaus van caure eliminats a setzens de final davant del Wolverhampton. L'eliminació d'Europa va ser el preludi d'una temporada per oblidar que va acabar amb el descens, vint-i-set anys després, a Segona. 

10. Invasió del camp contra el Barça després que aquest guanyi la Lliga a l'estadi. Centenars d'aficionats rabiosos van saltar a la gespa de l'estadi per intentar agredir els jugadors del Futbol Club Barcelona quan aquests celebraven el títol de Lliga a la zona central del RCDE Stadium. Els integrants de la plantilla blaugrana van sortir corrents per protegir-se al túnel de vestuaris i tot el camp va quedar inundat d'aficionats rabiosos que buscaven venjança per una escena que els va fer creuar els cables. El club blanc-i-blau ha condemnat públicament les imatges i ha assegurat que actuarà en conseqüència.