El Barça no pot evitar el desastre davant el Manchester United i fa créixer el trauma europeu

Els blaugranes no són capaços d'imposar el seu guió de partit a Old Traford i perden l'oportunitat de confirmar el seu retorn amb una nova desfeta l'Europa League

Frank Kesié intenta superar Lisandro Martínez a Old Tràford
Frank Kesié intenta superar Lisandro Martínez a Old Tràford | Manchester United
Marc Orts
23 de febrer de 2023, 22:53
Actualitzat: 23:11h
El teatre dels somnis s'ha convertit en el dels malsons pel Barça, que ha tornat a ensopegar amb la mateixa pedra i ha consumat una nova desfeta a Europa en caure per 2 gols a 1 davant el Manchester United. Era una final -tot i tractar-se dels setzens d'Europa League-. Guanyar a Old Traford significava avançar a vuitens de l'Europa League, però sobretot, hauria estat la confirmació que els blaugranes havien tornat i eren capaços de vèncer un dels grans del continent. Amb la derrota, per contra, reviu els fantasmes del passat i fa més gran el trauma europeu, deixant en un miratge el bon paper a la lliga domèstica.

Els anglesos han començat millor, amb el ritme frenètic que van demostrar al Camp Nou i que tants problemes va provocar als de Xavi i han fet el primer avís ja al minut 3, quan Bruno Fernandes ha entrat tot sol dins l'àrea i ha topat amb un gran Marc André Ter Setgen, que s'ha obert com un porter de futbol sala per aturar el xut creuat. A partir d'aquest moment, el partit s'ha convertit en un intercanvi de cops, sense que cap dels dos conjunts aconseguís acabar de  connectar-ne cap. Fins al minut 16, quan l'àrbitre ha decretat falta dins l'àrea del mateix Fernándes sobre Alejandro Balde. Robert Lewandowski ha agafat la responsabilitat de llançar el penal i l'ha materialitzat amb suspens. La seva paradinha no ha enganyat De Gea, que ha tocat la pilota per fer-la rebotar amb el pal esquerre de la porteria abans d'entrar. 0 gols a 1 només començar, l'escenari somiat pels culers.

Amb l'avantatge en el marcador, però, el guió del partit -i de l'eliminatòria- no ha canviat, i el Barça ha estat incapaç d'apaivagar l'empenta dels locals amb la possessió i el futbol-control. Si bé, en aquesta ocasió sí que ha evitat que l'United fes bons els contraatacs i el partit s'ha anat adormint a poc a poc. A banda d'algun ensurt puntual a les dues àrees, això ha estat tot i ambdós conjunts han enfilat el túnel de vestidors amb l'avantatge pel Barça.

I si el primer temps havia començat com Xavi dessitjava, el segon ho ha fet de la manera inversa. Frank Kessié ha perdut la pilota en sortida de pressió, Sancho i Fernándes han triangulat a tota velocitat per fer-li arribar a Fred, que esperava a la frontal de l'àrea i, davant la passivitat de Frenkie De Jong i Balde, ha controlat i ha finalitzat amb l'empenya. Ter Stegen no hi ha pogut fer res i l'empat a tornat al marcador. 1 a 1 i a començar de nou. La tensió s'ha disparat i la intensitat del xoc ha tornat a ser la de l'anada. Fins al punt que una pilotada de Fernándes a De Jong quan el joc estava aturat ha desencadenat en una picabaralla col·lectiva.

En aquest nou escenari, amb més lluita que futbol, el Manchester United ha estat més còmode i ha materialitzat les sensacions amb el 2 a 1 al minut 75. Després de diversos refusos dins l'àrea blaugrana, el brasiler Anthony ha engaltat una pilota morta i ha creuat la pilota lluny de l'abast de Ter Stegen, desfermant la bogeria dels aficionats anglesos. Xavi ha mogut la banqueta ràpidament, coneixedor que només tenia 14 minuts més l'afegit per evitar una nova desfeta a Europa, i ha fet entrar Ansu Fati per buscar el gol de l'empat. A partir d'aquest moment, el camp s'ha inclinat cap a la porteria de De Gea, i Lewandowski ha tingut una oportunitat d'or al darrer minut, però el vell conegut Varane ha salvat la pilota quan ja havia superat el porter. 2 a 1 i adeu a Europa.