D’un temps ençà, el volum de títols que ens apropen al futbol des d’una perspectiva històrica, social i cultural no ha parat de créixer deixant enrere la idea que l’esport i la cultura són mons inconnexos amb una escassa relació. Coincidint amb la celebració de la diada de Sant Jordi, des de la secció Futbolítica, us proposem una alineació de llibres que comparteixen l’esperit d’aquesta columna i que entenen l’esport com un fet social que va molt més enllà dels terrenys de joc i que serveix per explicar-nos el nostre temps. Aquí la teniu:
Amb el número 1: Gran Enciclopèdia del Barça, de La Sotana
Era una qüestió de temps que la mirada irreverent i desacomplexada que la colla de la Sotana adreça a l’univers blaugrana fes el salt de l’àmbit audiovisual, en el que fa temps que congrega un èxit indiscutible, a les llibreries. Aquest Sant Jordi ho fa de la mà de l’editorial Blackie Books amb una obra, amb una presentació d’allò més acurada, que està carregada del seu sarcasme habitual i que està destinada a convertir-se en un dels grans èxits editorials de la Diada. Si voleu una aproximació fresca i insolent als principals noms que han forjat la història blaugrana no us la podeu perdre.
Amb el número 2: Fútbol y cómic, de Jose A. Cano
La barcelonina editorial Base estrena amb aquest títol del periodista Jose A. Cano, que duu per subtítol "Representaciones del deporte rey en la cultura pop", la col·lecció "Apuntes de cómic", una sèrie de llibres que s’estrena amb un excel·lent estudi d’alguns dels principals personatges del món del còmic que s’han aproximat al futbol. Amb el Capità Tsubasa, Eric Castel i Mortadelo com a principals protagonistes, l’assaig també analitza les novel·les gràfiques que, en els darrers temps, han optat per tractar el futbol com a temàtica, un esport que, a ulls de l’autor, és un excel·lent recurs narratiu.
Amb el número 3: Los gudaris del balón, de Joseba Gotzon
El polifacètic artista Joseba Gotzon que ha fet de cantautor i d’escultor a més d’escriptor, signa aquesta obra publicada per l’editorial Txalaparta que narra amb tot luxe de detalls l’epopeia de la selecció basca entre els anys 1937 i 1939. En aquella època, el govern basc, encapçalat pel lehendakari José Antonio Aguirre va impulsar la creació de la selecció d’Euzkadi amb l’objectiu d’internacionalitzar la causa nacional basca en plena Guerra Civil. Aquella selecció va disputar partits per Europa i Amèrica i, vist el curs de la guerra, va acabar quedant-se a Mèxic on va formar el Club Deportivo Euzkadi, un equip que va estar ben a prop de guanyar la lliga mexicana.
Les portades de «Gran Enciclopèdia del Barça», «Fútbol y cómic» i «Los gudaris del balón» Foto: Nació
Amb el número 4: 1937. El Barça a Mèxic, de Frederic Porta
Seguint amb la seva tradicional línia de recuperació de la memòria històrica blaugrana, el periodista Frederic Porta signa aquest opuscle, publicat per l’editorial lleidatana Pagès Editors, que recupera amb tot luxe de detalls la gira que el FC Barcelona va realitzar l’any 1937, en plena Guerra Civil, per terres mexicanes. Més enllà de la seva significació política, aquella gira, de la que enguany es compleix el vuitanta-cinquè aniversari, va tenir una gran transcendència econòmica per l’entitat culer fins al punt que Porta apunta que va ser un element clau per evitar la suspensió de les seves activitats amb l’excusa de la seva precària situació financera un cop acabat el conflicte bèl·lic i certificada la victòria de les forces franquistes.
Amb el número 5: Barça i Catalunya. Temps de foscor (1936-1961), de Salva Torres i Frederic Porta
De nou el periodista Frederic Porta, aquest cop en companyia de Salva Torres i amb la col·laboració de Xavier Gamper, net del fundador del FC Barcelona, ens presenta un títol, publicat per l’editorial Base, que s’aproxima a la dimensió social i política del Barça. En aquesta ocasió, seguint el fil d’una obra anterior que parlava dels orígens de la simbiosi entre el Barça i Catalunya que s’havia forjat entre 1899 i 1936, els autors apunten al rol simbòlic associat a la causa catalanista que el FC Barcelona va desenvolupar durant la Guerra Civil i els primers anys de la dictadura franquista, en el que van ser temps de foscor pel club blaugrana.
Amb el número 6: Nou Estadi. Cinquanta anys fent història, d’Enric Pujol
El veterà periodista tarragoní Enric Pujol signa aquesta obra, publicada per Cossetània Edicions, que ens demostra que la dimensió històrica i social del futbol a casa nostra va molt més enllà de Barcelona. En concret, Pujol revisa, amb tot luxe de detalls, els cinquanta anys del Nou Estadi, l’actual llar del Club Gimnàstic de Tarragona, inaugurada l’1 de febrer de 1972 amb un partit entre el Nàstic i el Barça, a través d’un llibre que esdevé una autèntica crònica social i cultural de la Tarragona del darrer mig segle i que demostra el pes que una entitat com el Nàstic té a la capital del Tarragonès.
Les portades de «1937. El Barça a Mèxic», «Barça i Catalunya. Temps de foscor (1936-1961)» i «Nou Estadi. Cinquanta anys fent història» Foto: Nació
Amb el número 7: Unico grande amore, de Toni Padilla
El periodista sabadellenc Toni Padilla ens regala, en aquest llibre publicat per Panenka, la revista que es presenta com «el futbol que es llegeix», un viatge per cinquanta ciutats transalpines per descobrir-nos Itàlia a través del futbol. La lectura de l’obra de Padilla no podia ser més oportuna, ja que coincideix amb un temps en què el calcio torna a guanyar rellevància a nivell continental i on el Nàpols està a punt de proclamar-se campió del seu tercer scudetto, una fita que torna a posar de manifest la clivella social, cultural i política que existeix entre nord i sud d’Itàlia.
Amb el número 8: Quan vàrem ser eterns, de Luis Martín
Agafant com a punt de partida la frase que Pep Guardiola va adreçar als seus jugadors abans de la final del Mundial de clubs de 2009 que va permetre al Barça assolir la fita històrica del sextet, "Si guanyeu aquest partit, sereu eterns", el periodista Luis Martín fa una precisa radiografia del Barça de Pep Guardiola, considerat per bona part del món del futbol com el millor equip de la història, en una obra publicada per Barça Books, el nou segell editorial que ha impulsat el club blaugrana.
Amb el número 9: Rojos. Fútbol, política y represión en Osasuna, de Mikel Huarte
Fermín Muguruza, la veu de Kortatu i posteriorment de Negu Gorriak, un dels principals referents del Rock Radical Basc, apuntava que les seves simpaties futbolístiques es decantaven cap a l’Osasuna per dues raons de pes: per ser l’únic equip que tenia el seu nom en euskera i pel seu uniforme de color roig. Dos elements que, des dels seus orígens, han configurat la identitat d’aquest club de Pamplona que va néixer fruit de la iniciativa d'intel·lectuals i joves navarresos compromesos a nivell social i cultural, una circumstància que li va valdre ser objecte d’una descarnada repressió durant la Guerra Civil i el franquisme tal com narra amb tot detall Mikel Huarte en aquesta obra publicada per l’editorial Txalaparta.
Les portades de «Unico grande amore», «Quan vàrem ser eterns» i «Rojos. Fútbol, política y represión en Osasuna» Foto: Nació
Amb el número 10: Ultras. Los radicales del fútbol español, de Carles Viñas
L’historiador Carles Viñas, autor de diversos assajos sobre la cultura juvenil i el món de les graderies, ens presenta aquest rigorós assaig, publicat per Bellaterra Edicions, que retrata l’origen i l’evolució dels grups radicals d’afeccionats del futbol estatal, sovint protagonistes de primer ordre de la crònica futbolística i de successos des de la seva aparició, durant els primers anys de la dècada dels 80 del segle XX. Viñas, probablement la veu més autoritzada per parlar d’aquest àmbit, ens retrata amb mestratge l’univers ultra, un submón on futbol, política i violència comparteixen protagonisme a parts iguals.
Amb el número 11: En guerra, d’Enric Calpena
Seguint el fil d’«El primer capità», una novel·la sobre Joan Gamper i els orígens del Barça, el popular historiador Enric Calpena ens presenta, de la mà d’Edicions 62, l’obra «En guerra», una nova ficció inspirada en la realitat on ens retrata el profund impacte que l’esclat de la Guerra Civil va tenir sobre el Barça que, pràcticament a l’inici del conflicte, va veure com el seu president, Josep Suñol, era assassinat i com es posava en risc la viabilitat de l’entitat.
A la banqueta: Història del Barça de bàsquet (1926-1940), de Francesc Fernandez
Ocupant la banqueta d’aquesta singular alineació, us proposem un darrer llibre que deixa de banda el futbol i s’endinsa en la singular història dels primers anys de vida de la secció de bàsquet del Barça. Un documentat estudi que relata la sovint desconeguda crònica d’una de les seccions més importants del club blaugrana entre la seva fundació, el 1926, i els primers anys de la dictadura franquista.
Les portades de «Ultras. Los radicales del fútbol español», «En guerra» i «Història del Barça de bàsquet (1926-1940)» Foto: Nació
Bona lectura!