17
de maig
de
2023, 22:50
Actualitzat:
18
de maig,
10:25h
Hi ha molts adjectius per descriure el que el Manchester City de Pep Guardiola li ha fet al Reial Madrid de Carlo Ancelotti. Podríem parlar de malson, escombrada, horror, bany, escabetxada, i fins i tot assetjament. Però també d'impecabilitat, de la capacitat de ser sublim, de la lliçó de futbol que els homes de l'entrenador català han ofert avui al món sotmetent el vigent campió d'Europa.
El City ha guanyat el Madrid per 4 gols a 0, un en pròpia porta, (5-1 si tenim en compte l'anada i tornada de les semifinals) a l'Etihad Stadium davant d'un públic sempre entregat. Ara, ja tenen el tiquet a la final de la Champions del pròxim 10 de juny a l'Estadi Olímpic Atatürk de Turquia, on ja l'espera l'Inter de Milà.
Els números del malson en acabar la primera part eren aclaparadors: 5 llançaments a porta pel City contra 1 del Madrid (6 a 0 si tenim en compte els que han anat fora). 14 a 2 arribades a l'àrea i un 71% de possessió. La inferioritat del Madrid ha estat manifesta. Els jugadors d'Ancelotti no han entrat en cap moment en el partit. Si no fos per Thibaut Courtois, la golejada encara hauria estat més accentuada. Era evident que per futbol, l'eliminatòria no s'igualaria i així ha estat.
Ni posant molta cama els blancs han pogut taponar la ferida. Han intentat continuar endavant, però el cert és que cap jugador del Madrid ha fet un bon partit. Ningú ha arribat al cinc. Els hi ha faltat força al mig del camp, cosa vital quan jugues amb un equip com el que lidera Guardiola. El Madrid ha fallat la seva essència. La sensació és que els jugadors blancs s'han resignat a la derrota, cosa ben estranya i la remuntada ha estat impossible. Aquest dimecres han jugat nens contra professionals. Aquesta ha estat la crua imatge del duel a Manchester.
El problema d'Ancelotti és que ha mort amb les seves idees. Ha pensat que podia guanyar amb un model de joc. Així ha sortit al terreny de joc i així ha anat fins al final. Però el City ha arribat com ha volgut. Ha fet un partit estratosfèric, meravellós. Ha estat imparable. I el plantejament del tècnic italià ha estat, simplement, indigne. El Madrid ha estat irreconeixible. Ni tan sols ha sabut defensar, ni tan sols ha sortit de pressa com és habitual a les contres. Amb aquesta victòria, el City té autoestima per anys i ja suma la segona final en tres anys.
Els 11 de Guardiola han marcat l'home tot el camp, han pressionat el més proper, no han jugat amb ningú lliure. L'Eithad ha estat una festa, i la fòrmula habitual d'Ancelotti no ha pogut amb Guardiola. Carletto ha comès el mateix error que a l'anada al Santiago Bernabeu i la victòria ha estat simplement lògica.
El City ha guanyat el Madrid per 4 gols a 0, un en pròpia porta, (5-1 si tenim en compte l'anada i tornada de les semifinals) a l'Etihad Stadium davant d'un públic sempre entregat. Ara, ja tenen el tiquet a la final de la Champions del pròxim 10 de juny a l'Estadi Olímpic Atatürk de Turquia, on ja l'espera l'Inter de Milà.
Els números del malson en acabar la primera part eren aclaparadors: 5 llançaments a porta pel City contra 1 del Madrid (6 a 0 si tenim en compte els que han anat fora). 14 a 2 arribades a l'àrea i un 71% de possessió. La inferioritat del Madrid ha estat manifesta. Els jugadors d'Ancelotti no han entrat en cap moment en el partit. Si no fos per Thibaut Courtois, la golejada encara hauria estat més accentuada. Era evident que per futbol, l'eliminatòria no s'igualaria i així ha estat.
Ni posant molta cama els blancs han pogut taponar la ferida. Han intentat continuar endavant, però el cert és que cap jugador del Madrid ha fet un bon partit. Ningú ha arribat al cinc. Els hi ha faltat força al mig del camp, cosa vital quan jugues amb un equip com el que lidera Guardiola. El Madrid ha fallat la seva essència. La sensació és que els jugadors blancs s'han resignat a la derrota, cosa ben estranya i la remuntada ha estat impossible. Aquest dimecres han jugat nens contra professionals. Aquesta ha estat la crua imatge del duel a Manchester.
El problema d'Ancelotti és que ha mort amb les seves idees. Ha pensat que podia guanyar amb un model de joc. Així ha sortit al terreny de joc i així ha anat fins al final. Però el City ha arribat com ha volgut. Ha fet un partit estratosfèric, meravellós. Ha estat imparable. I el plantejament del tècnic italià ha estat, simplement, indigne. El Madrid ha estat irreconeixible. Ni tan sols ha sabut defensar, ni tan sols ha sortit de pressa com és habitual a les contres. Amb aquesta victòria, el City té autoestima per anys i ja suma la segona final en tres anys.
Els 11 de Guardiola han marcat l'home tot el camp, han pressionat el més proper, no han jugat amb ningú lliure. L'Eithad ha estat una festa, i la fòrmula habitual d'Ancelotti no ha pogut amb Guardiola. Carletto ha comès el mateix error que a l'anada al Santiago Bernabeu i la victòria ha estat simplement lògica.