Dues coreografies en paral·lel. La primera, a Barcelona, fotografia amb encaixada de mans entre Pere Aragonès i Pedro Sánchez, i posterior signatura del conveni per traspassar la gestió de l'ingrés mínim vital, un dels acords pendents d'executar entre ERC i el PSOE, que s'afegeix als pactes dels darrers dies entre la Generalitat i l'Estat en Rodalies, recerca i beques. Moviments, tots consecutius, que aplanen el terreny per a un preacord per a la investidura de Salvador Illa, que els republicans hauran de sotmetre a la validació de la militància, amb tota probabilitat l'1 d'agost, com ha avançat Nació. Falta resoldre l'interrogant del finançament.
Segona escena, vinculada a l'anunciada reunió a Palau. Avís de Junts a Sánchez al Congrés, amb vot en contra a la llei d'estrangeria i, sobretot, fre a la tramitació dels pressupostos. L'advertiment incorpora el missatge de la inestabilitat: el camí de la legislatura serà tortuós si la Moncloa alimenta les concessions a ERC per facilitar l'accés d'Illa a la presidència de la Generalitat.
La maniobra reactiva de Junts està salpebrada amb l'argumentari dels incompliments de l'Estat a Catalunya, llargament coneguts i documentats, però actualitzats en les últimes hores també des de Waterloo per Carles Puigdemont, amb els consegüents altaveus. Que el govern espanyol no complia amb l'execució pressupostària a Catalunya ve de lluny. Se sabia, per exemple, molt abans del 23 de juliol de 2023, just ara fa un any, però això no va frustrar que ERC i també Junts pactessin per investir Sánchez.
Amb els pressupostos generals de l'Estat de 2024 aturats, es complica l'arribada dels recursos per a Rodalies i la vehiculació de la resta d'enteses econòmiques entre el Govern i l'Estat. Una empenta a la profecia autocomplerta dels pactes a canvis de res, dards que volen en totes direccions, perquè el conjunt de l'independentisme tampoc ha demostrat saber cobrar per avançat amb el català a Europa o la transferència de les competències en immigració. La llei d'amnistia, recorreguda ja al Tribunal Constitucional, és l'únic trumfo compartit.
L'independentisme, doncs, es dessagna entre punyalades. Les de la guerra eterna entre Junts i ERC, ara una batalla que ja no és entre socis de Govern sinó entre perdedors d'eleccions, que s'intenta maquillar amb la influència que es pretén exercir al Parlament i el Congrés. Resulta difícil imaginar-se una repetició electoral amb unitat d'acció i millors resultats a les urnes.
Quan Aragonès va avançar les eleccions al 12-M, els republicans pretenien apartar Puigdemont del mapa, tot descompassant el retorn i l'amnistia, i també calculaven que Illa es rostiria amb el cas Koldo. La jugada va sortir molt malament als estrategs de Palau, ja allunyats de la presidència del partit. Al seu torn, Puigdemont i Junts aprofiten ara totes les cartes per fer descarrilar l'intent de pacte entre ERC i el PSC. Travetes a Sánchez i pressió a les bases republicanes, amb el retorn de l'expresident sobrevolant el calendari de la investidura, convertit més en una arma d'influència que en un momentum del procés.
A la desafecció hi contribueix de forma determinada ERC, que s'autolesiona dia sí i dia també, víctima d'una deriva grotesca, per la pugna entre sectors i la taca reputacional que suposen els atacs de falsa bandera. Les principals forces independentistes semblen disposades a tancar de mala manera el cicle hegemònic del sobiranisme. Fins a l'última punyalada.