[centrareport]Osona compta amb un espectacular patrimoni natural i paisatgístic, molt arrelat a la singularitat de cada municipi. És un territori de llegendes, de llegat romà, de tradició industrial, de caramelles o de poetes com Miquel Martí i Pol, entre altres... que confirmen un atractiu, especialment pel turisme familiar, cultural i actiu.
[nointext] [noautor]
En aquest marc, Osona ha apostat els darrers anys per especialitzar la seva oferta turística a partir del projecte Osona: paisatge, tradició i cultura, que ha rebut el suport dels fons europeus FEDER. Una oferta singular, però al mateix temps descentralitzada arreu de la comarca, per tal d'evitar que es concentri en zones molt concretes.

L'aposta d'Osona Turisme ha passat per impulsar projectes innovadors que combinin el patrimoni i la tradició amb les noves tecnologies o les noves formes de consum cultural. Des de la gamificació que suposen els escapes rooms a l'auge dels murals com a forma d'art urbà, passant per centres d'interpretació i una xarxa de nous miradors.
 

Triescape: combinar escape room amb gimcana i georecerca

En un moment on els escapes rooms estan en auge, a Osona van molt més enllà. La proposta Triescape combina fins a tres disciplines: el mateix escape room, la geocerca i la gimcana. La proposta ofereix cinc jocs centrats en elements claus de la història, el patrimoni o l'entorn natural de Sant Bartomeu del Grau, Viladrau, Roda de Ter, Espinelves i Manlleu.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=usMfn7tqo4w[/youtube] 
Cada Triescape, amb una durada màxima de dues hores, inclou una geocerca per a la descoberta de l’entorn natural del municipi, una gimcana que permet conèixer el centre històric de cada vila i un escape room per conèixer la cultura a través de llegendes i esdeveniments històrics. 
 
Les cinc propostes estan vinculades a elements de la identitat del municipi:
 

• Sant Bartomeu del Grau: el noble Bernat Codina i els Avalots
• Viladrau: caça de bruixes al Montseny
• Roda de Ter: Miquel Martí i Pol, la veu del poble
• Espinelves: els arbres gegants del Montseny
• Manlleu: la vida vinculada al Ter

 Més informació al web d'Osona Turisme
 

Artimur: l'art urbà omple Osona

Osona Artimur és una iniciativa d’art urbà que engloba intervencions artístiques en carrers i places de cinc municipis: Alpens, Manlleu, Prats de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau i Sant Julià de Vilatorta. Les propostes recorren la història i el patrimoni local de cada poble des d’una mirada artística, fresca i innovadora, i amb una mateixa temàtica que fa de fil conductor. Una iniciativa pensada pel turista cultural intergeneracional, és a dir, per a persones de totes les edats interessades a conèixer, comprendre i gaudir de trets rellevants que caracteritzen la realitat local. 

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=jkz4Kn5JbL4[/youtube]
Per fer possible Artimur es va escollir un total de 19 artistes. N'hi havia de Catalunya i d'altres punts de l'estat espanyol, però també de França, Alemanya, Itàlia, el Regne Unit, Argentina i Xile, entre altres. Seleccionats a partir d’una convocatòria oberta i d’un comissariat realitzat per l’associació artística B-Murals i coordinat per Transit Projectes, han estat els encarregats de donar vida, llum i color a espais fins ara grisos i on predominava el ciment.
 
Artimur inclou fins a 18 murals i 25 instal·lacions artístiques de petit format repartits en cinc municipis. En cadascun d'ells, s'ha optat per un fil conductor -vinculat a la identitat i a la singularitat de poble- que permet fer rutes independents per cada municipi o al conjunt de la comarca.
 

• Alpens, la tradició de la forja
• Manlleu, la capital del Ter
• Prats de Lluçanès, els Elois i el llegat tèxtil
• Sant Bartomeu del Grau, un mirador de la plana
• Sant Julià de Vilatorta, caramelles i terrissa

 Més informació al web d'Osona Turisme
 

Dos centres d'interpretació per posar en valor la identitat

Els centres d’interpretació per la recuperació i valorització del patrimoni cultural i natural d'Osona són espais permanents on els visitants poden conèixer la identitat i tradició d’elements singulars de la comarca. El projecte cofinançat amb els fons europeus Feder ha permès la creació, millora i ampliació de dos d'aquests espais: el Camp de les Llosses -un jaciment arqueològic de l'època romana a Tona i el Centre d'Interpretació de les Caramelles dels Països Catalans a Sant Julià de Vilatorta.  i un tercer que no tenim.
 

Camp de les Llosses, l'empremta romana a Osona

El Camp de les Llosses de Tona és un dels primers assentaments romans a Catalunya vinculat a la construcció de l’antiga via romana de Manius Sergius. Descobert ja el 1916, a finals del segle XX s'hi van fer campanyes d'excavacions recurrents que van culminar el 2004 amb el traspàs del jaciment al municipi. Amb un total de 9.000 metres quadrats, ja se n'ha excavat un 40% i se n'han recuperat unes 20.000 peces.
 
El 2006 es va fer un pas més en la valorització d'aquest testimoni de l'època romana amb la inauguració d'un centre d'interpretació amb una superfície de 200 metres quadrats. Ara, el projecte “Osona: paisatge, tradició i cultura” n'ha permès la seva ampliació fins als 500 i la creació de nous espais. Concretament, disposa d'un espai de recepció, dues sales d'exposició, una aula didàctica, un espai de treball, un laboratori arqueològic i dos magatzems.

L'augment de la col·lecció arqueològica a mesura que avançaven les campanyes i l'interès en la seva exhibició i interpretació, van fer plantejar a l'Ajuntament de Tona la necessitat d'ampliar-ne l'espai per tal de facilitar la tasca tant als arqueòlegs, estudiants i els diversos tipus de visitants.
 

Sant Julià de Vilatorta, capital de les caramelles 

Sant Julià de Vilatorta vol realçar el seu tret identitari més rellevant i històric: les caramelles. Conjuntament amb Súria és la població on aquesta tradició vinculada a la Pasqua Florida té més importància, però en el cas del municipi osonenc compta el valor de ser la més antiga: el cant dels goigs del Roser està documentat des del 1590. A més, està declarat d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.

Aquest patrimoni cultural material i immaterial, tant lligat al municipi i al país, vol donar-se a conèixer amb el desenvolupament del Centre d’Interpretació de les Caramelles dels Països Catalans. Es tracta d'una tradició molt arrelada que passa de pares i fills. No en va, la cerimònia es manté quasi inalterable des de fa més de 400 anys. 
 
La bandera de la Verge encapçala la comitiva. Darrere és el torn dels caramellaires (cantaires) amb capa i barret de copa alta negres i un llaç vermell; els segueixen els músics, amb instruments de vent metall majoritàriament, vestits amb capa i barret de copa alta morats i llaç blau marí. Tanquen la comitiva els cistellaires, amb el vestit de vellut, faixa i barretina, van trucant a les portes i recollint les aportacions dels vilatans. Una de les singularitats, introduïda el 1902, és que cada any s'afegeix una peça musical nova, produïda per compositors locals.

En aquest marc, la Casa de les Caramelles neix amb l’objectiu difondre i preservar el patrimoni musical, material, documental, gràfic, audiovisual i sentimental lligat a la celebració de les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta.
 

Els millors miradors per observar els paisatges d'Osona

La nova xarxa de miradors d’Osona és un projecte que vol destacar els valors paisatgístics de la comarca a partir d'identificar-ne els balcons més espectaculars. De fet, Osona és un territori ideal per desenvolupar un projecte de miradors, ja que combina una zona central de relleus molt suaus -la plana de Vic- envoltada de massissos i zones de mitja muntanya com el Ges Bisaura, el Collsacabra, Savassona, les Guilleries, el Montseny i el Lluçanès.

La xarxa inicialment està formada per cinc miradors. En cadascun d'ells el projecte aposta per la contemplació vivencial del paisatge, la integració paisatgística de la instal·lació.
 
El primer dels miradors de la xarxa que s'ha desenvolupat és del de Ponent, a Perafita. Tot i estar a tocar de nucli urbà, permet gaudir de les vistes d'un vast territori que inclou el Berguedà, el Pedraforca, la serra del Cadí i bona part dels cims del Pirineu Oriental, entre la Cerdanya i el Ripollès.

Alguns dels altres miradors de la xarxa estan vinculats a espais amb molta tradició i identitat, espais amb santuaris que tradicionalment han acollit aplecs i també, més recentment, excursionistes i altres esportistes.
 

• Sant Pere de Torelló: mirador de Bellmunt
• Sant Bartomeu del Grau: mirador del Roc Llarg
• Sant Agustí del Lluçanès: mirador dels Munts
• Sant Quirze de Besora: mirador del Ter

[ficentrareport]
[suportOsonaTurisme] [sensepubli] [senseminutaminut]