Així s'ha construït la base de dades històrica de les eleccions municipals

La confecció d'una base de dades interactiva, intuïtiva i gratuïta de tots els processos electorals que han tingut lloc a Catalunya des del 1979 a nivell municipal va sorgir de la constatació conforme no es podia consultar enlloc, per exemple, una informació tan bàsica com l'evolució dels hemicicles locals d'un ajuntament determinat en un simple cop d'ull. Tant el govern català com l'espanyol i altres llocs web permeten buscar el resultat d'uns comicis concrets, però no, en canvi, tot l'històric a la vegada.

Entre d'altres motius, això es deu a la complexitat pròpia de les eleccions municipals, ja que, en aquest nivell, les candidatures canvien més sovint de nom o marca i el mateix partit es pot presentar amb fórmules molt diferents a diferents localitats en uns mateixos comicis. Això no ocorre, a les eleccions al Parlament i al Congrés, on és més senzill fer un seguiment i abordatge complet dels resultats, ja que les marques electorals han de ser les mateixes per a cada circumscripció provincial i, a la pràctica, també ho són a nivell autonòmic o estatal.

Aquesta especificitat de les eleccions municipals fa que, en cadascuna de les convocatòries, tinguin lloc de forma successiva 947 processos electorals al país -un per municipi-, amb totes les seves respectives candidatures -i entitats municipals descentralitzades a banda-. Per entendre bé cadascun, cal acostar la lupa a cada realitat local i en cada moment, però també hi ha inèrcies temporals i dinàmiques globals que hi impacten. I per poder-les analitzar, és imprescindible disposar de la informació agrupada i ordenada amb perspectiva històrica i nacional, una limitació amb què acadèmics, periodistes i altres persones interessades en aquest camp es trobaven fins ara.

Per construir aquesta base de dades, se n'han creuat diverses d'elaborades per les administracions públiques. Per una banda, la Generalitat ha publicat un complet paquet amb els vots rebuts a cada nivell per cada partit en totes les convocatòries electorals, també les municipals. També en posa a disposició un altre amb els candidats i electes escollits en aquests processos. La primera base de dades incorpora informació sobre les agrupacions amb què s'alien les candidatures a nivell supralocal, per així poder vincular partits amb noms diferents segons el municipi, però aquesta informació és molt parcial o inexistent en alguns dels comicis més antics. Igualment, pel que fa als candidats, només apareix el nom dels no electes per a les eleccions del 2019 i, en algunes de les anteriors, falten fins i tot els escollits en pobles petits.

Per superar aquestes limitacions, s'ha contrastat i completat la informació amb la base de dades electorals del Ministeri de l'Interior, amb diferents arxius per a cadascun dels processos (si bé, pel que fa a candidats no electes, només a partir del 2003). Per combinar totes les fonts, s'ha treballat amb el llenguatge de programació R, en què han calgut centenars de línies de codi per resoldre nombroses incoherències entre les informacions dels dos governs, els quals atribuïen diferents xifres de vots i regidors i, fins i tot, de marques electorals a nombrosos partits, especialment a les convocatòries més antigues.

Algunes d'aquestes diferències s'han acabat resolent de forma individualitzada, buscant informació electoral històrica a terceres fonts per seleccionar la xifra correcta. Tot i això, atès que es tracta d'un tractament i creuament massiu de dades, és probable que s'hagin produït errors. Si el lector en detecta algun, s'agrairà si es notifica al correu [email protected], per tal de poder-lo verificar i corregir.

Durant aquest procés, també s'han hagut d'abordar qüestions de criteri. Per una banda, com que s'ha fet pesar sobretot la marca nacional per sobre del nom concret de cada candidatura local per facilitar-ne la identificació i entesa globals, això ha pogut distorsionar l'evolució històrica quan determinades llistes municipalistes han decidit presentar-se puntualment sota el paraigües compartit de partits nacionals o regionals. Aquell any concret, semblaria com si el partit supralocal hagués presentat candidatura a l'ajuntament, mentre que la llista municipal hauria desaparegut de les urnes en aquella ocasió. Això, però, només ocorre en el gràfic amb els regidors obtinguts a un consistori en cada elecció, ja que, en la taula completa amb vots i regidors, també apareix el nom complet de cada candidatura i, per tant, es pot completar la informació.

Per altra banda, per evitar possibles errors, s'ha estat conservador a l'hora d'atribuir continuïtat històrica d'uns comicis als següents pel que fa a candidatures municipalistes o agrupacions d'electors que han canviat de nom. Excepte quan hi ha indicis clars com que el cap de llista i/o bona part dels integrants repeteixen, aquests partits es mostren com a llistes diferents, en no disposar de prou informació sobre si es tracta d'un simple canvi de marca o d'una nova opció política o la coalició de diverses d'antigues.

Així mateix, aquest històric electoral se centra sobretot en els resultats obtinguts per les diverses candidatures, mentre que altres dades de cada procés, com la participació o els vots en blanc o nuls, no estan disponibles. No es descarta incloure la informació en futures actualitzacions, però, en canvi, sí que s'ha explotat tota la informació per oferir la base de dades més completa possible. En són exemples els llistats de candidats i electes municipals, els mapes de primera i segona força, els d'implantació dels principals partits nacionals, l'evolució del pes de les dones en els consistoris o el recull de set dades rellevants a cada localitat.

Més enllà de qualsevol possible error que es detecti, podeu escriure per a comentaris o propostes de millora a [email protected].