Les polítiques de recuperació de la memòria democràtica encara són oblidadisses. Ho demostra, als seus 96 anys, Joan Busquets, un supervivent de l'antifranquisme. Militant anarquista, és el darrer integrant viu del maquis que dirigia Marcel·lí Massana, un dels líders emblemàtics de la guerrilla que va treure la son a la dictadura durant els anys de la postguerra. Aquest dimarts, en un acte a la seu de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, i acompanyat de Josep Cara, cap del sindicat CGT a Berga, i l'advocat Raúl Maíllo, han explicat que la recuperació de la memòria històrica encara té deutes pendents.
Josep Cara ha definit la política de memòria històrica dels darrers anys com "una recuperació de pa sucat amb oli". L'advocat Raúl Maíllo ha donat detalls del "sistema espanyol d'impunitat" i ha recordat els principis que estableix el dret internacional en polítiques de memòria: veritat, justícia, reparació i garantia de no repetició. Maíllo ha explicat que el juliol passat van presentar una reclamació a l'Estat, elevada al ministeri de Justícia, que de moment no ha contestat. Si no ho fa, aniran a la via contenciosa-administrativa.
Busquets demana a l'estat espanyol una indemnització d'un milió d'euros com a represaliat polític. Maíllo ha assenyalat que la reparació és un element que implica una garantia de no reparació. Ha subratllat que la llei de memòria democràtica estableix "la nul·litat de les sentències repressives del franquisme, la seva il·legalitat i il·legitimitat, i això ens dona l'argumentari per reclamar també una reparació". Maíllo és conscient que la llei no planteja indemnitzacions, però considera que "la nul·litat posa fi a la tesi de la llei a la llei, que defensava que hi havia una continuïtat jurídica de la dictadura a la democràcia".
"Jo reclamo un reconeixement, jurídic i moral", ha afirmat Joan Busquets, qui ha deixat clara la fermesa de les seves conviccions: "Jo no me'n penedeixo de res i continuaré lluitant mentre visqui". L'històric combatent s'ha queixat que fa molts anys que reclama un reconeixement, des que va escriure una carta a l'aleshores president de la Generalitat José Montilla, que no va obtenir resposta.
Dels ideals anarquistes a caure en mans de Creix
Fill d'un militant de la CNT, Joan Busquets ell es va identificar de petit amb els ideals llibertaris i, els anys 40, es va enrolar en el grup anomenat Los Primos, on també hi eren dos germans de Quico Sabaté, un altre nom destacat de la guerrilla. "Vaig reaccionar a l'ambient d'aquells anys, astorat per la brutalitat del règim dictatorial", ha explicat.
Massana li va advertir que era massa jove per formar part dels seus grups d'acció armada. Però la insistència de Busquets va imposar-se i va acabar integrant-se en el maquis, on va conèixer també Ramon Vila, conegut com a Caracremada. L'any 1949, va ser detingut per membres de la Brigada Política-Social, després que la policia trobés la seva adreça familiar escrita en els papers d'un altre detingut.
Busquets va caure en les mans del tenebrós comissari Antonio Juan Creix, a la comissaria de Via Laietana. Fou torturat, amb dies sense dormir, abans de ser jutjat en un procés sumaríssim i ser condemnat a mort el 7 de desembre del 1949. Va tenir encara més sort que dos dels seus companys, afusellats d'immediat. A ell li commutaren la pena per 30 anys de reclusió i va passar vint anys a presidi, primer a València i després a Burgos, dels quals cinc anys a treballs forçats.
Busquets va protagonitzar un intent de fugida en el transcurs de la qual es va trencar una cama i va estar dies en una cel·la de càstig i sense ser atès. El 18 d'octubre del 1969, va ser posat en llibertat. En la compareixença, ha explicat un dels motius que podria explicar que escapés a la mort: un parent seu coneixia un sacerdot que en aquells temps era confessor de Franco.
Per ell, la llibertat no va suposar un alliberament complet, ja que va haver d'assumir els canvis produïts en la societat: "No sabia ni el que eren els semàfors i travessava en roig. Però, sobretot, el trauma que suposa una sentència de mort i els anys de presó mai el superes". Tampoc les ferides en el cos, com la marca que encara és perceptible al nas, on un guàrdia civil el va colpejar amb la culata quan va intentar escapar.
Mai va ser perdut de vista per la policia franquista, inclosa alguna visita a comissaries de policia fins que va decidir marxar a França, on de seguida va obtenir l'asil: "No podia estar més en aquest país de merda". Joan Busquets continua vivint a França i manté amb dignitat les seves conviccions: "No venc el meu passat per 1 milió d'euros".