16
de juny
de
2023, 20:15
Actualitzat:
17
de juny,
10:01h
Formava part de la creença popular que existeix una mena de vot a l'alcalde que, a les eleccions, beneficia el partit al capdavant d'un ajuntament. Que gestionar, resoldre problemes dels veïns i inaugurar instal·lacions tenia rèdit a les urnes. Aquest 28 de maig, però, això no ha estat així. Ben al contrari, els tres grans partits catalans han obtingut pitjors resultats a aquells municipis on governaven, amb diferències mitjanes molt notables respecte l'evolució de les mateixes formacions allà on estaven a l'oposició.
Com es pot comprovar, ERC perd molts vots de forma majoritària tant als ajuntaments on governava com a aquells on no ho feia, però allà on estava a l'oposició el descens és més de 10 punts inferior. Hi aguanta força més. En el cas de Junts i PSC, l'increment és molt notable allà on no van haver de gestionar (un 25% i un 20%, de mediana, respectivament) i, en canvi, als ajuntaments on governaven, simplement es mantenen -els socialistes- o creixen molt poc -Junts-. A més, l'efecte de tenir l'alcaldia o governar com a soci menor no sembla massa diferent en cap cas: allò que desgasta és la gestió.
Aquests càlculs s'han fet tenint en compte els municipis de més de 10.000 habitants, excloent per a cada formació aquells on s'han presentat en coalició a les eleccions de 2019 o 2023 i, per a Junts, sumant els seus resultats dels darrers comicis als d'Ara Pacte Local, amb qui es van presentar units fa quatre anys (per a una informació completa de la metodologia dels càlculs, consulta aquí). Així mateix, malgrat mostrar la dada mitjana de l'evolució, es recomana fixar-se sobretot en la mediana, per evitar que un resultat concret distorsioni el valor (també aquí una explicació més detallada).
L'efecte no és idèntic arreu, ja que, en unes eleccions com les locals, cada municipi és un món i les casuístiques són infinites. Cadascun d'aquests partits pot trobar consistoris on creix o cau estant a l'oposició, governant com a soci o tenint l'alcaldia, però la tendència sembla força clara. Els següents gràfics mostren quina ha estat l'evolució de vot de cada partit, a cada municipi, agrupats en funció de les responsabilitats polítiques de l'últim mandat -cada punt és un ajuntament i, passant-hi el cursor per damunt o clicant-hi, n'apareix tota la informació-. Malgrat la multiplicitat de casos a cada nivell, es constata com els millors resultats en els tres partits es troben sobretot allà on estaven a l'oposició.
Per què ocorre això? A priori, caldria esperar que la ciutadania recompensés els partits que governen bé i donés un vot de confiança a l'oposició quan això no ocorre. Però una majoria d'alcaldes i dirigents locals tant d'ERC com de Junts i el PSC gestionen tan malament que els va millor sobretot quan no ho fan? Difícil de creure una incapacitat tan transversal. Els doctors en ciències polítiques Berta Barbet i Toni Rodon (també professor de la UPF) n'apunten algunes claus.
"Normalment governes quan has tret un resultat bo i, a partir d'aquí, és més fàcil caure" exposa Berta Barbet, que recorda que ERC va obtenir un gran èxit municipal el 2019, aconseguint alcaldies com les de Tarragona, Lleida i Sant Cugat del Vallès, amb un vot no consolidat que podia recular. Això segurament ha ocorregut, però com és que el descens també es dona a aquells ajuntaments on, sense ser primera força, s'entra a governar com a soci minoritari?
"La negativitat ja arriba als ajuntaments, els quals eren abans una de les institucions millor valorades", exposa Barbet, però aquesta onada afecta també a nivell de Catalunya. Aquesta sensació pot conduir a una major abstenció o vot de càstig contra els governants, cosa que ajudaria a explicar el mal resultat d'ERC, a qui se li sumaria el desgast del timó de la Generalitat i el de les vares d'alcaldia a aquells municipis que va conquerir fa quatre anys o més.
La teoria de les eleccions de segon ordre, explica el politòleg, detalla que, en aquells comicis percebuts com a menys importants, hi augmenta l'abstenció, s'incrementa el vot a partits extremistes i es penalitza el partit del govern. Aquest comportament està originalment descrit en relació al que ocorre a les eleccions europees, però a les municipals podria passar un fet similar, que s'hagi aprofitat aquesta cita amb les urnes per expressar conjunturalment un malestar. Caldrà veure si, de cara a les estatals del 23 de juliol, es manté aquesta tendència o es confirma com un parèntesi.
Les dades amb els resultats electorals dels partits són les provisionals distribuïdes pel Ministeri de l'Interior, en el cas del 2023, i les definitives, en el 2019. Tot i això, s'ha optat per fer l'anàlisi només per als municipis de més de 10.000 habitants perquè són aquells en què hi ha un sistema de partits més ampli i, en un àmbit més competitiu, es pot analitzar de forma més homogènia l'efecte sobre un d'ells que no pas tenint en compte també els casos on poques candidatures es disputin les victòries. En els pobles petits, a més, la dinàmica personal i el pes del candidat pesen més i això pot desdibuixar les actituds respecte els partits en conjunt.
Igualment, l'exercici s'ha fet només per a ERC, Junts i el PSC perquè són els principals partits del país i presenten candidatura a quasi tots els municipis analitzats. Això evita que els aspectes relatius a alguns ajuntaments concrets distorsionin l'aproximació a les dinàmiques globals a causa d'una mostra passa petita, si es tenen en compte partits només presents a una quantitat menor de consistoris.
En el cas de Junts, però, s'ha optat per analitzar el resultat del 2023 unificant els suports de la candidatura amb aquesta marca i la d'Ara Pacte Local, ja que l'espai postconvergent que representen totes dues es presentava unificat el 2019. Si s'hagués exclòs la coalició liderada pel PDECat, els resultats també haurien pogut quedar esbiaixats en funció de si aquesta es presentava o no a alguns municipis. En aquests casos, Junts hauria pogut tenir un millor resultat relatiu no tant per haver estat a l'oposició o a govern, sinó per no haver-se hagut d'enfrontar a un partit nascut del mateix espai. Aquesta decisió pot ser problemàtica en la mesura que Ara Pacte Local probablement també recull vot d'un elector diferent a les candidatures unificades del 2019, amb altres matisos en l'accent nacional i social, però s'ha considerat que aquest fet és menys rellevant que l'impacte de presentar-se en una o dues llistes.
Per evitar altres errors interpretatius, també s'han exclòs del càlcul aquells municipis en què, en alguna de les dues darreres eleccions, el partit en qüestió s'hagi presentat en coalició, ja que l'increment o descens es podria deure precisament al fet de presentar una candidatura més àmplia en algun cas. Els municipis no considerats, en el cas d'ERC, són Badalona i Argentona. En el cas del PSC, són els de Salou i Tortosa. I en el cas de Junts, són els de Barberà del Vallès, Calonge i Sant Antoni, Cubelles, Malgrat de Mar, Salou i Torroella de Montgrí.
A banda, els gràfics de punts tampoc no mostren aquells municipis en què algun partit ha més que triplicat resultats respecte el 2019, ja que això trencaria l'escala i dificultaria la comprensió de la visualització. Això ocorre en el cas de la Ràpita, en el PSC, i en els d'Amposta, Caldes de Montbui i Sant Pere de Ribes, en el de Junts. Aquests municipis, però, sí que es computen a l'hora de calcular la mediana i la mitjana, en tots els casos.
I, precisament per aquest motiu, es recomana analitzar els resultats de cada partit en funció de la mediana i no de la mitjana. Com que s'analitza l'evolució relativa de vot d'unes eleccions a les següents, aquells partits que van obtenir un mal resultat el 2019 tenien a mà disparar-lo quatre anys més tard. Per això, hi ha casos en què es duplica o triplica el percentatge de vot, malgrat que això pot suposar senzillament passar d'un 1% a un 3% de suport. Aquestes evolucions disparades, però, poden també distorsionar la mitjana pura i accentuar artificialment la millora global. La mediana, en canvi, és el punt intermedi en què la meitat dels municipis creixen més i a l'altra meitat, ho fan menys. Per tant, és molt més robust i protegit de valors extrem, ja que no varia en funció de si, a una localitat, el partit duplica, triplica i multiplica per deu els suports.
Pel que fa a les dades per agrupar els partits en funció de si estan a l'oposició o a govern, s'han extret inicialment d'una versió prèvia a les últimes eleccions del registre de càrrecs electes locals del portal de dades obertes de la Generalitat. En una columna, s'hi indiquen les responsabilitats de cada regidor, així que, en aquells casos en què els regidors d'un partit gestionen àrees, se'ls situa com a partit de govern. Tot i això, una gran quantitat de municipis no tenen aquesta categoria omplerta, motiu pel qual, en aquests casos, s'ha buscat la informació individualment. La informació sobre les alcaldies s'ha extret del paquet de dades d'ens locals també del portal de dades obertes, en el qual una columna indica el partit de l'alcalde.
Pel que fa als articles consultats i citats, l'estudi "Incumbency as the major advantage. The electoral advantage for parties of incumbent mayors" analitza el resultat de les eleccions municipals a Alemanya, entre 1945 i 2010 i conclou que el partit de l'alcalde té quasi un 40% més de probabilitats de guanyar les següents eleccions que la resta. El llibre Why Bother With Elections?, d'Adam Przeworski, analitza a nivell internacional com s'ha incrementat les últimes dècades la proporció de governants que perden el poder després de les eleccions. L'article "Nine second-ordre national elections - A conceptual framework for the analysis of European election results" conceptualitza la teoria de les eleccions del segon ordre. Finalment, l'última enquesta sobre convivència i cohesió a Catalunya de l'ICIP, coordinada per Berta Barbet, es pot consultar aquí.
Com ha evolucionat el vot als principals partits catalans, en funció de les responsabilitats del mandat anterior?
Com es pot comprovar, ERC perd molts vots de forma majoritària tant als ajuntaments on governava com a aquells on no ho feia, però allà on estava a l'oposició el descens és més de 10 punts inferior. Hi aguanta força més. En el cas de Junts i PSC, l'increment és molt notable allà on no van haver de gestionar (un 25% i un 20%, de mediana, respectivament) i, en canvi, als ajuntaments on governaven, simplement es mantenen -els socialistes- o creixen molt poc -Junts-. A més, l'efecte de tenir l'alcaldia o governar com a soci menor no sembla massa diferent en cap cas: allò que desgasta és la gestió.
Aquests càlculs s'han fet tenint en compte els municipis de més de 10.000 habitants, excloent per a cada formació aquells on s'han presentat en coalició a les eleccions de 2019 o 2023 i, per a Junts, sumant els seus resultats dels darrers comicis als d'Ara Pacte Local, amb qui es van presentar units fa quatre anys (per a una informació completa de la metodologia dels càlculs, consulta aquí). Així mateix, malgrat mostrar la dada mitjana de l'evolució, es recomana fixar-se sobretot en la mediana, per evitar que un resultat concret distorsioni el valor (també aquí una explicació més detallada).
L'efecte no és idèntic arreu, ja que, en unes eleccions com les locals, cada municipi és un món i les casuístiques són infinites. Cadascun d'aquests partits pot trobar consistoris on creix o cau estant a l'oposició, governant com a soci o tenint l'alcaldia, però la tendència sembla força clara. Els següents gràfics mostren quina ha estat l'evolució de vot de cada partit, a cada municipi, agrupats en funció de les responsabilitats polítiques de l'últim mandat -cada punt és un ajuntament i, passant-hi el cursor per damunt o clicant-hi, n'apareix tota la informació-. Malgrat la multiplicitat de casos a cada nivell, es constata com els millors resultats en els tres partits es troben sobretot allà on estaven a l'oposició.
Com ha evolucionat el vot a cada municipi i quina responsabilitats hi tenia cada partit el mandat anterior?
Selecciona el partit de què vols veure'n resultats:Per què ocorre això? A priori, caldria esperar que la ciutadania recompensés els partits que governen bé i donés un vot de confiança a l'oposició quan això no ocorre. Però una majoria d'alcaldes i dirigents locals tant d'ERC com de Junts i el PSC gestionen tan malament que els va millor sobretot quan no ho fan? Difícil de creure una incapacitat tan transversal. Els doctors en ciències polítiques Berta Barbet i Toni Rodon (també professor de la UPF) n'apunten algunes claus.
"Normalment governes quan has tret un resultat bo i, a partir d'aquí, és més fàcil caure" exposa Berta Barbet, que recorda que ERC va obtenir un gran èxit municipal el 2019, aconseguint alcaldies com les de Tarragona, Lleida i Sant Cugat del Vallès, amb un vot no consolidat que podia recular. Això segurament ha ocorregut, però com és que el descens també es dona a aquells ajuntaments on, sense ser primera força, s'entra a governar com a soci minoritari?
Empitjorament de la convivència amb la Covid
La politòloga, que coordina l'enquesta sobre polarització i convivència a Catalunya de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), afegeix que, en els resultats de les edicions posteriors a la Covid d'aquest sondeig, "s'ha detectat un descens en la percepció de convivència en els àmbits més propers, sobretot als municipis grans". Es desconeix a què es deu aquest empitjorament, com tampoc l'increment de la sensació d'inseguretat, però d'aquesta creença conforme la realitat més propera no funciona bé se'n responsabilitzaria al consistori local."La negativitat ja arriba als ajuntaments, els quals eren abans una de les institucions millor valorades", exposa Barbet, però aquesta onada afecta també a nivell de Catalunya. Aquesta sensació pot conduir a una major abstenció o vot de càstig contra els governants, cosa que ajudaria a explicar el mal resultat d'ERC, a qui se li sumaria el desgast del timó de la Generalitat i el de les vares d'alcaldia a aquells municipis que va conquerir fa quatre anys o més.
Abans, governar tenia recompensa
Toni Rodon confirma que, efectivament, el fet d'ostentar el poder facilitava que aquest es retingués, almenys fins als anys 80, segons diversos estudis europeus. En aquestes últimes eleccions, però, assenyala que hi pot haver un vot protesta de ciutadania que ho ha passat malament durant la pandèmia i que s'ha focalitzat en qui ha gestionat els ajuntaments en aquest període.La teoria de les eleccions de segon ordre, explica el politòleg, detalla que, en aquells comicis percebuts com a menys importants, hi augmenta l'abstenció, s'incrementa el vot a partits extremistes i es penalitza el partit del govern. Aquest comportament està originalment descrit en relació al que ocorre a les eleccions europees, però a les municipals podria passar un fet similar, que s'hagi aprofitat aquesta cita amb les urnes per expressar conjunturalment un malestar. Caldrà veure si, de cara a les estatals del 23 de juliol, es manté aquesta tendència o es confirma com un parèntesi.
Auge de l'extrema dreta
Tot i això, més enllà de la preocupació dels partits que han caigut després de governar, Berta Barbet avisa que "la mala imatge de les institucions properes dificulta les possibilitats de transformació, ja que es percep que aquestes no pretenen millorar les condicions de vida, sinó molestar". I cau també la predisposició a pagar impostos, per exemple. No hi ajuda l'actual debat mediàtic accelerat, on "es cremen ràpid i idees i persones", situant els debats en la superficialitat. Això perjudica institucions que, com els ajuntaments, requereixen temps per aplicar projectes i, per contra, facilitaria triomfs "als polítics que apel·len a l'emoció sense profunditat", com actualment aprofita l'extrema dreta.Així s'ha fet aquesta notícia
Les dades amb els resultats electorals dels partits són les provisionals distribuïdes pel Ministeri de l'Interior, en el cas del 2023, i les definitives, en el 2019. Tot i això, s'ha optat per fer l'anàlisi només per als municipis de més de 10.000 habitants perquè són aquells en què hi ha un sistema de partits més ampli i, en un àmbit més competitiu, es pot analitzar de forma més homogènia l'efecte sobre un d'ells que no pas tenint en compte també els casos on poques candidatures es disputin les victòries. En els pobles petits, a més, la dinàmica personal i el pes del candidat pesen més i això pot desdibuixar les actituds respecte els partits en conjunt.
Igualment, l'exercici s'ha fet només per a ERC, Junts i el PSC perquè són els principals partits del país i presenten candidatura a quasi tots els municipis analitzats. Això evita que els aspectes relatius a alguns ajuntaments concrets distorsionin l'aproximació a les dinàmiques globals a causa d'una mostra passa petita, si es tenen en compte partits només presents a una quantitat menor de consistoris.
En el cas de Junts, però, s'ha optat per analitzar el resultat del 2023 unificant els suports de la candidatura amb aquesta marca i la d'Ara Pacte Local, ja que l'espai postconvergent que representen totes dues es presentava unificat el 2019. Si s'hagués exclòs la coalició liderada pel PDECat, els resultats també haurien pogut quedar esbiaixats en funció de si aquesta es presentava o no a alguns municipis. En aquests casos, Junts hauria pogut tenir un millor resultat relatiu no tant per haver estat a l'oposició o a govern, sinó per no haver-se hagut d'enfrontar a un partit nascut del mateix espai. Aquesta decisió pot ser problemàtica en la mesura que Ara Pacte Local probablement també recull vot d'un elector diferent a les candidatures unificades del 2019, amb altres matisos en l'accent nacional i social, però s'ha considerat que aquest fet és menys rellevant que l'impacte de presentar-se en una o dues llistes.
Per evitar altres errors interpretatius, també s'han exclòs del càlcul aquells municipis en què, en alguna de les dues darreres eleccions, el partit en qüestió s'hagi presentat en coalició, ja que l'increment o descens es podria deure precisament al fet de presentar una candidatura més àmplia en algun cas. Els municipis no considerats, en el cas d'ERC, són Badalona i Argentona. En el cas del PSC, són els de Salou i Tortosa. I en el cas de Junts, són els de Barberà del Vallès, Calonge i Sant Antoni, Cubelles, Malgrat de Mar, Salou i Torroella de Montgrí.
A banda, els gràfics de punts tampoc no mostren aquells municipis en què algun partit ha més que triplicat resultats respecte el 2019, ja que això trencaria l'escala i dificultaria la comprensió de la visualització. Això ocorre en el cas de la Ràpita, en el PSC, i en els d'Amposta, Caldes de Montbui i Sant Pere de Ribes, en el de Junts. Aquests municipis, però, sí que es computen a l'hora de calcular la mediana i la mitjana, en tots els casos.
I, precisament per aquest motiu, es recomana analitzar els resultats de cada partit en funció de la mediana i no de la mitjana. Com que s'analitza l'evolució relativa de vot d'unes eleccions a les següents, aquells partits que van obtenir un mal resultat el 2019 tenien a mà disparar-lo quatre anys més tard. Per això, hi ha casos en què es duplica o triplica el percentatge de vot, malgrat que això pot suposar senzillament passar d'un 1% a un 3% de suport. Aquestes evolucions disparades, però, poden també distorsionar la mitjana pura i accentuar artificialment la millora global. La mediana, en canvi, és el punt intermedi en què la meitat dels municipis creixen més i a l'altra meitat, ho fan menys. Per tant, és molt més robust i protegit de valors extrem, ja que no varia en funció de si, a una localitat, el partit duplica, triplica i multiplica per deu els suports.
Pel que fa a les dades per agrupar els partits en funció de si estan a l'oposició o a govern, s'han extret inicialment d'una versió prèvia a les últimes eleccions del registre de càrrecs electes locals del portal de dades obertes de la Generalitat. En una columna, s'hi indiquen les responsabilitats de cada regidor, així que, en aquells casos en què els regidors d'un partit gestionen àrees, se'ls situa com a partit de govern. Tot i això, una gran quantitat de municipis no tenen aquesta categoria omplerta, motiu pel qual, en aquests casos, s'ha buscat la informació individualment. La informació sobre les alcaldies s'ha extret del paquet de dades d'ens locals també del portal de dades obertes, en el qual una columna indica el partit de l'alcalde.
Pel que fa als articles consultats i citats, l'estudi "Incumbency as the major advantage. The electoral advantage for parties of incumbent mayors" analitza el resultat de les eleccions municipals a Alemanya, entre 1945 i 2010 i conclou que el partit de l'alcalde té quasi un 40% més de probabilitats de guanyar les següents eleccions que la resta. El llibre Why Bother With Elections?, d'Adam Przeworski, analitza a nivell internacional com s'ha incrementat les últimes dècades la proporció de governants que perden el poder després de les eleccions. L'article "Nine second-ordre national elections - A conceptual framework for the analysis of European election results" conceptualitza la teoria de les eleccions del segon ordre. Finalment, l'última enquesta sobre convivència i cohesió a Catalunya de l'ICIP, coordinada per Berta Barbet, es pot consultar aquí.