07
de març
de
2018, 15:55
Actualitzat:
16:04h
Algun hi haurà i costarà de trobar, però de ben segur que hi deu haver algun ciutadà de Sabadell que mai ha pujat a un autobús de la TUS (Transports Urbans de Sabadell). Amb un volum total de viatgers més de 13 milions de passatgers l’any 2017, segons dades de la companyia, el servei de mobilitat per excel·lència a la ciutat celebra els seus 35 anys amb la publicació d’un llibre, gruixut i amb molt material gràfic i dades, sota el títol TUS, un empriu sabadellenc, a càrrec de l’historiador sabadellenc Jordi Serrano.
El llibre, però, arrenca molt abans de la creació de TUS, a principis del segle passat, quan al 1902 es va crear el primer servei d’autobús, amb caràcter recreatiu, amb trajectes que els diumenges unien la Rambla de punta a punta, des de l’actual plaça Doctor Robert fins la confluència amb la Gran Via, on abans hi havia l'apeadero. “Al 1907 es va començar a forjar un servei més funcional fins la Creu Alta”, explica Serrano.
Més endavant, al 1936, en el procés de col·lectivització d’empreses, el servei de bus no va quedar al marge, i es va crear una cooperativa. “Va ser una sorpresa, vam trobar una carta que mostrem a la pàgina 49 del llibre, que em va deixar impressionat, no ho sabíem que s’havia fet aquesta cooperativa, va ser una troballa”, explica Serrano.
La història del servei tal i com l’entenem avui dia no arrenca fins la fi del franquisme. “Perquè hi hagi un bon servei públic calen dues coses, que hi hagi carrers ben asfaltats i una empresa que doni un bon servei, i durant el franquisme no hi ha cap d’aquestes dues coses, era una ciutat plena de fang, amb una gran quantitat de carrers sense cap mena de servei”, apunta l’historiador.
A finals dels anys 70 es va posar sobre la taula la renovació de la concessió del servei, en mans de Transportes Martí, però l’oposició va fer molta pressió perquè no es renovés i es fes un concurs. Martí, però, va fer força i ningú s’hi va presentar, motiu pel qual es va fer un segon procés. “En aquest cas un grup de formigoners es van ajuntar i van plantejar una proposta que finalment va guanyar”, assenyala.
Els primers dos mesos de posada en marxa del servei, però, van ser un tempteig a les palpentes. Des de 1979 a 1982 hi havia hagut molta opacitat sobre les línies més rendibles, i això va fer que durant sis mesos la nova empresa analitzés cada detall del servei. Passat aquell mig any, l’empresa va començar a caminar amb peu ferm, un cop es van detectar les mancances i virtuts del servei prestat, rendibilitzant recorreguts.
El bus de Sabadell va incidir en la política espanyola
El llibre també recull batalles polítiques que hi va haver pel desplegament del servei. En llocs com el Tibidabo, a Torre-romeu, el bus no hi podia arribar perquè el terra era un fangar i li costava enfilar, però també perquè havia de trepitjar un terreny que es considerava fora de la trama urbana, on l’empresa Sagalés hi tenia la concessió del servei.
“Hi va haver una batalla jurídica brutal que va arribar fins el Tribunal Suprem i fins i tot en una derivada fins el Tribunal Constitucional, amb la intervenció de personatges com Santiago Carrillo, Martín Villa, Francisco Tomás y Valiente, Quim Nadal, i fins i tot Santiago Carrillo va posar com a condició el funcionament correcte de la TUS per pressionar el llavors govern espanyol de l’UCD: “Llavors només hi havia governs comunistes a Sabadell i a Còrdova, i es va amenaçar de fer vagues als estadis on es feien obres al 1982 pel Mundial de futbol”, explica Serrano.
La publicació també reuneix dades de tot tipus dels darrers 35 anys, resultat de les entrevistes fetes a onze personalitats i on també s’analitza el futur que ha d’afrontar la TUS com a empresa.
.jpg)
El llibre, però, arrenca molt abans de la creació de TUS, a principis del segle passat, quan al 1902 es va crear el primer servei d’autobús, amb caràcter recreatiu, amb trajectes que els diumenges unien la Rambla de punta a punta, des de l’actual plaça Doctor Robert fins la confluència amb la Gran Via, on abans hi havia l'apeadero. “Al 1907 es va començar a forjar un servei més funcional fins la Creu Alta”, explica Serrano.
Més endavant, al 1936, en el procés de col·lectivització d’empreses, el servei de bus no va quedar al marge, i es va crear una cooperativa. “Va ser una sorpresa, vam trobar una carta que mostrem a la pàgina 49 del llibre, que em va deixar impressionat, no ho sabíem que s’havia fet aquesta cooperativa, va ser una troballa”, explica Serrano.
La història del servei tal i com l’entenem avui dia no arrenca fins la fi del franquisme. “Perquè hi hagi un bon servei públic calen dues coses, que hi hagi carrers ben asfaltats i una empresa que doni un bon servei, i durant el franquisme no hi ha cap d’aquestes dues coses, era una ciutat plena de fang, amb una gran quantitat de carrers sense cap mena de servei”, apunta l’historiador.
El primer servei de bus va iniciar al 1902 i tenia caràcter lúdic, i no va ser fins al 1907 quan es va instaurar la primera línia que unia l'actual Gran Via amb la Creu Alta
A finals dels anys 70 es va posar sobre la taula la renovació de la concessió del servei, en mans de Transportes Martí, però l’oposició va fer molta pressió perquè no es renovés i es fes un concurs. Martí, però, va fer força i ningú s’hi va presentar, motiu pel qual es va fer un segon procés. “En aquest cas un grup de formigoners es van ajuntar i van plantejar una proposta que finalment va guanyar”, assenyala.
Els primers dos mesos de posada en marxa del servei, però, van ser un tempteig a les palpentes. Des de 1979 a 1982 hi havia hagut molta opacitat sobre les línies més rendibles, i això va fer que durant sis mesos la nova empresa analitzés cada detall del servei. Passat aquell mig any, l’empresa va començar a caminar amb peu ferm, un cop es van detectar les mancances i virtuts del servei prestat, rendibilitzant recorreguts.
El bus de Sabadell va incidir en la política espanyola
El llibre també recull batalles polítiques que hi va haver pel desplegament del servei. En llocs com el Tibidabo, a Torre-romeu, el bus no hi podia arribar perquè el terra era un fangar i li costava enfilar, però també perquè havia de trepitjar un terreny que es considerava fora de la trama urbana, on l’empresa Sagalés hi tenia la concessió del servei.
“Hi va haver una batalla jurídica brutal que va arribar fins el Tribunal Suprem i fins i tot en una derivada fins el Tribunal Constitucional, amb la intervenció de personatges com Santiago Carrillo, Martín Villa, Francisco Tomás y Valiente, Quim Nadal, i fins i tot Santiago Carrillo va posar com a condició el funcionament correcte de la TUS per pressionar el llavors govern espanyol de l’UCD: “Llavors només hi havia governs comunistes a Sabadell i a Còrdova, i es va amenaçar de fer vagues als estadis on es feien obres al 1982 pel Mundial de futbol”, explica Serrano.
La publicació també reuneix dades de tot tipus dels darrers 35 anys, resultat de les entrevistes fetes a onze personalitats i on també s’analitza el futur que ha d’afrontar la TUS com a empresa.
El nou autobús híbrid que entrar`en funcionament el proper dilluns. Foto: Juanma Peláez