25
de novembre
de
2018, 13:16
Actualitzat:
13:46h
Les dones d’ERC han qualificat el masclisme com “una forma de terrorisme” que “atemoreix i mata una part de la nostra societat”. I per corroborar l’afirmació amb dades, han detallat que des del 2004 ha matat més dones que ETA. “44 dones assassinades (i milers que viuen amb por), 44 famílies trencades (i milers de persones que les estimaven amb el cor trencat) i 44 minuts de silenci ( i milers d’hores de dolor)”.
Per aquest motiu, en un comunicat per aquest Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència contra les Dones, ha exigit “una tasca de conscienciació i, a través de la pressió social de totes aconseguirem el canvi institucional i social que necessitem per fer-hi front”. Ha criticat els “eufemismes” amb els quals s’informa d’aquesta problemàtica, però “la crua realitat es pot resumir clarament: un home assassina una dona”.
“Un home a qui la seva víctima havia estimat o a qui es pensava encara estimava”, ha escrit. Ha qualificat “d’insuficients” les mesures preventives i les penals “ineficaces”. En aquesta línia, ha apuntat que “quan ens atrevim a assenyalar el nostre agressor ningú ens garanteix que l’endemà seguim vives”.
També ha demanat que el ha estat un “problema domèstic, privat i d’algunes dones sense recursos” ha passat a ser un “afer públic que requereix intervenció pública”. I ha remarcat que “no podem assumir que formi part del nostre dia a dia”.
Per aquest motiu, en un comunicat per aquest Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència contra les Dones, ha exigit “una tasca de conscienciació i, a través de la pressió social de totes aconseguirem el canvi institucional i social que necessitem per fer-hi front”. Ha criticat els “eufemismes” amb els quals s’informa d’aquesta problemàtica, però “la crua realitat es pot resumir clarament: un home assassina una dona”.
“Un home a qui la seva víctima havia estimat o a qui es pensava encara estimava”, ha escrit. Ha qualificat “d’insuficients” les mesures preventives i les penals “ineficaces”. En aquesta línia, ha apuntat que “quan ens atrevim a assenyalar el nostre agressor ningú ens garanteix que l’endemà seguim vives”.
També ha demanat que el ha estat un “problema domèstic, privat i d’algunes dones sense recursos” ha passat a ser un “afer públic que requereix intervenció pública”. I ha remarcat que “no podem assumir que formi part del nostre dia a dia”.